El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dilluns, 10 d’agost de 2009

Les llàgrimes de Sant Llorenç


Avui és Sant Llorenç, una data --el 10 d'agost-- al voltant de la qual es concentra el fenomen de les Perseides o llàgrimes de Sant Llorenç --com són conegudes popularment--, que travessen el cel en gran abundància. Però, què són les Perseides, i per què es veuen sempre en la mateixa època de l'any?

Aquesta pluja d'estrelles, en realitat no té res a veure amb cap estrella, sinó amb la cua de pols còsmic que un cometa, el 109P/Swift-Tuttle, deixa al seu pas. La Terra cada any travessa la seva cua al voltant del 10 d'agost. La cua d'un cometa conté minúscules partícules de material cometari, que normalment no són més grans que un gra de sorra. Aquestes partícules formen les traces de llum que es poden veure aquestes nits.

Però, com és possible que unes partícules tan petites puguin deixar una traça lluminosa visible? Quan la Terra travessa la cua del Swift-Tuttle, les partícules de pols i sorra contingudes en la cua del cometa travessen l'atmosfera terrestre a una velocitat de més de 100.000 km per hora! Aquesta velocitat tan gran fa que deixin traces visibles. I per què es diuen Perseides? Perquè, en mirar al cel, sembla que tinguin el seu origen en la constel·lació de Perseu. Vegeu aquest web que simula les Perseides de 2009.

Segons l'Agrupació Astronòmica de Sabadell, enguany les millors nits per veure les Perseides seran les de dimarts i de dimecres (11 i 12 d'agost), tot i que les condicions no seran especialment bones. Per una banda, perquè la màxima intensitat s'espera dimecres 12 a la tarda. Per una altra, perquè quan aparegui la Lluna, amb el seu resplendor destorbarà la visió del fenomen. Per veure-les cal ser un lloc on hi hagi foscor i cal que l'ull s'hagi acostumat a la foscor (a l'ull humà li costa uns 15 o 20 minuts assolir la màxima sensibilitat). A més, no hi ha d'haver cap llum propera, ni s'ha d'encendre cap llanterna. Per poder-ne comptar bastants, aconsellen que s'estigui ajegut en una gandula, amb el cos abrigat i mirant el cel algunes hores. No sé si jo aconseguiria comptar-ne gaires o si m'adormiria abans de veure cap llàgrima; però de bona gana demà a la nit o dimecres aniria a algun lloc aïllat i fosc a jeure en una gandula i mirar el cel.

Foto: Perseide en el cel japonès el 13 d'agost de 2004 (autors: Katsuhiro Mouri i Shuji Kobayashi, del Planetari del Mjuseu de la Ciència de Nagoya, Japó). Arxiu NASA. L'explicació, aquí.

6 comentaris:

merike ha dit...

Una història molt interessant per llegir el dia de Lauri, Lasse, Laurentius.. El dia del meu marit. El meu nom no és en el calandrar i no celebrem de cap manera però sempre veiem aquest dia, desè d'agost!

La lectora corrent ha dit...

Doncs per molts anys (felicitats) a Lauri, Lasse, Laurentius, Llorenç, Laurence, Lorenzo.... I si teniu la sort de trobar-vos en un lloc on el cel no estigui contaminat de llum, potser podreu veure alguna llàgrima de Sant Llorenç.

merike ha dit...

Podríem haver vist aquest a la casa de camp d'estiu. El cel és negre allà i totes les estrelles es veuen. Però no ho sabia llavors, i el meu ordinador és a la ciutat... Gràcies per a les teves salutacions precioses! Estic aprenent tantes coses des del teu blog valuós! Petonets!

Miquel Molinàs ha dit...

Molt agraït per la informació . Provarem de gaudir de la pluja aquesta nit calorosa.

uncnoun ha dit...

Nosaltres dissabte vem aprofitar que estavem a Arenys per buscar algun lloc on el cel estigués fosc i vem acabar en una carretereta sense asfaltar prop de Gualba.
En 10 minuts en vem veure 3 i vem plegar pq no anavem ben equipats.

Si no fa molt fred per leònides em sembla que portarem unes tumbones.

La lectora corrent ha dit...

Sí, amb les gandules i alguna manteta per si fa fresca, diuen que és la millor manera de veure-les (si abans no t'adorms, naturalment).