El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

diumenge, 31 de gener de 2010

Cal una flor

Per casualitat he anat a parar a un web on hi havia un vídeo de Youtube en què Sergio Endrigo (1933-2005) interpreta la cançó infantil Ci vuole un fiore:



M'ha dut records de fa més de trenta anys, quan jo la cantava a les meves filles i el meu fill en una versió catalana que jo em vaig engiponar perquè l'entenguessin. El que jo no sabia aleshores és que la lletra de la cançó era un poema de Gianni Rodari (1920-1980), un nom molt familiar a casa perquè, després d'aquells primers
Contes per telèfon, vam comprar les aventures de Gelsomino al país dels mentiders i altres llibres d'aquest autor que eren devorats per la mainada i per la mare de la mainada.

La meva versió de Ci vuole un fiore deia si fa no fa:

Per fer una taula cal tenir fusta,
per tenir fusta cal tenir un arbre,
per tenir un arbre cal la llavor,
per la llavor cal tenir un fruit,
per tenir un fruit cal una flor.

Era una cançoneta amb una melodia fàcil de recordar i amb una lletra que podia adaptar-se molt bé al català. Vaig prendre notes quan la vaig sentir per la televisió i de seguida en vaig fer l'adaptació. Després de tants anys m'adono que aquella cançó era alguna cosa més que un reguitzell de paraules. De fet, explica un flux que va de la taula a la flor, però té una segona part en què de nou tot acabava amb una flor, tancant un cicle.

A Youtube, a més de Ci vuole un fiore, hi ha altres cançons infantils cantades per Sergio Endrigo. Aquesta és una versió italiana d'una cançó molt divertida i senzilla de Vinicius de Morais, amb qui Endrigo havia col·laborat:




I he descobert que Sergio Endrigo també havia cantat --i potser musicat-- un poema de Rafel Alberti que aquí va popularitzar Joan Manuel Serrat:



Sergio Endrigo havia nascut a Pola, ciutat que va haver d'abandonar als catorze anys, en l'èxode istrià de la postguerra de què vaig parlar fa un temps, en una de les meves cròniques alguereses. En la cançó 1947, (va fer-ne també una versió en friulià) Endrigo recorda la seva ciutat natal: "Des d'aquella vegada no l'he tornada a veure, què en serà, de la meva ciutat?..."

10 comentaris:

Raquel ha dit...

La cançoneta és preciosa. M'ha agradat molt la melodia i la lletra és genial.

Merci!

La lectora corrent ha dit...

Raquel, aquesta versió de Youtube només conté una de les estrofes (la mateixa que jo cantava a la meva mainada), però la cançó sencera continua dient que per fer una flor cal una branca, i per una branca cal l'arbre... i acaba de nou amb la flor.

I la cançoneta de Vinicius de Morais em sembla deliciosa i molt divertida, però més difícl de fer-ne una traducció que en conservi la rima: "Era una casa molt bonica, sense sostre i sense cuina, no s'hi podia entrar dins perquè no tenia terra, no s'hi podia anar a dormir perquè ni tans sols tenia taulada..."

Anònim ha dit...

Mama, és clar que m'enrecordo!!! Gràcies per les teves cançonetes...
elena

Magda ha dit...

De ben segur que una cançó comunica molt més que la lletra, aquesta és tendresa infinita, entre d'alters coses.

Quin post més bonic, Mercè!

La lectora corrent ha dit...

Veig que encara hi ha qui la recorda, la cançoneta de la flor (gràcies Elena). I en escoltar-la de nou m'he adonat que jo estava confosa. En el vídeo surt també la segona estrofa que conclou que per a tot cal una flor.

merike ha dit...

Música molt bonica. Bo cantar a una nena!!!
Els italians tenen un programa de TV meravellós on els nens estan cantant i els nens també donen punts als cantants, has vist això? És tan punyentment atractiu!
(Sounds peculiar, I said "so heartbeakingly cute":-))


És una versió bonica de la cançó. (I learned to like the sound of the word "equivocava") M'agrada per Joan Manuel Serrat tant. Però aquesta pesona és desconegut per a mi i magnifica!!
He comprat el LP d'en Serrat a Palma de Mallorca el 1970.
Quan la botiga de música estava jugant el seu LP jo anava demanar: qui està cantant. Encara em dóna pell de gallina (?) només pensar: aquella era la meva primera connexió a Catalunya (i ni tan sols no sabia que era Catalunya!!!)
Abraçades!

La lectora corrent ha dit...

Merike, a Itàlia, fa molts anys que fan un concurs de cançó infantil que es diu "Lo zecchino d'oro" (un "zecchino" era una moneda veneciana d'or del segle XVI). Potser és el que tu dius.

I la versió de "La paloma" que fa Sergio Endrigo m'agrada també molt. M'alegro d'haver-te portat records de fa tants anys.

martapiqs ha dit...

M'ha agradat molt aquest missatge, Mercè :)

Gràcies per compartir-ho!

La lectora corrent ha dit...

Marta, gràcies a vosaltres, que em llegiu. Tot i que quan escric un apunt per al bloc el faig perquè em ve de gust fer-lo, els comentaris sempre són benvinguts.

Joan ha dit...

Hola Mercè
Em dic Joan Boher i em dedico a la narració oral. M´agradaria saber si existeix alguna versió en català d´aquesta cançó de Gianni Rodari, moltes gràcies

Joan Boher jjbowi@yahoo.es