dimecres, 23 de juliol del 2008

Intrusisme telefònic

No sé quantes empreses proveïdores d'Internet operen a Catalunya, però em fa l'efecte que totes m'han trucat alguna vegada --n'hi ha que ho han fet moltíssimes vegades-- per oferir-me els seus serveis, com també ho han fet empreses que no tenen res a veure amb la telefonia. De tant en tant, també m'arriben al mòbil trucades i SMS amb grans ofertes per part de l'empresa a la qual estic abonada i trucades d'altres que em proposen el traspàs d'operadora.

Les trucades poden ser de diversos tipus: a) trucades "personalitzades", qui truca sap el meu nom i de vegades fins i tot l'adreça; b) qui truca pregunta pel "titular" d'aquell número; i c) truca una màquina i se sent una música o una gravació que et diu que esperis, que de seguida et parlaran. Només m'escolto --i fins a un cert límit-- les trucades del tipus a. En les de tipus b els pregunto amb qui volen parlar; els dic que si hom truca a un número determinat és per parlar amb alguna persona, i totes les persones tenen nom i cognom. En el cas c mai no he arribat a esbrinar si saben el meu nom o no; penjo immediatament.

El major nombre de trucades que rebo són d'empreses que volen que contracti amb elles la meva connexió a Internet, els serveis telefònics i la televisió. Altres coses que m'han ofert per telèfon els darrers mesos són: productes congelats distribuïts a domicili, una col·lecció de llibres i DVD del National Geographic en català, aire condicionat amb gas, cursos d'anglès i cursos de formació ocupacional.

La meva resposta pot ser variada, depèn del meu humor. De vegades els dic que entenc que ell o ella està fent la seva feina, però que jo també estic fent la meva i em molesta molt que m'interrompin especialment per oferir-me productes i serveis que no penso comprar ni contractar. Davant la insistència de qui em vol explicar el reguitzell d'avantatges que tindria si em canviés de companyia, li dic amablement que no perdi el seu temps ni me'l faci perdre a mi. A les persones que m'han ofert en més d'una ocasió l'aire condicionat els vaig dir que l'aire condicionat hauria de prohibir-se per la gran despesa d'energia que representa i pels problemes de salut que causa en moltes persones; que és molt més econòmic i sa fer servir altres mitjans per mantenir la casa fresca. A qui m'oferia els productes congelats a domicili vaig dir-li que només he de travessar un semàfor per arribar al mercat del meu barri, i que en un radi d'uns 500 metres tinc botigues de tota mena, entre d'altres un supermercat exclusivament de congelats (com deia una propaganda institucional, "al barri hi ha de tot"). A la noia que fa una estona m'ha trucat oferint-me cursos de formació ocupacional en aeronàutica li he dit que fa molts anys que he seuperat l'edat per fer aquests cursos. A qui m'oferia cursos d'anglès vaig dir-li que, si volia, jo podia oferir-li els meus serveis com a traductora d'aquesta llengua. I a qui em volia vendre el National Geographic en català vaig dir-li que encara no havia acabat de mirar-me la col·lecció de 100 DVD del NG en anglès que em va regalar el meu fill.

Ahir, em va trucar una dona que deia que ho feia en nom de la meva companyia d'Internet i em va preguntar si estava satisfeta amb els serveis que em proporcionen i si voldria canviar-ne alguna cosa. Li vaig respondre que allò que voldria canviar és que suprimissin les trucades telefòniques per preguntar a la clientela qualsevol cosa, encara que sigui si el servei rebut és satisfactori. Són els meus proveïdors d'Internet, i saben la meva adreça electrònica; per què no em diuen per correu electrònic el que m'hagin de dir?

Aquest matí he anat a una oficina de "la Caixa". Al meu costat, esperant com jo, seia una senyora que s'ha afegit a una conversa que havien engegat altres dues persones. Després s'ha girat cap a mi i m'ha dit, com justificant-se: "Com que estic tot el dia sola casa i no puc parlar amb ningú, doncs si aquí enceten una conversa jo la segueixo. No em posaré pas a parlar amb les parets de casa, oi?"

En els dos o tres minuts que he estat esperant m'he assabentat que és vídua, que fa uns mesos va anar a Madeira amb un grup perquè volia recordar quan hi va anar fa anys amb el seu marit "que al cel sigui" i que per poc ella també se'n va al cel perquè va agafar una pneumònia; que fa poc una amiga li va proposar de fer un viatge amb autocar a Suïssa, Itàlia i Alemanya, però ho va deixar córrer perquè són moltes hores en l'autocar, perquè és molt car, i perquè no vol agafar cap altra pneumònia.

He pensat que si les televenedores (solen ser dones) que em truquen tan sovint truquessin a aquesta senyora que no parla amb ningú en tot el dia, potser no la convencerien perquè els comprés res, però si més no farien una bona obra regalant-li una estona de conversa. (També he pensat que si aquella dona tingués un gat o algun altre animaló podria parlar-li i potser no se sentiria tan sola.)

He d'esbrinar si hi ha algun registre on la persona titular d'un telèfon pot apuntar-se perquè no li facin trucades promocionals, com n'hi ha un per a les adreces de correu. Aquest intrusisme telefònic em treu de polleguera.

1 comentari:

Moments ha dit...

Si arribes a esbrinar res del registre perquè no truquin, ja ho diràs.
Estic farta d'aquest tipus de trucades.