El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

diumenge, 9 d’agost de 2009

Com Mary Poppins, el Celedón de Gasteiz

A Vitoria-Gasteiz tenen un personatge que, com Mary Poppins, baixa del cel amb l'ajut d'un paraigua. És el Celedón, popular personatge que obre les festes de la capital alabesa. Cada 4 d'agost, a les sis de la tarda, després que es llenci el txupinazo, el Celedón comença la seva baixada des de la torre de l'església de San Miguel fins a un balcó de la plaça de la Virgen Blanca, des d'on saluda la multitud i baixa a la plaça, que travessa per anar a fer un discurs, una mena de pregó de les festes.

Tot i que ja es considera un personatge tradicional, el Celedón és recent, del 1957 i està inspirat en una persona real: Celedonio Alzola, un pagès de Zalduondo, un petit poble de la llanada alabesa, que no es perdia mai les festes de Vitoria. Celedón va fer-se de seguida molt popular entre les persones grans i la mainada, i la seva baixada és un dels actes de les festes que és esperat amb més il·lusió. Quan les meves filles i el meu fill eren petits, alguna vegada havíem fet coincidir alguna visita a la família de Vitoria amb les festes. Un any fins i tot els vàrem comprar els vestits populars. L'Aitor, aquella mena de guardapolvo negre dels pagesos bascos, pantalons de mil rallas, el mocador de quadrets blaus al coll, la txapela --naturalment!--. Les nenes, amb el vestit de casera basca (les que van de color fosc), mocador al cap, enagos. I tots, amb uns mitjons gruixuts i les albarcas, aquell calçat de cuir que cobreix només la planta dels peus i es subjecta amb uns cordons també de pell.

Ara, a més del Celedón tradicional, hi ha la baixada del Celedón Txiki i la Neska Txiki per a la mainada. Pel vídeo veig que es fa la plaça de l'Ajuntament, que es on baixava abans el Celedón adult, fins que el 1970 es va decidir canviar de lloc perquè la gent ja no hi cabia. Una altra cosa de les festes de Vitoria que agrada molt a la mainada --tot i que hi ha nens i nenes que li tenen por-- és el Gargantua, aquell gegant que té un tobogan al seu interior: n'entren per la boca i en surten pel cul.

Enguany m'ha cridat l'atenció el color taronja que predominava en la plaça. Era el color de milers de barrets amb què es cobrien el cap moltes persones, i em sembla que eren de publicitat. Potser Kas, que és una empresa gazteitarra? (Fan refrescos de taronja i el bitter sin, que també té un color ataronjat.)

Reportatge d'Euskla Telebista sobre la baixada del Celedón de les festes del 2009:



Foto: J. van Vliet (llicència Creative Commons Attribution Sharealike 3.0))