Jaimes és una llibreria petita, però no tant com sembla des del carrer, situada al passeig de Gràcia. Des que La Casa del Llibre va instal·lar-se al seu costat, sembla encara més petita. Per accedir-hi cal baixar unes escales; és una d'aquelles botigues situades a un nivell inferior al carrer. I després de passar-hi una estona és fa patent allò que diu el refrany: "en el pot petit hi ha la bona confitura". A Jaimes s'hi troba especialment molt bona confitura francesa.
No sóc una clienta assídua de Jaimes, però m'agrada entrar-hi de tant en tant i brostejar pels seus prestatges. I encara que no hi entri, sempre que hi passo pel davant m'aturo a mirar-ne els aparadors --petits, d'acord a la mida de la botiga-- per veure què hi tenen exposat. Així va ser com fa uns anys vaig descobrir-hi el llibre La deuxieme disparition de Majorana, de Jordi Bonells (català arrelat a França, on és professor de literatura hispànica), quan feia poc que havia conegut la misteriosa història de Majorana, el gran físic sicilià que va desaparèixer el 1938 en el vaixell que el duia de Sicília a la península italiana.
Fa uns dies vaig tornar a Jaimes. Tenia un val-obsequi que em van donar l'any a passat com a obsequi per fer una conferència en una petita associació de traductors, i era a punt de caducar. La bossa en què em van posar els llibres reprodueix els mateixos dibuixos que els va fer Cesc fa anys per al paper d'embolicar, quan les llibreries encara no donaven bosses de plàstic. (Potser aviat hauran de tornar al paper, si prospera la proposta del Govern de fer una llei per reduir l'ús --o millor l'abús-- de les bosses de plàstic.)
Espero que Jaimes pugui resistir molts anys el veïnatge amb la colossal Casa del Llibre i no sigui només un reducte per a nostàlgics. Si no la coneixeu, baixeu aquelles escales algun dia.
4 comentaris:
Crec que hi ha un altre llibreria Jaimes mes petita al carrer Trias i Pujol, sobretot per la gent del Liceu Francès. Montse
Però no sé si podrà sobreviure si, com vaig llegir en una carta a La Vanguardia, el Liceu Francès ha decidit prescindir de Jaimes com a proveïdor dels llibres de text i material escolar.
Mercè!
Buscava a Google a veure si trobava la pàgina de Jaimes perquè hi he de trucar i va i... Et trobo a tu! Com sempre!!! Ets omnipresent.
Jo no hauria pogut escriure millor tot el que dius sobre aquest petit gran espai dedicat al llibre: una llibreria de les de veritat.
Jo també hi vaig poc, perquè consumeixo molts llibres, he de mirar per la butxaca i acabo comprant-los o encarregant-los en una famosa cooperativa on ens fan magnífics descomptes a tots plegats. Al senyor de Jaimes li vaig dir l'altre dia (hi havia anat perquè bucava un llibre en francès) que compte amb els veïns tan grans, no fos cas que se'ls mengessin. I ell, molt esperançadament, em digué: "Es menjaran entre ells mateixos".
Les il·lustracions de Cesc són una meravella. Un altre dels meus mites.
Si m'ho pogués permetre, compraria moltíssim més a Jaimes. Gran lloc, i tant!
Petons gairebé un any més tard que fessis aquesta entrada!
No he tornat a Jaimes des d'aquell dia; hauria de fer-ho, però, com tu, jo també compro la majoria de llibres en aquella gran cooperativa.
És curiós això de rebre un comentari a una entrada del bloc més d'un any després d'haver-la escrit. I molt agradable si, a més, és un comentari afalagador. (Casualment, fa pocs dies vaig rebre un comentari a una altra entrada de fa més d'un any, una que vaig dedicar a Josep Gibert, paleontòleg a qui la comunitat científica va tractar molt malalment; em va escriure el seu fill --Gibert va morir el 2007)
Publica un comentari a l'entrada