Aquests dies de calor, una de les millors begudes que hi ha és l'orxata. Tot i que per beure les millors orxates cal anar a València, a Barcelona hi havia hagut també moltes orxateries on es podia degustar un producte relativament bo. Quan jo era petita n'hi havia a molts bars i no pas d'embotellada, com ara, si no de natural, que conservaven en uns recipients cilíndrics que tenien en uns mobles com els dels gelats. N'aixecaven la tapa i te la servien abocant-la en un got amb un cullerot. Hi havia alguns locals on el personal que servia no tenia molta cura i, si n'abocava massa, l'orxata que sobreeixia del got li relliscava pels dits i tornava al recipient d'on l'havia treta. Molta gent no hi donava importància, però la meva mare no volia que demanéssim orxata quan veia que la servien regalimant del got cap al contenidor.
Si bé l'orxata era molt popular, els fartons amb què s'acompanya aquesta beguda al País Valencià no es coneixien. La primera vegada que en vaig veure va ser en els supermercats Consum, que crec que són d'origen valencià. Amb el temps, a Barcelona moltes orxateries han anat desapareixent i avui dia no és fàcil poder beure una bona orxata a Barcelona (Si algú en sap d'alguna, antiga o moderna, on serveixin una orxata com cal, s'agrairà la informació.)
Orxata i fartons Font: Photocapy, Wikimedia Commons, llicéncia Creative Commons 2.0Segons llegeixo en el Diccionari català-valencià-balear, el nom d'orxata ve de l'italià orzata, que encara avui es fa servir per denominar una beguda refrescant feta a base de benjuí (resina balsàmica que s'extreu de diversos estírax) i essència d'ametlles amargants als qual s'ha neutralitzat l'acidesa, i extractes de vainilla i de flor de taronger. L'ametlla en deu ser el principal ingredient, atès que la seva producció està regulada per una normativa per al comerç de xarops i begudes a base d'ametlla.
Tanmateix, em sembla que no tothom està d'acord amb aquesta etimologia i hi ha qui proposa que vingui de l'aigua d'ordi o ordiat. Hi ha llocs on aquest refrescs és anomenat aigua de civada (o aigua civà, popularment) i això és perquè el seu principal component no rep el mateix nom a tot arreuó. L'avena llatina és anomenada civada a gran part del Principat, mentre que en les comarques del sud i al País Valencià es va conservar l'original llatí, avena, i el mot civada es feia servir per designar l'ordi (l'hordeum llatí).
Qualsevol que sigui el seu origen, però, al principi el terme català orxata designava, com a Itàlia, una beguda refrescant feta a base de xarop d'ametlles, que podia ser fet només d'aquesta fruita seca o afegir-n'hi també d'altres. Més tard, la xufa o xufla (que a Barcelona la gent sol pronunciar txufa) va passar a ser l'ingredient principal de l'orxata. Però, què és la xufla?
Pius Font i Quer, en el seu llibre Plantas medicinales. El Dioscórides renovado, explica que les xufles són "tuberculitos subterráneos" de la planta Cyperus esculentus, que en castellà es coneix com a juncia avellanada (vegeu-ne la foto a la dreta). En descriu així els tubercles: "redondeados o más comunmente ovoides, apenas comprimidos por un costado y un poco arqueados, más anchos por uno de sus extremos, de 10 a 25 mm de largo y de 8 a 12 de anchura, de color de cerveza clara, y con cuatro líneas en relieve, más oscuras, que les dan la vuelta en torno." N'explica també les virtuts, citant-se a ell mateix de la Flora española: "es calefaciente y desecante, expele las flatulencias, fortifica las entrañas, alivia los cólicos, provoca la orina y el menstruo, aprovecha para la hidropesía reciente, se reputa por cefálica y es buena para los vértigos y aturdimientos de cabeza". (Ves per on, dos dies seguits surten les flatulències en el bloc!; us asseguro que ha estat una mera coincidència.)Font i Quer explica també com preparar a casa orxata de xufla i hi afegeix uns comentaris curiosos sobre la tradició orxatera: "...mucho antes de la introducción de bebidas exóticas tan en boga actualmente, durante el verano los horchateros de nuestro país la vendían por la calle enfriada con nieve y a 5 céntimos el vasito." Tenint en compte que la primera edició d'aquest llibre és de 1961, quan encara no feia deu anys que s'havien introduït aquí la Cocacola i la Pepsicola, suposo que deuen ser les begudes exòtiques a què fa referència Font i Quer.
