El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimecres, 9 de maig de 2012

Més sobre Villa Urania

La campanya #salvemvillaurania que es va difondre a través de twitter, Facebook, blocs, llistes de distribució de correu-e i a la qual van afegir-se diversos mitjans de comunicació va donar el seu fruit. Dilluns, el dia que s'havia de començar l'enderrocament de la casa de Josep Comas i Solà, l'Ajuntament de Barcelona --que era qui havia organitzat l'enderroc-- va aturar el projecte.

Copio aquí la carta oberta que han escrit els familiars de Comas i Solà en relació als fets de la darrera setmana:

EL 7 DE MAIG

CARTA OBERTA

FAMÍLIA DE JOSEP COMAS I SOLÀ

El dilluns 7 de maig a primera hora del matí, la presència de nombrosos ciutadans a les portes de la Vil·la Urània i les múltiples gestions fetes per moltes persones, des de diverses instàncies, durant les setanta-dues hores prèvies, van donar el seu fruit: l’Ajuntament de Barcelona ha paralitzat l’enderrocament que volia dur a terme de la Vil·la Urània.

Ens alegrem d’aquest resultat, que ha estat possible per la curiositat, la perspicàcia, la feina, la insistència, els coneixements i l’esperit de solidaritat de tants ciutadans exemplars com hi ha en aquesta ciutat. Des dels primers xiulets d’alarma que ens van fer arribar el periodista Marc Piquer, l’historiador Dani Cortijo i la científica Mercè Piqueras, i els tocs d’alerta de les associacions vinculades a la ciència (SCHCT, ACCC, ASTER), fins a la mobilització de l’AMPA de l’escola Reina Violant, passant per les gestions de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona i d’altres entitats, hem estat molts els que hem reaccionat.

Nosaltres, com a familiars de l’astrònom Josep Comas i Solà, ens congratulem d’aquestes reaccions i del seu resultat. El nostre oncle era un home de ciència, un amant aferrissat de la divulgació científica, en la qual tenia una fe profunda, i també era un barceloní generós que va llegar a l’Ajuntament la seva casa del carrer Saragossa perquè s’hi construís “un observatori astronòmic popular, una escola o una institució cultural”.

En el seu testament de 1936 llegà a l’Ajuntament de la Barcelona republicana la Vil·la Urània. Ell va morir el 1937 i la casa va ser lliurada a l’Ajuntament després del decés de la seva esposa, el 1957. Els temps eren uns altres i l’Ajuntament franquista no va respectar el llegat i per culpa de la seva desídia el material artístic i científic que hi havia a la torre va ser malmès, saquejat i en gran part s’ha perdut. Els ajuntaments democràtics que han vingut després mai no s’han pres seriosament la recuperació de la memòria del científic, que en canvi tant va creure en ells.

La nostra família té un llegat moral perquè es compleixi la voluntat de Josep Comas i Solà i, malauradament, ens hem vist empesos a actuar en diverses ocasions els últims 50 anys per fer-la respectar (1). Ara ho hem hagut de fer una altra vegada i en el futur, si calgués, ho tornaríem a fer.

Volem que l’ús que es faci de la torre, ara que ha estat traslladat el parvulari que hi havia, estigui d’acord amb el llegat de Josep Comas i Solà i que s’arribi a la millor solució per consens. Un consens que ha de ser el més ampli possible, perquè la condició del llegat és tan àmplia que inclou diferents sensibilitats, des de les de les associacions de caire científic, les de defensa del patrimoni arquitectònic i les de caire cultural, fins a les veïnals i a les que estan vinculades a l’educació i la pedagogia. També volem que la solució es prengui aviat per tal que Vil·la Urània no torni a quedar abandonada. El que no volem de cap manera és que l’especulació immobiliària taqui aquest llegat cultural, no volem que s’enderroqui la torre ni tampoc que l’administració municipal actuï de forma poc clara, no volem mitges veritats.

Una solució, doncs, àmpliament consensuada, que no es demori en el temps i un període d’al·legacions obert als barcelonins. Aquests dies ho hem dit i, aquí, ho volem recordar un cop més, nosaltres no som els protagonistes, els protagonistes són els ciutadans de Barcelona, són ells qui s’han de beneficiar de l’esperit popular i culturalista d’un científic, entranyable benefactor de la ciutadania.

(1) Cf. documents de les actuacions dels anys 1963, 1995 i 1998 a
http://www.barcelonetes.com/2012/05/documents-referits-villa-urania.html
__________________________________________________________

Les xarxes socials han estat fonamentals per difondre l'alerta sobre el planejat enderrocament i per mobilitzar la ciutadania en defensa d'una part del patrimoni cultural de Barcelona. Confio que les promeses de l'Ajuntament, de arribar a un consens amb la família i amb els veïns no siguin foc d'encenalls.

3 comentaris:

Galderich ha dit...

No es pot ser més clar. Gràcies per publicar aquesta carta.

Miquel ha dit...

Gracies ¡¡¡ Salut

Mercè Piqueras ha dit...

Gràcies a vosaltres per l'interès.