El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimarts, 12 de febrer de 2013

Moments matinals

No hi ha manera que s'acostumi a la meva presència. Només puc copsar algun moment de les seves visites; camuflada darrera la cortina, però, que si s'adona que hi sóc fuig com un esperitat. Procedeix per etapes. Del pi on deu tenir el niu ve a un terradet que hi ha davant del balcó. Des d'allà fa una volada i es posar a la barana del meu balcó. Després, un saltiró i es posa en aquesta barana de la jardinera, on es veu a la foto.

El darrer salt és per baixar una mica més, fins a la menjadora que penja dels barrots del balcó per la part inferior, mig camuflada per la planta que es veu a l'esquerra (per posar-ho difícil a les garses, que abans hi feien els grans banquets). Agafa una larva seca d'insecte de la menjadora i arrenca el vol. Sovint directament cap al pi. De vegades, però, s'atura al terradet, deixa caure la larva i la torna a agafar; em fa l'efecte que és una parada tècnica per situar bé la larva en el seu bec abans de fer l'etapa més llarga de tornada al niu.

M'agraden, aquests moments matinals.

Foto: M. Piqueras (10.02.2013)

2 comentaris:

anirac ha dit...

hola!! que maco! al meu balcó també "rebó" visitants i la veritat és que m'encanta veure'ls i sentir-los!! a més ho trobo relaxant, mirar com vénen i van..tenim una menjadora i a vegades, quan fa fred sobretot, hi ha un tràfic important.
Per altra banda, jo tinc les meves dubtes que sigui un tallarol capnegre femella....els tallarols tenen els ulls amb el contorn vermellós i aquest no el te...jo crec que és una cotxa fumada femella.

Mercè Piqueras ha dit...

Anirac, hauré de consultar-ho de nou amb l'expert. Potser ronden el balcó més d'una espècie. Però quan treballo a l'ordinador, en aixecar la mirada veig un dibuix d'un cotxa (del gran dibuixant naturalista Carles Puche) que tinc penjada a la paret i no sembla el moixó que ens visita cada dia. I un dia vaig veure prop del balcó un altre moixó que s'assemblava molt al que ve habitualment, però tenia el cap molt més fosc i vaig deduir que aquell era el mascle i l'altre la femella.