diumenge, 21 de novembre del 2010

El "Nadal" dels sikh?

Ja he dit alguna vegada que el Raval és un barri de Barcelona que em proporciona moltes sorpreses. O potser ja no m'hauria de sorprendre, tenint en compte la mescla de cultures que avui dia hi ha en aquell barri.

Aquest matí anava a l'assemblea de la Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT), que es feia a l'Institut d'Estudis Catalans, i en apropar-me als jardins Fleming des de la plaça de la Gardunya, he sentit molt de xivarri i un soroll com de timbals. Uns nois amb indumentària hindú venien des del carrer Hospital i corrien en direcció al carrer del Carme, com si no volguessin perdre's algun espectacle.

En arribar als jardins Fleming, malgrat els barracons que hi ha ara per les obres de reforma de la plaça de la Gardunya, he vist una espectacle multicolor. Nois i homes amb el turbant típic dels sikh o amb el cap cobert amb mocadors de color groc o ataronjat i els vestits de colors vius. Justament en aquell moment començava a passar per allà una desfilada. Al capdavant duien una pancarta i he pensat si no seria una manifestació de la comunitat hindú en contra dels que han fet declaracions xenòfobes els darrers temps. De seguida m'he adonat, però, que allò semblava més aviat una processó.



He preguntat de què es tractava a un sikh que hi havia aturat a la vorera i m'ha dit que era una celebració religiosa, però sense més explicacions; no semblava que tingués gaire ganes de parlar --potser creuen que una dona no s'ha d'adreçar a un desconegut? No he pogut evitar la temptació i m'he quedat allà a veure la processó, que és un espectacle més entretingut que una assemblea d'una associació (només m'he perdut els deu primers minuts de l'assemblea de la SCHCT).

Els que duen corbata no semblen sikh


 
És curiós que hi ha coses que són recurrents en la majoria de religions. Hi havia uns homes que duien unes bosses plenes de pètals que anaven llençant damunt els que desfilaven, com es fa en processons catòliques. I, dalt d'una quimera de pali i papamòbil, hi havia un guru que, amb una mena de plomall, semblava que anés beneint la gent i els llocs per on passava.



I, com en altres religions, les dones també relegades a un segon pla. Desfilaven al darrere, amb les criatures.



Ara ja sé que celebren: el naixement del guru Nanak (1469-1539), fundador de la religió sikh. Sembla ser que va néixer a l'abril, però avui dia la commemoració d'aquell esdeveniment es fa coincidir amb la Lluna plena de novembre. I aquesta nit tindrem Lluna plena.

6 comentaris:

zel ha dit...

Sempre anem a raure a les "adoracions", com és que sent tan iguals, ens sentim tan diferents?

La lectora corrent ha dit...

Deu ser que, veient les coses que passen en aquest món, es busca consol en un més enllà? Aquest sentiment, que devia iniciar-se fa milers o milions d'anys, s'ha mantingut al llarg de l'evolució cultural i és possible que les religions actuals i els seus rituals no siguin més que variacions de les dels inicis.

Clidice ha dit...

mirem la "diferència" dels altres i així ens pensem que allò "nostre" és més legítim i, en realitat, tot és el mateix. Sobretot pel que fa a les dones no? :(

Ferran ha dit...

Qualsevol religió i el pensar en un més enllà, ha ajudat i ajuda a moltes persones a sobreportar els moments més difícils.
No em ficaré en el ús de les aristocracies religioses han fet d'aquest aspecte, aixó es un altre tema.

Pakiba ha dit...

Grácias Lectora la teva entrada le h'anat molt bé a la meva neta per un treball que tenia que fer.

Pere Castaño ha dit...

Ves per on, jo també he estat espectador casual -potser hauria de dir partícip, doncs m'hi vaig ficar de ple- d'aquest esdeveniment, no en parlaré de l'aspecte religiós, atès que la meva condició d'ateu tenyiria el comentari, però com a experiència de contacte humà va tenir força intensitat i em va motivar per a una petita crònica.
Com que pot interessar algú, ho explico (amb imatge inclosa) en aquest enllaç: http://tinyurl.com/4yz5qrh