El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dilluns, 3 d’agost de 2009

Jardins, jardineria i botànica. Barcelona 1700

Jardins, jardineria i botànica. Barcelona 1700 és el títol d'un llibre que em van regalar fa uns mesos. És el primer volum de la col·lecció "La ciutat del Born. Barcelona 1700". Segons llegeixo en una de les solapes, els llibres d'aquesta col·lecció "aprofundiran en l'estudi de termes ben diversos vinculats a la societat barcelonina" dels segles XVI, XVII i l'inici del XVIII. Entre els temes que s'hi tractaran hi ha la medicina, la farmàcia i la botànica, la música, la dansa i el teatre, el joc, la festa, la justícia i el poder, la indumentària, el mobiliari i l'art, el treball, el comerç i l'alimentació.

Havia pensat escriure una ressenya per al bloc sobre aquest llibre. Tanmateix, en posar-m'hi, tot buscant algun enllaç adient sobre la nissaga dels botànics Salvador, per incloure'l en el text, he trobat una excel·lent ressenya d'aquesta obra que l'11 de gener 2009 va publicar Xavier Caballé en el seu bloc "Diari d'un llibre vell". Us remeto a la seva lectura i em limito a fer algun comentari.

Com a Caballé, a mi també em va sorprendre que al segle XVII hi hagués a Barcelona biblioteques --particulars-- amb tants de llibres. Avui dia no costaria gaire reunir 549 títols, com ho va fer Pere Pla, sagristà i canonge de la Catedral; o les més modestes quantitats de 234 i 168 títols que tenien, respectivament, el farmacèutic Rafael Riu i Teresa de Calders Desboch i de Sant Vicenç, vídua del noble Carles de Calders i de Vilafranca.) Però això passava en una època en què un llibre costava molt de fer i era pràcticament un article de minories.

I encara m'ha sorprès més que Barcelona comptés amb algunes llibreries tan ben assortides com la del mercader Sebastià de Cormelles, que el 1667 tenia gairebé 2000 títols diferents en els seus magatzems del carrer del Call. O la botiga del llibreter Joan Simon, amb més de 1300 títols variats. O, com comenta Caballé, que els llibres siguin d'orígens tan diversos.

L'objectiu aparent del llibre és presentar i transcriure un manuscrit anònim de 1703 sobre jardins i jardineria a Barcelona, però va molt més enllà d'una mera transcripció i comentari d'aquella obra. Els autors de les diverses seccions del llibre ens transporten a la Barcelona del segle XVII i, amb la botànica com a fil conductor, analitzen diversos aspectes de la societat d'aquell temps.

Jardins, jardineria i botànica. Barcelona 1700 és una obra recomanable per a les persones amigues de les plantes i de la jardineria, però també per a qui tingui curiositat sobre la història de Barcelona. A més, l'edició és molt acurada i conté, entre altres il·lustracions, reproduccions de llibres de l'època i de làmines de l'herbari Salvador.

5 comentaris:

enric ha dit...

Crec que serà un llibre prou interessant. A la meva dona seguríssim que li interessarà. Entusiasta de la genalogia, li encanten les plantes i les flors. Es passa hores i hores al petit jardí de baix i als que ha anat fent als dos terrats que tenim a la casa.

Sí, sens dubte l'encarregaré. Gràcies!

RUFUS ha dit...

La historia sempre té misteris sorprenents. És fascinat això de les biblioteques privades de fa tants anys, suposo que deu ser per equilibra que avui en dia hi ha tantes cases sense llibres o amb molts però mai llegits.

La lectora corrent ha dit...

Enric, segurament a la teva dona li sorprendrà la gran varietat de plantes de jardí que hi havia els segles XVII-XVIII.

Rufus, hi ha encara una altra categoria: les cases amb llibres no llegits, ni bé ni malament.

Júlia ha dit...

Els segles XVII i XVIII són poc coneguts, hi va haver una època de pau i un avenç important en la ciència i en els conreus, a gran part d'Espanya, només cal veure de quina època són moltes esglésies, santuaris i cases benestants de poble. Malauradament el segle XIX i el XX ho van tornar a espatllar tot, mai no pots estar tranquil.

La lectora corrent ha dit...

És cert, Júlia. Malgrat que els segle XVIII s'hagi anomenat el Segle de les llums, és una època que, en alguns aspectes, és més aviat fosca.