Segueixo la vaga a uns quants milers de quilòmetres de distància, "fullejant" alguns diaris per Internet. Llegeixo a l'Avui-El Punt que Josep M. Álvarez, secretari general de la UGT ha dit: "El dret a no fer vaga no existeix" i que defensa el treball dels piquets "dissuassius" (les cometes són en el text de l'Avui i no sé quin sentit donar-los).
No estic d'acord amb aquest senyor. El mateix dret que té una persona a fer vaga el té a no fer-la. Per a mi, això és una decisió personal, que no ha de venir imposada per ningú. Crec que no és pot obligar ningú a no fer vaga, però tampoc es pot obligar a fer-la. Álvarez creu que la majoria de persones que avui han anat a treballar ho han fet coaccionades pels seus caps. És possible que hi hagi casos en què això sigui cert, però posaria la mà al foc que també hi ha molts treballadors i treballadores que estan seguint la vaga per les coaccions rebudes en sentit contrari, i per les que estan rebent al llarg de dia. Què són si no, els piquets "dissuassius" que defensa el secretari general de la UGT? O no és coacció constrènyer la voluntat de qui vol treballar, forçant-lo a no fer-ho?
Em sembla tan malament que un o una cap forci moralment els seus inferiors a no fer vaga, com que uns treballadors forcin altres treballadors a fer-la.
Perdoneu, però ho havia de dir!
13 comentaris:
Totom te dret a fer el que vulgui.
Completament d'acord amb tu, Mercé.
No només molts que fan vaga ho fan condicionats pels piquets, i molts que treballen pels patrons, també hi ha gent que fa vaga perquè hi crei i, sobreto, en som uns quants que NO en fem perquè som molt crítics amb l'actuació d'aquests sindicats subvencionats per l'estat.
O sigui que qualsevol lectura que en facin els sindicats serà susceptible de no ser creguda.
És veritat que en les jornades de vaga sempre hi ha coaccions subtils o violentes en totes direccions que mostren sobretot els que no creuen en la seva pròpia capacitat de convèncer a través de la paraula i obliden el dret a la llibertat personal.
L'enunciat "el dret a no fer vaga" no m'agrada gens, és pervers com passa sovint amb les frases que comencen per "no". L'enunciat hauria de ser "el dret a treballar". Una altra cosa és que molts en aquest país tinguin molt negra la possibilitat d'exercir aquest dret. Molts que, evidentment, avui no poden fer vaga, però que no dubto que s'estan manifestant per poder-la fer algun dia.
En fi, algun altre moment podem parlar de les qüestions de fons que han portat a la vaga.
Lectora, et dono tota la raó, avui he pogut escoltar molts exemples de persones que s'han vist 'obligades' a fer vaga, el cas és que les estadístiques, sempre enganyoses, responguin a allò que se n'espera.
Sobre les qüestions de fons, s'havia de fer abans i no esperar a 'passar les vacances', bé, potser quan hagi passat se'n podrà parlar a fons.
Crec que també hi ha una mena de coacció ideològica, la por que et titllin de 'fatxa' a determinats llocs de treball si no ho veus com els 'mentalitzats'. Això també pesa.
Sobre el tema sindical, crec que hi ha una manca total d'autocrítica i de renovació, només cal veure la perpetuació dels dirigents en els càrrecs...
Es trist que s'hagi d'estar 'a favor' o 'en contra' sense poder fer matisacions.
A mi m'agradaria saber de què haurà servit aquesta vaga...
Estic totalment d'acord amb tu. A casa ho estem dient tot el dia, és que ni tan sols les persones que prenien quelcom tranquil·lament en una terrasseta s'han salvat dels xiulets a l'orella i les bofetades als morros...
Com va dir un professor d'una assignatura que havíem de tenir avui:
...després els sindicats diuen que la vaga s'ha seguit majoritàriament, però el cert és que han obligat a un país a no poder moure's de casa, que és molt diferent.
I penso que té raó, la majoria de comerços no han obert per por, i els que ho han fet ha estat darrere d'un cordó policial o han hagut de tancar per la pessió dels piquets "informatius", que d'informació no sé si en donen massa, però el que sí sé és que la mà la tenen molt llarga.
