El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

diumenge, 24 de gener de 2010

L'ANIS i El País

L'ANIS no és únicament una planta de fruits medicinals i aromàtics ni un licor que s'aromatitza amb aquesta planta. És també l'Asociación Nacional de Informadores en Salud, una entitat d'àmbit estatal que agrupa més de 300 professionals, periodistes i informadors en salut, que intenta millorar l'actuació professional dels seus membres de diverses maneres. Tenen un punt d'encontre a Internet (Anisalud.com), que permet la interacció entre ANIS i els seus membre i la societat en general, atès que no és exclusivament per a persones associades.

A la secció de notícies d'Anisalud.com, aquest setmana n'hi ha dues relacionades amb la tribuna de Milagros Pérez Oliva, Defensora del lector d'El País, de diumenge passat (17.01), que vaig comentar en aquest bloc. La primera es fa ressò dels escrits que molts socis i sòcies d'ANIS han enviat a l'Associació per expressar-li la seva opinió sobre l'esmentada tribuna d'El País. Entre les opinions rebudes, n'hi ha de posicions molt diferents. Una immensa majoria considera que la Defensora va excedir-se en la seva crítica a la periodista que, després d'haver asistit a un congrés a Lisboa convidada per uns laboratoris farmacèutics, va informar d'un nou analgèsic fabricat per aquells laboratoris com si fos la panacea contra el dolor.

Crec que les persones que han enviat les seves queixes a l'ANIS han estat tan contundents a l'hora de criticar la Defensora del lector d'El País com ella ho pugui haver estat amb la periodista autora de l'article que va originar la queixa d'alguns lectors. M'ha semblat veure corporativisme en aquesta reacció generalitzada contra la Defensora --que, cal no oblidar, també ha estat molts anys informadora en salut i coneix molt bé aquest tipus de periodisme. Hi ha, per exemple, qui no troba bé que la Defensora hagi "renyat" públicament la periodista i qui creu que, amb la seva esbroncada, la Defensora està fregant la dictadura.

La segona notícia d'Anisalud.com fa referència a la sol·licitud que, arran d'aquest afer, l'ANIS va presentar a la Federación de Asociaciones de Prensa de España (FAPE), demanant que el Comité de Quejas y Deontología d'aquella federació es pronunciés en el cas de la periodista. Tanmateix, la FAPE entén que ha de ser la mateixa periodista afectada qui demani la intervenció del Comitè.

En el web de l'ANIS, hi ha una mena de finestreta flash en què van desfilant els 10 principis que constitueixen el decàleg dels professionals en salut i que són: veracitat, objectivitat, professionalitat, credibilitat, respecte, confidencialitat, honestedat, independència, autenticitat i responsabilitat. Aquests principis van ser aprovats el 2007 i estan recollits en l'anomenada declaració de Sevilla. Potser m'equivoqui, però l'article que va ocasionar la queixa a la Defensora d'El País no em sembla que compleixi tots els punts del decàleg que els mateixos informadors en salut es van marcar el 2007.

6 comentaris:

Abril ha dit...

Recordo que vares dir que no parlaries més de la Forcades, però avui he vist un editorial a La Vanguardia que m'ha fet pensar que potser, i malgrat que les seves afirmacions semblaven agosarades i sense base científica, alguns finalmente li donaran la raó i fins i tot -com diu l'Oriol Domingo al seu comentari- acabaran per exclamar "Bendita monja!. Potser fins in tot la beatificaran ...
Domingohttp://www.lavanguardia.es/lv24h/20100128/53879276290.html

La lectora corrent ha dit...

Abril, no tinc temps de rellegir tot el que vaig escriure sobre aquest tema, però em sembla que vaig dir que hi havia algunes coses que havia dit la Forcades en les quals estava d'acord, però que deia coses que no eren certes o que només eren certes a mitges. I continuo pensant el mateix.

El Departament de Salut cada setmana publica les dades epidemiològiques. El darrer comunicat és del 21 de gener. El resum que feia de la grip A és que l'activitat gripal del virus era baixa, per sota del llindar epidèmic. De tota manera, ja es portaven 771 casos greus, 12 dels quals eren a la UCI i en els anteriors set dies s'havien produït 4 defuncions per causa d'aquesta malaltia.

La setmana passada vaig tractar aquest tema a CosmoCaixa i els deia que, quan comença una epidèmia, no se sap com evolucionarà. Es poden fer pronòstics, però mai pot assegurar-se que es compleixin. Si no s'haguessin tingut les vacunes i l'epidèmia hagués estat intensa com la dels anys cinquanta, la població s'hauria lamentat, i amb raó. Crec que hem d'estar contents que no hagi estat així. És com quan es contracta una pòlissa d'assegurança. Jo prefereixo que passi l'any sense haver de fer-la servir. Però sé que, si per desgràcia tinc un accident, estic coberta. Hi ha molts llocs on tenen extintors perquè és obligatori i per sort mai s'han hagut d'utilitzar; de vegades fins i tot cal renovar-los perquè ja no funcionarien, tot i que estiguin sense estrenar. Però si un dia hi ha un incendi, estaran disponibles.

La lectora corrent ha dit...

Abril, sobre l'article que dius de La Vaqnguardia, ja el miraré al vespre; ara he de marxar.

La lectora corrent ha dit...

Abril, he llegit l'article d'Oriol Domingo a què et referies, i continuo pensant el mateix. Potser resultarà que la Forcades estava inspirada per l'esperit sant i sabia com evolucionaria la grip. Quan una epidèmia comença es poden preveure moltes coses, però les previsions no sempre es compleixen, com quan l'home o la dona del temps diu que pot ploure o nevar.

Diu Domingo que la grip A no ha estat una pandèmia. Jo entenc que sí i que encara no ha acabat, tot i que hi hagi països --el nostre n'és un-- on la incidència actualment ja no és d'epidèmia.

Abril ha dit...

Trobo perillosa la gent com la Forcades que entren a àmbits com el de la salut, sobre tot, fent servir un llenguatge pseudocientífic per argumentar el que sovint només són opinions sense base científica, i això fa confondre molta gent. Només falta que, a sobre, acabi sonant-nos la flauta.

La lectora corrent ha dit...

Jo m'alegro que Forcades hagi encertat en la manca de gravetat que ara per ara està tenint la grip A (però, a qui hagi perdut una persona estimada per causa d'aquesta grip, segurament tant li farà que la situació global no sigui alarmant). De la mateixa manera, si quan el Tomàs Molina anuncia la possibilitat d'una gota freda i les autoritats decreten l'alerta corresponent algú diu que no n'hi haurà i que el Molina s'ho ha inventat, i després efectivament no hi ha gota freda ni inundacions, també m'alegraré que hagi estat així.

Però és evident que això ha reforçat la idea que tenia molta gent que Forcades tenia raó (només es fixen en allò que va dir i que fins ara s'ha complert, però obliden el errors que conté el famós vídeo). També ha reforçat algunes teories de la conspiració. Entre la gent que ha deixat comentaris a l'article d'opinió de La Vanguardia hi ha persones que creuen que l'atemptat de l'11S va ser una conspiració del mateix Govern dels EUA. Hi ha qui es pregunta si caldrà que un capellà ho expliqui perquè la gent es convenci que allò va ser un autoatemptat.