El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dissabte, 8 d’agost de 2009

Llenguatges (I)

Del suplement de cultura de La Vanguardia del 5 d'agost 2009 (les cursives en el text original): "La nueva mandanga tiene un elevado tono melódico, un Funky feeling en el que no falta el scratch y otros elementos intrínsecos del hip hop pero que es más orgánico que nunca, con profusión de samples de espíritu pop que puede ser Veneno para puristas pero un gustazo para los Soul brodas."

Després diran que el llenguatge de la ciència és incomprensible...

4 comentaris:

maikix ha dit...

M'has fet riure amb el teu comentari final... jo no he entès un borrall!

La lectora corrent ha dit...

És com algunes crítiques d'exposicions, en què es fa servir un llenguatge que també em resulta incomprensible.

oreidomar ha dit...

Hahaha. A diferència d'altres crítiques musicals, jo hi trobo a faltar la paraula 'eclèctic', que sempre la hi acaben posant...

La lectora corrent ha dit...

oreidomar, doncs sí, es troba a faltar, però segur que, en alguna altra crítica, l'hi posarà.