El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

diumenge, 5 de juliol de 2009

Cròniques londinenques (II)

Els oasis de Londres
Londres és una ciutat on, malgrat les restriccions imposades als cotxes (han de pagar un peatge per entrar-hi), el trànsit continua essent molt intens. Tot i amb això, el nombrosos parcs --enormes, grans i petits-- fan que la gent pugui aïllar-se del brogit de la circulació, i gaudir d'estones tranquil·les. A l'hora del lunch, moltes persones agafen el sandwich dut de casa o se'n compren un i van a menjar-lo en alguna zona verda propera a la feina. Quan vaig a Londres durant el bon temps, en aquest aspecte acostumo a comportar-me de manera molt londinenca. Aquesta vegada, per diversos motius, només ho he fet un dia, però he buscat la tranquil·litat d'aquests oasis verds sempre que he pogut. De tota manera, això de verds, està canviant. Els estius londinencs ja no són tan plujosos i frescos i la gespa que abans era sempre verda ara és molts llocs groguenca.

On ha anat a parar aquella verdor dels parcs londinencs?
(Saint James Park, 1 de juliol 2009)

A quatre passes del Westmister Central Hall --seu del congrés-- hi ha Saint James Park. Hi he passat algunes estones descansant mentre mirava l'ambient del parc, diferent segun l'hora del dia, i observant els ocells que s'estan tranquil·lament en aquell ambient, indiferents a la presència de la gent que hi passeja, jeu a la gespa, o seu a les gandules o en els bancs. Una de les vegades que hi vaig anar hi havia un corb (o potser una gralla? no em va semblar tan gran com els corbs) en el banc on jo volia seure i gairebé el vaig haver de fer fora ("senyor corb, vostè pot posar-se tranquil·lament damunt una branca d'un arbre, cosa que jo no puc fer", vaig estar a punt de dir-li per disculpar-me):


A la riba de l'estany hi havia ànecs de diverses espècies, algunes femelles covant, i més enllà, els pelícans:






Un altre simpatic i gens vergonyós habitant de Saint James:

Fotos: M. Piqueras (juliol 2009)