El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimecres, 5 de setembre de 2012

Com fer un resum

(Si només us interessen els consells per fer un bon resum, podeu saltar-vos els tres primers paràgrafs.)

Moltes persones, en la seva activitat professional, han de fer de tant en tant un resum d'alguna cosa: d'un article, d'un llibre, d'una conferència, dels temes tractats en una reunió, de la memòria d'un projecte, etc. Els científics i científiques hi estan acostumats, perquè quan escriuen un article descrivint la seva recerca han de fer-ne sempre un resum, Els articles científics solen tenir una estructura semblant en la majoria de revistes i llibres: títol, resum, introducció, material i mètodes, resultat, discussió i bibliografia. Cada secció de l'article té la seva importància, però el resum és com la seva tarja de visita; de la impressió que en tregui qui el llegeixi dependrà que continuï i en llegeixi la resta. Més important encara: també en depèn la mateixa publicació. Els articles que s'envien a revistes científiques acreditades són revisats per experts en el tema de què es tracti, que expressen la seva opinió sobre el treball descrit. D'aquesta opinió dependrà en molts casos que es publiqui o no l'article.

Una de les meves activitats professionals és la correcció i edició (en el sentit anglosaxó) d'articles científics. Des que vaig començar en el món de l'edició científica, han passat per les meves mans centenars o potser alguns milers d'articles i he vist resums de tota mena. Molts autors agafen fragments de l'interior de l'article i els ajunten. No hauria de fer-se així, però si més no, sempre és millor que escriure-hi coses que després no surten a l'article, com també he vist. Hi ha qui pensa que ha de descriure gairebé fil per randa el que ha fet en el treball experimental o qui hi inclou una pila de dades dels resultats. Tampoc no és això.

El resum d'un article científic ha d'indicar l'objectiu i finalitat de la recerca, la metodologia empleada, els resultats i les conclusions principals. Ha de ser un text breu (moltes reviste publicades en anglès posen el límit en 250 paraules), senzill, amb les paraules adequades i de comprensió fàcil.

Fa anys, vaig escriure unes recomanacions per fer un resum, per als alumnes d'un curs que combinava treball de camp i alguns seminaris i classes teòriques. Eren estudiants de final de carrera o de doctorat, que s'enfrontaven amb la preparació dels seus primers articles científics i que mai ningú no els havia explicat com l'havien de preparar. He trobat les notes que vaig escriure aleshores i les poso aquí per si a algú li poden ser útils. Això és el que recomano a qui hagi de preparar el resum d'un article:
  • Llegiu l'article atentament; si cal, dues o tres vegades, fins a copsar-ne les idees principals. (Encara que qui fa el resum sigui la mateixa persona que ha escrit l'article, de vegades pot ser-li difícil destriar les idees que cal o convé destacar.)
  • Marqueu de manera visible (amb llapis o bolígraf vermell o amb retolador fosforescent) els punts on hi ha la informació més significativa del text. Després d'una lectura atenta, us adonareu que hi ha algunes parts del text que tenen més rellevància i que d'altres --fins i tot paràgrafs sencers-- podrien suprimir-se sense que es perdés la informació bàsica de l'article.
  • Feu unes notes, bé sobre el mateix text, bé en un full, que expressin les mateixes idees que heu marcat, però amb unes altres paraules, no copiant les frases originals.
  • Escriviu un primer esborrany a partir de les notes preses, no pas a partir de l'original, altrament seria massa llarg i semblaria una tria de frases del text en comptes d'un resum (malauradament és el que fa molta gent). Si és possible, uniu les idees contingudes en les vostres notes en una seqüència lògica. No cal que sigui en el mateix ordre en què apareixen en l'article, tot i que és possible que sigui la manera més senzilla de fer-ho.
  • Repasseu el text que heu escrit i esporgueu-lo de tot allò que sigui innecessari, com ara alguns adjectius o d'expressions del tipus: "L'article en el seu primer paràgraf explica...·, "Jo crec que..." (un resum no és un escrit subjectiu), "En resum, l'article estudia...", "convé destacar que el treball...".
  • Si el resum ha de limitar-se a un nombre determinat de paraules o d'espai i us heu passat, cerqueu expressions més breus (també paraules, si allò que compta són els espais). Per exemple, expressions com ara "es va prendre un gran nombre de mostres" pot substituir-se per "es van prendre moltes mostres" (més correcte seria, però, dir-ne el nombre exacte); "plantes, algues, cianobacteris i la resta d'organismes autòtrofs", per "tots els organismes autòtrofs".
  • Quan un article escrit en una llengua diferent de l'anglès ha d'incloure també un resum en anglès, els dos textos han de ser equivalents, han de proporcionar la mateixa informació.
Per altre banda, hi ha també algunes recomanacions negatives és a dir, allò que no s'ha de fer. Un resum no pot...
  • ...tenir una llargada semblant al text original.
  • ...ser tan breu que no contingui la informació rellevant. Si, per exemple, l'article descriu una nova tècnica per aïllar un determinat microorganisme, el resum ha d'indicar quina és aquesta tècnica.
  • ...contenir informació o conclusions que no es trobin en l'article, encara que sigui certes.
  • ...incloure referències, excepte en casos excepcionals.
Finalment, tant si s'escriu un resum, com l'article sencer, caldria tenir presents les sis regles d'Orwell per millorar el llenguatge.

Potser us interessarà:
- El bon domini de l'anglès (aquest bloc, 14.08.2008). Reflexions a partir d'uns comentaris que Andreu Mas-Colell va fer al setmanari El Temps sobre el limitat coneixement de l'anglès entre la nostra gent.
- "Editors" a l'anglesa (aquest bloc, 21.09.2008). Què és un "editor" en el sentit anglosaxó?
- El punt i coma, el nostre amic (aquest bloc, 15.03.2011). La reivindicació d'un signe ortogràfic.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Gràcies, m'ajudat!