El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dissabte, 12 de maig de 2012

Bones notícies sobre Villa Urania

M'informa un representant de la família de Josep Comas i Solà, que ahir la família es va reunir amb el regidor del districte de Sarrià-Sant Gervasi, al qual pertany el carrer Saragossa, on es troba Villa Urania, la finca de l'astrònom barcelonès que hauria estat enderrocada fa uns dies si ningú no s'hagués mogut per evitar-ho. De la reunió, a la qual va assistir també un tècnic municipal, en van sortir les següents conclusions:
  • A la finca de Villa Urania no s'hi faran habitatges; es dedicarà exclusivament a equipaments públics. Caldrà requalificar el solar.
  • No s'enderrocarà Villa Urania i mentre no es dugui a terme el projecte definitiu, se'n farà el manteniment, tant de la casa com del jardí.
  • Es farà una visita a la finca amb personal tècnic per determinar-ne l'estat actual
  • El districte en farà un pla funcional que s'ajusti als termes del llegat. Es prepararà amb urgència i possiblement el juny d'enguany ja es podrà portar ja al Consell de Districte. El presentaran també a la família de Comas i Solà.
La "deconstrucció" de Villa Urania no es durà a terme

La moguda ciutadana va ser efectiva, eficient i eficaç. Tant de bo hi hagués hagut Twitter, Facebook i blocs quan, en la dècada de 1990, es va decidir enderrocar el Laboratori Municipal, un altre testimoni de la història de la ciència de Barcelona, malauradament desaparegut.

Altres entrades d'aquest bloc relacionades amb Villa Urania:
- Adéu a Villa Urania? (04.05.2012)
- Visita a Villa Urania (05.05.2012)
- Més sobre Villa Urania (09.05.2012)

Foto: M. Piqueras (04.05.2012)

2 comentaris:

Pakiba ha dit...

Quina pena que no pensin mai en les coses boniques que hi ha a la nostra ciutat, i sempre es tinguin que conseguir en movilizaçións.

Mercè Piqueras ha dit...

Tens raó, Pakiba, però si més no ara tenim aquesta possibilitat. Fa dècades, era impensable. La casa Golferichs és el primer cas que recordo en què la mobilització de la societat va impedir-ne l'enderrocament.