La Llei de Normalització Lingüística que va aprovar-se quan Galícia va regir-se per l'Estatut d'Autonomia estableix que qui fixa les normes relatives a la llengua és la Reial Acadèmia Gallega, la qual elabora les normes ortogràfiques, gramaticals i lèxiques del gallec. I l'any 1982. la Xunta de Galícia va establir que les publicacions en gallec que no seguissin la normativa oficial no podrien acollir-se a subvencions.
Fa uns dies, a Santigo, en una esplanada prop de l'Auditori de Galícia, sota un gran arbre vaig veure-hi aquesta pintada:
Hi diu: "O galego ou é galego-portugués ou é galego-castelhano. R. Carvalho Calero." Ricardo Carvalho Calero (1910-1990) va ser filòleg i escriptor, i titular de la primera càtedra de llengua i literatura gallegues, que va establir-se el 1972. Va anar distanciant-se de la línia oficial i el 1981 va publicar Problemas da língua galega, en qué defensava el reintegracionisme lingüístic amb el portuguès.En llegir aquella frase de Carvalho, no sé per què, vaig recordar uns versos de Ramón Cabanillas que fa anys va recitar-me un amic de Cambados. Són d'un poema titulat "¡Meu carriño!", en què el poeta parla al seu carro i li diu per on l'ha de guiar:
Aunque hay lama no camiño
¡é tua terra meu carriño
e a terra de meus abós!
¡Non collas pra chan alleo!
¡Non me leves a Castela
que non quero nada dela
xa que arrenegou de nós!
¡é tua terra meu carriño
e a terra de meus abós!
¡Non collas pra chan alleo!
¡Non me leves a Castela
que non quero nada dela
xa que arrenegou de nós!
(Foto: M. Piqueras, 6.10.2009)
13 comentaris:
El concepte de llengua és molt manipulable, és més polític que no pas científic, en trobaríem molts exemples. Segons toca cal potencia allò que uneix o allò que separa. Ja deien allò que una llengua era un dialecte amb exèrcit. O amb parlament.
Julia, crec que qui ha de definir què és una llengua és la filologia i no la política. Malauradament, els polítics moltes vegades s'atribueixen funcions que no els pertoquen. I suposo que quan et refereixes a exemples, estàs pensant en un que ens és molt proper.
Doncs probablement sí. Però, ai, és que els lingüistes no són innocents, tampoc, també tenen idees polítiques i prejudicis i de vegades estan a sou dels polítics. I, de fet, no és una cosa fàcil de definir, el món és ple d'exemples que mostren aquesta realitat.
És interessant el tema. A Filologia em van explicar que una llengua ho és quan té Literatura, ni exèrcits ni parlaments, és la Literatura la que atorga la maduresa de ser quelcom més que comunicació.
Però com dieu i ho sabem bé pel català, hi ha qui manipula els conceptes per algun propòsit.
Jo que vaig fer la primària sota el règim de Franco sentia alló de galaico-oortugués i després he anat sentint les altres versions, de que´es una altra cosa diferent del portugués.
Quan fa anys vaig estar a La Corunya em va cridar l'atenció com podia entendre gairebé del tot la tv (notícies, sèries... i qué difícil era captar la parla del carrer.
Salutacions!
És que a Galícia s'han inventat una mena d'estàndard molt senzill per a la tele, em sembla. Sobre això de la literatura també és relatiu. Què és literatura? Fa anys no es tenia en compte la tradició oral i si una llengua no tenia escriptura no es valorava. El basc va trigar a tenir una literatura però 'era' una llengua, em sembla. Considerar que una llengua ho és o no segons si té literatura em sembla una mica 'acadèmic'.Ja que la intenció comunicativa, en principi, és més important que la literatura i ja comporta que hi hagi llenguatge.
Hola Julia i Mercè,
Jo entenc que el terme Literatura abarca l'escrita i l'oral, de fet grans obres abans que escrites han estat orals. Per descomptat no deixa de ser un terme acadèmic com tu dius, és una definició feta per acadèmics però la meva opinió és que és la millor que he trobat, lluny de lligar la llengua a temes geogràfics o polítics o de quantitat de parlants.
Una abraçada!
Mercè,
He entrat al teu altre blog sobre "gazapos" a la premsa però penso que aquest blog nl l'has continuat darrerament, oi?
És una llàstima, és molt molt bo.
Suposo que per manca de temps, no per manca de material...
;)
Magda, Júlia, hi ha moltes llengües que no s'escrivien fins fa poc, crec que el concepte 'llengua' hauria de ser més ampli. Fa poc escrivia en aquest bloc sobre Marta Piqueras, la caçadora de paraules del segle XXI, que estudia llengües que són en perill d'extinció:
http://tinyurl.com/yft2ebx
Les llengües en les quals ha fet recerca em sembla que només tenen tradició oral. A la península Ibèrica, teòricament sembla que només hi hagi castellà, portuguès, gallec, euskera i català. I el bable?, i l'aragonès?, i l'aranès? I potser d'altres més. No són llengües?
Magda, el bloc dels "gazapos" està fet amb material d'aquest bloc --principalment les entrades que porten per títol "La comissaria virtual-- que he anat traduint al castellà. Ara fa temps que no hi afegeixo res. M'hi hauria de posar algun dia. Gràcies pel comentari.
Los estudios genéticos indican que las personas que abandonaron África, hace unos cincuenta mil años, pertenecían a un único grupo tribal de unas ciento cincuenta personas –el tamaño típico de este tipo de tribus, ya que si una tribu superaba esa cantidad, empezaba a dividirse-. Al concentrarse la migración en un solo grupo, podemos deducir, claramente, que hablaban una misma lengua.
O sea, que de una lengua hemos pasado a no sé cuántas. Tantas como tribu.
Postdata: Perdonad, pero escribo en castellano porque catalán sólo entiendo algunas frases. Tenía ganas de comentar algo en este blog.
Saludos!!!
Tantas como tribus, quería decir, perdón.
Gracias por tu comentario, José Manuel. Sobre el origen de los modernos humanos no todos los antropólogos están de acuerdo. Los hay que consideran que todos los actuales descienden de un solo grupo y otros hablan de un modelo de dispersión múltiple a partir de dos grupos.
De todos modos, fuese un solo grupo o fuesen dos, sería haber pasado de una o dos lenguas al mosaico actual. Y eso, en una fracción de tiempo que desde el punto de visto evolutivo és muy pequeña. De aquí a otros 50.000 o 70.000 años quizás se habrá hecho el camino inverso y todo el mundo hable una sola lengua: ¿inglés?, ¿chino?, ¿árabe?
No he estat mai a galícia, però pel poc gallec que sento per la Tv, em sembla que està molt castellanitzat, diferent al portugués de Lisboa.
Hi ha la prova del cotó. Si un pirtugués de Porto s'entén amb un gallec d'Ourense estaem davant de la mateixa llengua amb trets dialectals propis... si no s'entenene; aleshores el gallec i el portugués hauran evolucionat en llengües diferents.
Ara manifesto la meva ignorància; però podria acabar passant el mateix amb el català de Barcelona i el de València... això si el castellà no s'ho menja tot, és clar. :(
Publica un comentari a l'entrada