El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimarts, 26 de gener de 2010

La mandarina de Newton: il·lusionisme o ciència?

Com diu Irene Lapuente en el seu web, La mandarina de Newton és un projecte que combina ciència i tecnologia amb qualsevol altra disciplina i d'aquesta combinació sorgeixen diverses activitats, en molts casos lúdiques, però sempre didàctiques i il·lustratives d'algun fenomen científic.

Irene podria esdevenir una showwoman de la divulgació de la ciència, un perfil professional que sol estar associat a homes. En la presentació del projecte que va fer el proppassat 4 de gener al Citilab de Cornellà, va fer uns experiments davant del públic que podrien haver estat fets per un il·lusionista. Moltes vegades, l'única diferència entre l'il·lusionista i el divulgador és el fet que mentre el primer no explica per què passa allò que veu el públic, el divulgador sí que ho fa. Podria pensar-se que el secret de l'il·lusionista és la clau del seu èxit. Però un divulgador com Dani Jiménez Albiac, que explica sempre el "truc" dels seus jocs, té tant d'èxit com pugui tenir un il·lusionista.

Irene segueix aquesta línia de l'il·lusionisme sense truc. Fa "jocss de màgia" que entretenen el públic i que no tenen més secrets que les lleis de la física i de la química. Els que va fer al Citilab, tenien tots alguna relació amb Newton. Després de l'èxit d'aquella presentació, Irene porta La mandarina de Newton a Barcelona. Serà dimecres 27 de gener, a les 19.00, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. És una activitat gratuïta i oberta a tothom. Atès que l'aforament de la sala és limitat i que després dels experiments newtonians hi haurà un petit brindis mandarínic, cal apuntar-s'hi prèviament a l'adreça ilamandarina@gmail.com. Si hi aneu, us ho passareu bé i recordareu algunes d'aquelles coses apreses a l'escola que el temps fa que anem oblidant.

Una alquimista del segle XXI, amb el seu ajudant


Les dues monedes "d'or" de l'esquerra eren com la de la dreta abans de l'experiment.

Fotos: M. Piqueras, 04.01.2010

4 comentaris:

Olga ha dit...

Llàstima d'estar tant lluny!

La lectora corrent ha dit...

No sé si deu tenir algun vídeo a Youtube. Quan es va fer la presentació al Citilab vaig veure que algú ho estava enregistrant.

ilamandarina ha dit...

L'equip de Citilab va fer diversos enregistraments. De moment, només hem penjat el vídeo més precari, enregistrat des de l'iPhone, i estem treballant en l'edició d'un altre una mica més elaborat.

Per si voleu fer una ullada, trobareu imatges a la web de Citilab a:
http://www.citilab.eu/presentacio_mandarina_newton

Moltes gràcies Mercè per les teves paraules, i gràcies Olga pel teu interès!

Salut!

ila

Assur ha dit...

Òndia, Mercè! Com m'agradaria poder-hi anar, però l'horari de la feina no m'ho permet! QUINA RÀBIA!!!