El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimecres, 8 de juliol de 2009

Cròniques londinenques (IV)

Gairebé com a Barcelona!

De vegades penso que Barcelona és la ciutat de les obres eternes. Si més no, tremolo cada vegada que en el meu barri comencen alguna obra al carrer. Ara mateix estan fent la instal·lació de l'ascensor del metro a l'estació de les Corts. El carrer Joan Güell va estar tallat molts de mesos. Fa poc n'han obert dos carrils de circulació i les obres continuen. Però, de debò continuen? Fa setmanes que, quan vaig a agafar el metro, no tinc la sensació que per allà hi hagi ningú treballant. Ara ja entenc perquè el cartell de les obres diu que duraran fins al 2010.

A Londres també he trobat obres per molts llocs. No sé el temps que trigaran a acabar algunes d'elles. Però vaig quedar bocabadada en veure el ritme de treball en el canvi de l'asfaltat d'un carrer a The Borough, un barri que és lluny del centre, a l'altre costat del Tàmesis. Hi vaig passar primer a la tarda-vespre (aproximadament les 8 pm, en alguna foto es pot veure l'ombra del sol ja força baixa). En un tros de carrer eren a punt de començar les obres:


Una mica més endavant ja hi treballaven. Havien tret l'asfalt i estaven aplanant el terra:




Vaig tornar a passar-hi a les 11 del vespre. Hi treballaven també per zones. Primerament una màquina posava una capa impermeable platejada en el terra. Una mica mes endavant hi havia aquesta altra màquina, que anava asfaltant:


I l'endemà al matí, a quarts de nou, això és el que vaig veure en el mateix tros de carrer:



No hi havia ni rastre de la màquina asfaltadora. Faltava pintar les línies dels carrils i acabar alguns detalls de les voreres, però tant els vianants com els cotxes circulaven normalment. Quan ahir vaig anar a agafar el metro a l'estació de Les Corts, vaig sentir una enveja dels veïns d'aquell barri londinenc!

Fotos: M. Piqueras (Londres, 29-30.06.2009)

4 comentaris:

Met ha dit...

És cert que a casa nostra les obres s'eternitzen, però no crec que en tinguem l'exclusivitat.

Recordo l'any passat la visita a l'Arc de Triomf de París, com una lona ja duia tres rectificacions en una lona on hi posava l'any de la inauguració de la reforma del museu que hi ha a l'interior. Algú, amb ironia o mal llet, havia rectificat a bolígraf la data oficial.

I sobre l'asfalt... recordo operaciosn molts espectaculars de l'ajuntament de tallar la Diagonal o el Passeig de Gràcia durant toto un cap de setamana. Diumenge al vespre ja s'hi podia circular.

La lectora corrent ha dit...

Met, ja sé que ni nosaltres tenim l'exclusiva de les obres eternes, ni els londinencs la de la rapidesa. Recordo que en diverses ocasions que vaig anar a Londres en anys diferents seguits, el Big Beng estava tapat per una lona perquè l'estaven restaurant.

Però en el meu barri (Les Corts) les obres duren sempre molt de temps; i suposo que no deu ser una excepció a Barcelona. M'agradaria que algú de l'Ajuntament m'expliqués per què comencen a fer obres simultàniament en més d'un lloc, que després queden interrompudes o gairebé i duren mesos i mesos. A l'estació de Les Corts de la Línia 3 fa dies --potser setmanes-- que no veig mai que hi treballi ningú. I en altres obres que estan fent pel barri només hi veig uns pocs obrers. Per anar bé caldria que cada any fessin eleccions municipals, perquè és quan les obres s'acaben de seguida.

Met ha dit...

Et dono la raó en això de les obres eternes. El carrer Llacuna, des que han reurbanitzat la cruïlla amb Diagonal, ja han obert tres cops la vorera en menys de mig any. :(

La lectora corrent ha dit...

Un altre aspecte són les despeses inútils que es fan, com aquesta que esmentes d'obrir la vorera tres cops en uns mesos. Jo he vist obrir carrers del meu barri per posar el cablejat de telecomunicacions, després per posar-hi arbres i després per remodelar el carrer i treure'n aquells arbres i posar-n'hi de nous.

Fa poc van arrencar una parada d'autobús, que estava en un estat normal de conservació. Vaig pensar que en posarien una de molt diferent, potser amb una placa lluminosa que t'indica quan trigarà cada bus a arribar. Doncs, no; la nova és pràcticament igual que la que hi havia abans. Una diferència: el seient una mica més baix. Però, per posar el seient més baix calia canviar tota la parada?