M'agradaria tornar enrere en el temps, que en sortir al carrer aquests dies de tanta calor em trobés un orxater o una orxatera a la cantonada per poder-li comprar un got d'orxata autèntica. Encara que em costés més de cinc cèntims el gotet...
(Actualitzat, 29.07.2017)
14 comentaris:
Caram, m'has fet ensalivar, a mi les xufles m'agraden remullades i mastegades, mmmmhhhh...
L'orxata més bona -i barata- de Barcelona i part de l'estranger, pel meu gust, és la de Sirvent,del carrer de Parlament, valencians d'origen com cal i que a l'hivern venen torrons. Crec que ara han posat alguna sucursal.
De tota manera, en aquests darrers anys m'adono que es recupera l'orxata i molts bars que no en tenien en tenen, i sovint, de fresca, car l'envasada no ha aconseguit mantenir el gust, pel meu gust.
Ui, les xufles remullades, quan les mastegues, que booonesss.
Hi ha també una molt bona i antiga orxateria a la Rambla del Poble Nou, la de la Valenciana del carrer d'Aribau també té els seus seguidors, però jo la trobo massa dolça.
Júlia, veig que estàs ben informada sobre orxateries. Sí, és veritat, l'orxateria del carrer Parlament! La tenia oblidada, tot i que hi he anat alguna que altra vegada i fan una orxata molt bona.
Zel, Júlia, Les xufles remullades a mi també m'agraden. Quan jo era petita se'n podien comprar en uns carrets que hi havia pels carrers, que també venien tramussos remullats i trossos de coco. La meva mare sempre em deia que, després de rosegar-les, no me les empassés, que allò era serradures. Amb els cocos també deia el mateix.
A mi també m'agrada l'orxateria Miquel, a la Ronda de Sant Antoni a tocar de la Plaça de la Universitat.
Totalment d'acord amb la Júlia: res com a cal Sirvent. La de la rambla del Poble Nou es diu Tio Che.
Petons, Mercè.
Doncs un dia d'aquests a veure si agafo el metro me'n vaig a fer una orxata a can Sirvent... Les altres que esmenteu no les conec.
(Montse, m'alegra sentir-te. Estaves molt silenciosa els darrers temps.)
Al Carrer Escorial,a l'alçada de Providència, també hi ha una Orxateria Sirvent que està molt bona.
(Tenien un local també al Psg. Sant Joan (tocant a Verdaguer) però el van tancar fa un parell d'anys.)
O sigui, que a Barna hi ha molta bona orxata... La Miquel també està bé, llàstima que a la Plaça Universitat tanquessin la Fillol. A la Ronda de Sant Pau hi ha una altra Sirvent, però no té res a veure, que jo sàpiga, amb la de Parlament, també es bona, encara que no tant com l'altra i, a més, té taules al carrer.
Gràcies per la rebuda, Mercè. Sí: estic totalment endinsada dins el món de les dames victorianes de les meves traduccions, que no em deixen viure!
Tornant a l'orxata: sí que hi ha tota una sèrie d'establiments anomenats "Sirvent" a Barcelona; però el més conegut, el de Parlament, a les bosses anuncia que "no tenim sucursals" (tret d'una a Balmes).
Ara ja l'han netejat, però durant molt de temps a la porta hi van tenir un graffiti d'allò més simpàtic (d'algun consumidor desesperat) que deia: "Ningún día sin horchata". Era digne de fotografía :)
Jo sóc una fervent admiradora de la Sirvent de Parlament i quan em canso de traduir o de qualsevol quefer casolà, m'hi escapo. I penso que com jo ho fa mig Sant Antoni, Poble-sec i Raval.
Sóc addicte a l'orxata. Però fins fa un parell d'anys ignorava per complet l'existència dels fartons.
Sort que un bon valencià em va dur a Alboraia i allà vaig xalar sucant com mai! :)
PD: Com a veí del Poblenou reclamo justícia i defenso "El Tio Ché" (des dels anys 20), que té una cosa que les altres orxateries que dieu no tenen... i és que està a cinc minuts a peu de la platja i en tornar-hi o baixant-hi de passeig te'n pots prendre una de ben fresqueta!
Mercè, estic apurant vacances i m'has donat la idea d'apurar-les amb un bon got d'orxata, ara hi vaig !!!
Guillem, doncs jo tinc moltes ganes d'anar a fer una orxata a la Sirvent del carrer Parlament. Un dia d'aquests hi faré cap. Que acabis de passar unes bones vacances!
Publica un comentari a l'entrada