El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dissabte, 18 de juliol de 2009

L'arribada a la Lluna i les llegendes urbanes

Fa dies que ja en sento parlar: dilluns, 20 de juliol de 2009, farà quaranta anys que els humans van arribar a la Lluna. Suposo que molta gent que va viure --de lluny, naturalment-- aquell esdeveniment, recordarà aquell dia --o millor aquella llarga nit, en aquesta part del món--, i què va fer mentre esperava que els astronautes sortissin de la nau, hores després que s'hagués posat sobre la superfície del nostre satèl·lit.

Jo era a Arenys de Mar, on passava els estius amb la meva família (pares i germans). La meva mare, que ja devia ensumar-se que l'espera seria llarga, la tarda abans va baixar al poble per anar a can Danès, la pastisseria de la Riera on feien aquells tortells de crema que entraven sols i et llepaves els dits. En va comprar un munt. No sé a quina hora vàrem començar a menjar tortell, però recordo aquell menjador-sala amb els tortells a la taula, els envasos de llet fresca (ATO, em sembla) i la mirada fixa en el televisor. A mesura que passaven les hores, la pila de tortells anava baixant i posaria la mà al foc que es van acabar tots abans que anéssim a dormir.

Des de el 2001 corre la llegenda que tot allò era fals, que els astronautes no s'havien mogut de la Terra i que les imatges van ser filmades en un estudi. Seria la conspiració més gran del segle XX (perquè la de segle XXI seria la caiguda de les torres bessones de Nova York, que hi ha qui creu que va ser obra del Govern dels EUA). Asseguren que els americans van voler fer veure que eren superiors als russos en la conquesta de l'espai i una manera de demostrar-ho era arribant a la Lluna abans que ells. Una cadena de TV nord-americana va emetre un documental que intenta demostra la falsedat del viatge:



Entre les "proves" que tot era un muntatge fet en un estudi, hi ha el fet que no es vegin estrelles en el cel, perquè des de la Lluna, sense atmosfera, haurien de veure's millor que des de la Terra; que la bandera es mantingui desplegada en un lloc de l'espai on no hi fa vent; que sota la nau en què van arribar a la Lluna no es veu el cràter que hauria hagut de causar en l'aterratge (o 'allunantge'?); que les ombres que projecten els objectes sobre la superfície de la Lluna no són paral·leles; que al voltant de la nau no hauria hagut de veure's pols lunar perquè la força de la nau l'hauria hagut de desplaçar lluny; o que els astronautes no caminaven de la manera que ho vàrem veure, sinó que era una filmació amb càmera lenta.

NASA va respondre donant explicacions a totes aquests suposats errors de la filmació del viatge a la Lluna. Tanmateix, vuit anys més tard encara hi ha mitjans de comunicació i programes de ràdio i de televisió sensacionalistes que continuen insistint-hi i esperonen la població perquè cregui en la conspiració. El cas és que, a primera vista, moltes de les afirmacions que es fan per assegurar que tot era un muntatge semblen tenir lògica. Però és una lògica terrestre, es vol raonar com si les condicions de la Lluna fossin les mateixes que les de la Terra.

Phil Plait, astrònom i divulgador, va publicar a Internet un article (en anglès) que dóna explicació a tots els suposats "errors" que tenia la falsa filmació del passeig sobre la Lluna. I a través del bloc de Javier Armentia, director del Planetari de Pamplona i un gran escèptic de tot, m'assabento que la col·lecció de llibres "¡Vaya timo!" tot just n'ha publicat un dedicat a la conspiració lunar. Es titula La conspiración lunar ¡vaya timo! i n'és l'autor el físic Eugenio Manuel Fernández Aguilar. En aquest vídeo, l'autor i l'esmentat Javier Armentia, comenten el nou llibre:

3 comentaris:

Puigmalet ha dit...

Només un detall: al principi cal canviar deu per quaranta, a no ser que guardis informació confidencial ;)


Avui és un bon dia per degustar aquests vídeos i al vespre tornar a veure l'Hermida.

Oriol ha dit...

Mercè,
t'hem agafat l'apunt per fer una crònica arenyenca de la Jornada.

http://arenys.cat/node/1716

Molts records! Petons

Oriol

La lectora corrent ha dit...

Gràcies Puigmalet; ja està corregit. Devia ser el meu subconscient, que volia rejovenir-me trenta anys!

Gràcies, Oriol, tot i que els meus estius arenyencs ja són història, són ben vius a la meva memòria. En tinc tants de records.... Però, si us plau, corregiu aquells deu anys (quina vergonya, una errada així!)