Estic d'acord amb tu, i amb la majoria de comentaris al post. Jo no he fet vaga, no per coacció de ningú, sinó perquè no veig clars els missatges dels sindicats, i perquè la vaga contribueix a crispar; és una mesura que considero negativa.
M'alegra veure que no sóc l'única que ho veia d'aquesta manera.
No hi ha tant sols les coaccions d'una o altra part. També s'han donat molts episodis de violència i ; rodes de camions punxades vidres d'autobús i d'aparadors trencats... que ja sembla que sigui normal que hi siguin.
Mobiliari urbà malmès que pagarem entre tots!
Ahir, a la Travessera de Gràcia varen cremar contenidors, que al seu torn van incendiar dos cotxes i una moto que estaven al costat. Que pensaran els seus propietaris si per ventura estaven fent baga? Els sindicats pagaran als propietaris el que han cremat els seus "piquets informatius"?
De lo de plaça Catalunya i Rambla ja ni te'n parlo. Potser és un altra tema.
Petons
Ja sé que arribo tard, però al costat de tot això que dieu em sobta que ningú no parli de la pressió que han sentit i senten cada dia de l'any, no sols el dia 29-S, molts i molts assalariats que saben que tenen dret teòric a la vaga però que pobres d'ells que en facin, i més en aquests temps, perquè adquiriran tots els números de la loteria per formar part, per casualitat, del pròxim ERO d'aquella casa.
De fet, aquest és l'únic punt en què en aquesta protesta recent jo donaria suport als sindicats espanyols i a les seves idees i estratègies, que en general em semblen molt passades de moda. Cal que algú pressioni de tant en tant l'establishment econòmic de manera pública, perquè si no se'ns mengen! (se'ns estan menjant cada dia de l'any; els sindicats, només el 29-S).
En resum, no estic d'acord amb la frase "el dret a no fer vaga no existeix", però no hi estic d'acord perquè està mal formulada, des del meu punt de vista. Haurien d'haver dit el contrari: "Pensin que per a molta gent el dret de fer vaga en realitat no existeix de manera habitual." Perquè al costat d'aquella frase mal formulada molts grans empresaris diuen la segona a cau d'orella, sense formular-la explícitament: que "el dret de fer vaga no existeix", almenys en les seves empreses. Que davant aquesta dinàmica a algun líder sindical se li escalfi la boca ho entenc perfectament, encara que no ho comparteixi.
Buf, quin rotllo. Sort que això no ho llegirà ningú o gairebé ningú.
Només una precisió, que ahir no vaig caure que escriure "sort que això no ho llegirà ningú o gairebé ningú" podria ser mal interpretat. Després vaig pensar: a veure si la Mercè s'ho prendrà malament...
Sé que aquest bloc és força llegit. El que volia dir és que un comentari publicat 5 dies després de l'article al qual fa referència segurament ja no el llegirà gaire gent. O sigui, la meva frase no volia ser de cap manera pejoratiu respecte al bloc.
Vigilant, vaig entendre el significat de la teva frase. I això que el bloc és força llegit... És cert que per aquí passa gent, però el bloc no crec que estigui en llocs destacats en un "ranking" de blocs.
Sobre el contingut del teu comentari, crec que en el món laboral hi ha de tot i que hi ha qui no pot decidir si fer vaga o no perquè sap que, de la seva decisió, depèn la continuïtat del seu treball. Però també crec que molta gent no va treballar dimecres per la coacció rebuda en sentit contrari o perquè els va ser impossible arribar a la feina, bé perquè no tenien transport per fer-ho bé perquè van ser "dissuadits" pels piquets.
Crec que la coacció i la violència haurien d'estar absents d'una jornada de vaga, però sempre hi ha brètols que converteixen una jornada reivindicativa en una jornada de violència gratuïta. I això, a qui més perjudica és a qui ha convocat la vaga.
Jo era fora i no vaig poder seguir els fets a Barcelona, però el que mostraven per internet els mitjans --els d'aquí i els de l'estranger-- no em va semblar el reflex de l'"èxit" de la vaga, sinó de l'èxit de la força. Per a mi no va triomfar la força de la raó, sinó la raó de la força.
Publica un comentari a l'entrada