El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimarts, 29 de gener de 2013

La Cerimònia del Record

Que trista vaig trobar ahir al vespre la plaça de Sant Jaume! I no era únicament perquè s'hi commemorés un fet ben lamentable de la història del segle XX. Allò que em va entristir més va ser que fóssim potser només un centenar les persones que vam aplegar-nos per recordar els més de sis milions que van morir ens els camps de concentració nazis. Tot i que hi vaig arribar que ja havia començat, vaig poder seure a la segona fila; i hi van quedar molts seients sense ocupar.


Les set espelmes que es veuen enceses eren per recordar:
  1. Els sis milions de jueus assassinats pels nazis.
  2. La resistència jueva als nazis.
  3. El milió i mig de nenes i nens jueus víctimes de la barbàrie nazi.
  4. Les víctimes del poble gitano exterminades pels nazis en el Porraimos (l'intent del règim nazi d'eliminar els gitanos).
  5. Els republicans deportats a camps nazis.
  6. Els altres col·lectius que patiren persecució.
  7. Els "justos entre les nacions", aquells homes i dones que arriscaren la seva vida per salvar els jueus perseguits.
La cerimònia va acabar amb música, unes quantes peces interpretades per Helena Muñoz (violí) i Carles Muñoz (violoncel). A la primera peça s'hi va afegir el romanès d'origen gitano Emil Bolozan, que és violinista de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. Els tres van interpretar Gelem Gelem, una cançó que des de 1971 és l'himne internacional dels gitanos. A Youtube n'he trobat aquesta versió interpretada per Esma Redzepova, cantant gitana nascuda a Macedònia, amb unes boniques imatges del film Els gitanos van al cel, dirigida per Emil Loteanu el 1976.



A continuació,i  ja sense la col·laboració de Bolozan, els dos Muñoz van interpretar Halikha LeKesariya, més coneguda com Eli, Eli, una cançó amb lletra de Hanna Szenes i música de David Zahavi, que se sent en algunes escenes de La llista de Schindler. De les diverses versions que hi ha a Youtube, n'he triat una sense cantar, interpretada per una violinista i l'acompanyament d'un piano. Segons diu el presentador, el besavi de la solista va ser víctima de l'Holocaust.



Van seguir uns fragments de dues cançons de la guerra civil espanyola (Ay Carmela i Si me quieres escribir) i la Cerimònia va acabar amb Zog Nit Keyn Mol o Cançó dels partisans, que esconsidera l'himne dels supervivents de l'Holocaust. Hirsh Glick, un jove lituà presoner del gueto de Vilna. La versió que es va sentir a la plaça de Sant Jaume (enregistrada; no interpretada pels músics que hi van tocar) era la de Chava Alberstein, la mateixa que he trobat a Youtube:



En acabar la Cerimònia del Record, vaig pensar que, si s'hagués convocat un acte en favor dels palestins, segurament la plaça hauria estat plena de gom a gom. Però com que la gran majoria de les víctimes de l'Holocaust van ser jueves, no deu tenir massa importància un milió més o menys. Malauradament, l'antisemitisme torna a estar d'actualitat. A més, ja no en té l'exclusiva la dreta més reaccionària i feixista, sinó que es dóna també en moltes persones de partits de l'esquerra. S'ha caigut en l'error d'identificar els jueus amb el Govern d'Israel. I no és això, amics, no és això.

Potser us interessarà:
- Recordar el passat per no repetir-lo (aquest bloc, 20.07.2012). Sobre els jueus, el feixisme i dos llibres que ho tracten.
- Torna l'antisemitisme? (aquest bloc, 23.07.2011. Sobre Itàlia, l'antisemitisme i el projecte de dos professors de química que han fet de Barenboims de la seva especialitat científica, en reunir joves investigadors israelians i de països àrabs en unes trobades professionals.
-

3 comentaris:

Júlia ha dit...

Em preocupa l'antisemitisme que es torna a percebre, tan estúpid i ple d'ignorància.

Fa molts anys, en una escola d'estiu, quan era moda anar als kibutz, recordo que ens passaven una mena de qüestionaris per copsar l'antisemitisme vigent a la societat.

Una persona que després va ser diputada, Balletbó, aleshores molt jove, també quan jo estudiava a la Normal ens va endegar una xerrada sobre la seva experiència en un kibutz i la resta.

El pitjor és que si algú intenta matisar el tema i parlar-ne a fons el titllen de sionista. Les etiquetes simplistes sempre funcionen, per desgràcia.

Lior ha dit...

El meu Eli Eli/Halikha LeKesariya serà sempre aquest, de la Netanela

Quins canvis, la Balletbò; del quibuts a Gaza via,com en podriem dir...

Mercè Piqueras ha dit...

Júlia, jo també recordo l'afició progre pels kibutz en la meva època d'estudiant. Com diu Lior, molta gent ha passat dels kibutz a Gaza. I les coses no són mai ni blanques ni negres, que hi ha molts matisos pel mig.