El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dijous, 28 de gener de 2010

Ascò i el magatzem nuclear

No diré res de nou afirmant que, amb aquest magatzem nuclear, passa com amb les presons i amb els abocadors: són necessaris, però ningú no els vol tenir a tocar de casa. Ahir algú em va preguntar què en pensava jo, de la decisió de l'Ajuntament d'Ascó. Vaig respondre que no em podia pronunciar a favor ni en contra perquè els meus coneixements de física, de geologia i de ciències ambientals són més aviat escassos i no em considero preparada per discernir si un magatzem de residus nuclears és perillós o no. Entre d'altres factors, perquè tampoc no sé massa bé en què consisteix el projecte, excepte que hi haurà d'haver un magatzem soterrat per abocar-hi la deixalla nuclear.

Però si, com diuen, en aquest país la majoria de la gent ha dit un NO rotund al magatzem nuclear, suposo que el meu cas deu ser una excepció i que la població general està molt més informada que jo i, per tant, també més capacitada per jutjar si el projecte és perillós o no. He sentit les opinions d'alguns polítics, però no en faig cap cas. Que un polític o política --ja sigui del govern o de l'oposició-- es decanti, en qualsevol tema, per una opció o una altra, depèn gairebé sempre dels beneficis o perjudicis que la seva acció pugui reportar-li en unes futures eleccions. Ahir vaig sentir l'opinió de dues persones suposadament expertes, però eren contradictòries. Per tant, segueixo sense poder prendre partit.

Crec que, en molts casos, darrere de la decisió presa hi ha un factor emocional. I entenc que les emocions porten unes persones a ser contràries al projecte i a d'altres a ser-ne favorables. Entenc el no de la gent d'altres pobles de les terres de l'Ebre, que viuran prop del magatzem nuclear, però no se'n beneficiaran directament perquè la compensació econòmica de l'Estat anirà a Ascó. Entenc el no dels qui creuen que tenir un magatzem de deixalla sota terra, encara que sigui a uns quants centenars de metres pot ser perillós. I també entenc que hi hagi qui hi estigui a favor, especialment la gent d'Ascó, perquè amb el projecte veuen possibilitats de treball i de millores socials en el poble. Però com que no hi ha altres emocions que moguin a estar-hi a favor la gent que no és del poble, la veu de l'Ajuntament d'Ascó i de la part del veïnat que diu sí al projecte se sent molt menys que la de les persones que hi són contràries.

He intentat esbrinar alguna cosa sobre els magatzems per a deixalles nuclears, però no tinc temps d'endinsar-me en la lectura d'alguns articles que potser m'aclaririen alguna cosa. M'he adonat, però, que, per decidir si un indret és idoni o no per a instal·lar-hi un magatzem de residus nuclears es fan diversos tipus d'estudis: a) estudis previs de la geologia del terreny (estabilitat física, hidrogeologia, geoquímica); b) estudis sobre el desenvolupament de la radioactivitat en dipòsits naturals de roques radioactives, que es prenen com a models per poder extrapolar els resultats a possibles emmagatzematges de residus nuclears; c) estudis sobre el comportament a llarg termini de la bentonita, material que es fa servir per construir dipòsits d'emmagatzematge dels residus nuclears; d) estudis per desenvolupar sensors que puguin controlar a llarg termini la possible corrosió dels dipòsits de residus; e) avaluació del perill que representaria un terratrèmol per a un dipòsit de residus nuclears en una regió de baixa activitat sísmica; f) estudis microbiològics per detectar els microorganismes que poden viure en el material que haurà d'aïllar els residus. M'ha semblat molt interessant aquest darrer aspecte perquè hi ha bacteris que a la llarga podrien "menjar-se" les deixalles radioactives i actuar com a descontaminadors (podeu veure-ho aquí, si podeu accedir a la revista Applied Microbiology and Biotechnology des d'una universitat o centre de recerca).

He donat un cop d'ull a una publicació de l'Agència Internacional d'Energia Atòmica amb dels principis i criteris tècnics que cal tenir en compte per a l'eliminació subterrània de residus radioactius d'alt nivell. Els deu principis que ha de complir un magatzem subterrani de residus nuclears tenen dos objectius principals: a) aïllar de l'ambient humà a molt llarg termini els residus d'alt nivell, sense deixar en mans de futures generacions el manteniment del sistema d'eliminació ni imposant-los restriccions significatives per causa de l'existència del magatzem; i b) assegurar a llag termini la protecció radiològica dels humans i de l'ambient d'acord amb els principis internacionals establerts de protecció contra les radiacions.

Pel que he llegit, m'ha semblat entendre que no n'hi ha prou amb la voluntat d'un poble perquè en el seu terme municipal se situï un magatzem subterrani de residus radioactius. És absolutament necessari que es faci un estudi detallat de les condicions de la zona. I un cop s'ha decidit de construir el magatzem en el subsol d'un indret determinat, els criteris que ha de complir són molt estrictes. Ignoro si es coneixen bé les característiques del subsol dels dos o tres pobles que volen allotjar el futur magatzem estatal. Si no fos així, podríem trobar-nos que finalment cap dels tres llocs fos adequat per a aquesta funció.

