René Dubos i les cinc E de la gestió ambiental

Si pregunteu a la gent quin va ser el primer antibiòtic, segurament la majoria respondrà que va ser la penicil·lina. Sin pregunteu a la gent qui va idear la frase "pensa globalment actua localment", segurament la majoria respondrà que no ho sap. Semblen dues preguntes sense cap relació, però tenen un nexe comú: René Dubos (1901-1982), científic francès que va desenvolupar la seva carrera professional als Estats Units. En aquest país, treballant a la Universitat Rockefeller, de Nova York, Dubos va descobrir i aillar un antibiòtic (la gramicidina), que es va posar al mercat el 1939. (Alexander Fleming havia descobert la penicil·lina el 1928, però fins al 194o no se'n van fer les primeres proves amb éssers vius, a Oxford.)

Quant a l'eslògan "pensa globalment, actua localment", ve de la dècada de 1970, quan es van presentar els primers reptes ambientals de caire mundial (o 'global', com se sol dir ara) a la Cimera que les Nacions Unides van celebrar a Estocolm el 1972. En diverses ocasions Dubos va insistir que, davant els problemes ambientals, calia actuar a escala local per trobar solucions eficaces. El 1977, va escriure en un article: "la situació ideal seria pensar globalment però actuar localment". L'expressió que va triomfar, però, apareix escrita per primera vegada en el títol d'una entrevista que li van fer per a EPA Journal, la revista nord-americana de l'Agència per a la Protecció de l'Ambient (Environment Protection Agency, EPA).

Una de les classes que vaig fer al curs de Jaca va ser sobre René Dubós, especialment en els aspectes de la seva obra que tenen més relació amb l'ambient. Molts col·legues seus --els de la seva època i els pocs que avui dia recorden aquest gran microbiòleg-- l'han considerat un microbiòleg mèdic. Malgrat que hagués aïllat un enzim capaç de combatre el pneumococ (bacteri que causa un tipus de pneumònia) i d'haver descobert la gramicidina, Dubos era més aviat un ecòleg del món microbià. No li interessava tant la lluita contra els microbis patògens com poder esbrinar per què uns bacteris que gairebé sempre són presents en el cos humà només de vegades fan emmalaltir la gent. De fet, la patogenicitat dels microbis que classifiquem com a patògens no depèn tant del propi microbi, sinó de la reacció del seu hoste. Això explica que, en un grup de persones que han estat en contacte amb un mateix patogen, n'hi hagi que s'infectin mentre que d'altres no se'n veuen afectades.

Després que la seva esposa morís víctima de la tuberculosi, va centrar els seus esforços en l'estudi d'aquesta malaltia. Aleshores no es disposava encara d'un tractament eficaç, però la incidència d'aquesta malaltia infecciosa havia ja disminuït força. Per a Dubos, això no es podia considerar un triomf de la medicina, sinó que s'havia produït per la millora de les condicions socials de la població. És un altre factor que cal tenir en compte.

De la biologia dels sòls, que havia estat el seu primer camp de recerca, Dubos va arribar a l'estudi de l'ecologia del planeta. Va aportar al moviment ecologista la seva idea que res pot ser considerat aïlladament i que qualsevol cosa ha de ser estudiada en relació a totes les altres. Es va interessar pel paper dels humans en l'ambient, on som una espècie més, però la que més pressió pot exercir sobre els ecosistemes.

Pel que fa a la relació entre els humans i l'ambient, Dubos era conscient que molts aspectes de la vida humana implicaven una sèrie de conflictes amb els ecosistemes naturals. Fins i tot l'agricultura tradicional representa una lluita contra la natura, perquè els camps de cultiu s'han fet a còpia de destruir ecosistemes naturals. Però els canvis que els humans fan a la natura no tenen per què ser destructius i i avui dia hi ha ecosistemes artificials que estan molt ben reeixits i fins i tot són més productius i més bells que els originals. Com dur a terme una gestió ambiental adequada quan es tracta de fer canvis en un ecosistema? Dubos proposa que es faci segons la regla de les cinc E: ecologia, economia, energia, estètica i ètica.

En el curs de Jaca vàrem treballar amb aquesta regla de les cinc E. El vaig proposar una situació imaginària en què, en un poble del Pirineu, han de decidir entre dues propostes per a construir uns 300 habitatges: a) una urbanització a uns 4 o 5 km del centre urbà, amb cases unifamiliars aïllades o adossades, en una zona de bosc, on els terrenys són barats i hi ha molta aigua; o b) uns blocs dins del nucli urbà, on el terrenys és molt més car i la gent hauria de viure en pisos. Vàrem tractar els avantatges d'un projecte i de l'altre i vàrem debatre-ho tenint en compte les cinc E. En alguns moments vaig fer d'advocat del diable, per exemple dient-los que hi ha gent que té ganes de tenir un hort a casa i, si vivien en la urbanització, això seria possible. I em va fer gràcia la resposta d'una noia que va replicar dient que, si els veïns volien hort, se'n podia fer un de comunal. Per altra banda, un home de Jaca mateix em va dir que aquest debat, però real, l'havien tingut al poble amb un projecte per fer 1900 apartaments en una zona de bosc. Malgrat totes les protestes i impugnacions crec que es va fer. I altres alumnes del curs van anar recordant altres projectes semblant i casos en què gent amb càrrecs importants en les institucions que havien d'aprovar el projecte eren accionistes de les empreses que volien fer les cases. Va ser un debat força animat.

Més informació sobre René Dubos:

• Moberg CL (2005) René Dubos, friend of the good Earth: microbiologist, medical scientist, environmentalist. American Society for Microbiology, Washington DC
• Piel G., Segerberg O (eds) (1990) The world of René Dubos. A collection from his writings.
• Rene Dubos, scientist and writer, dead. New York Times, 21.02.1982 
• Pensa globalment, actual localment (aquest blog, 05.06.2009)