7 comentaris:

Miquel Duran ha dit...

Moltes gràcies, Mercè, per aquest post. Tal com dius, hi ha una cosa que falla políticament: o bé els efectes de la instal.lació no afecten altres ajuntaments, comarques o tot Catalunya, i llavors Ascó pot perfectament decidir el que cregui més adient, o bé la instal.lació afecta l'entorn d'Ascó, i llavors els ciutadans que puguin ser afectats han de manifestar-s'hi.

Tornem a estar davant d'un assumpte més emocional que no pas raciona. La teva entrada hi aporta racionalitat.

La lectora corrent ha dit...

Miquel, gràcies pel teu comentari. M'agradaria que els mitjans haguessin dedicat més espai a explicar les condicions d'aquest magatzem que es vol fer.

Aquest matí he vist un article de l'Antonio Cerrillo a La Vanguardia del 26 de gener i explica el projecte. Veig que no és un magatzem a gran profunditat com jo creia, sinó un magatzem temporal. (Un cop més, es fan les coses a mitges.) Ahir, mirant entre la bibliografia, vaig veure que també hi ha estudis fets sobre aquest tipus de magatzems. Per què no ens expliquen millor aquestes coses en comptes de destacar les picabaralles entre la població contrària o a favor?

fra miquel ha dit...

Certament, Mercè, les coses no s'expliquen prou i també es fan a mitges. Això és el que a mi em fa més por. Més que no pas els residus radioactius. I desconfio totalment dels polítics quan es pronuncien sobre temes espinosos com aquest, per què com molt bé dius, pensen més en el rendiment electoral que en el benefici comunitari.
I els periodistes haurien de ser més independents i informar millor dels projectes conflictius com aquest.
Gràcies

Albert B. i R. ha dit...

La implantació d'aquest cementiri és un error. Primer, en termes de salut. "Casualment", a les comarques de l'Ebre hi ha ahgut un augment molt important dels casos de càncer i d'al·lèrgies vàries. Segon, les partícules resultants de les nuclears perviuen durant centenars d'anys, amb les seves negatives conseqüències Segon, des d'un punt de vista econòmic, resta més que suma. La Ribera d'Ebre té una de les rendes familiars més baixes de tot el país tot i que crea una gran quantitat de riquesa. La presència nuclear provoca que inversiones més productives competitives i evidentment sanes s'allunyin. La Ribera d'Ebre, en plena època de creixmenet demogràfic, ha perdut població.
I, finalment, com dius, tal instal·lació afecta a tot un territori, no només a un municipi. Clia un consens territorial que no existeix. A més, tot i que fa uns 2 anys que s'està preparant, fins avui s'ha portat d'amagat. Serà, llavors, que no és tan beneficiós.

La lectora corrent ha dit...

Albert, si hi ha estudis epidemiològics que indiquen que en aquella comarca hi ha hagut un augment dels casos de càncer i al·lèrgies que no s'ha donat en altres comarques, per què no s'explica? Els números "canten".

Els partits polítics que estan en contra del magatzem de residus nuclears (em sembla que són tots, oi?) haurien pogut esgrimir-ho per justificar la seva negativa.

Carolina ha dit...

Hola Mercè, es veritat que molta gent opina sense saber del tot en què consisteix el projecte (com passa la majoria de les vegades amb tots els temes). Fa uns dies vaig llegir un article sobre les raons a favor i en contra de l'ATC. A mi em va semblar força interessant. Si tens un moment i te'l vols llegir aquí te'l deixo:
http://e-ciencia.com/blog/divulgacion/cementerio-nuclear-razones-a-favor-y-en-contra/

La lectora corrent ha dit...

Carolina, gràcies per l'enllaç. Crec que està molt ben exposat. No fa gaire vaig veure també un reportatge per televisió --devia ser TV3 o el Canal 33-- en què per fi algú que hi estava en contra donava unes raons assenyades per a la negativa: parlaven de la mala imatge que donaria, que podia afectar el turisme i l'agricultura. Perquè, qui voldria anar de vacances a una comarca on s'emmagatzemen residus radioactius? I qui compraria verdures i fruita que portin en l'etiqueta de procedència el nom d'aquella comarca?

Entenc que aquests motius posin la gent en contra del projecte, però no accepto que ens vulguin fer veure garses per perdius amb altres excuses. Com tampoc accepto que em vulguin fer veure garses per perdius les persones i grups contraris als cultius transgènics, tot i que entenc que s'hi pugui estar en contra per motius diversos, fins i tot ètics, de respecte envers la natura (però la mateixa agricultura convencional també és irrespectuosa envers la natura, que ha anat modificant al llarg de la història).