El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dilluns, 13 de juliol de 2009

Festes bàrbares

Pamplona és una ciutat que, per motius familiars, visito de tant en tant. M'agrada perquè està molt cuidada (avantatges dels furs navarresos, que els permet disposar de molts diners), té parcs molt bonics, la gent és amable, s'hi menja molt bé... Però no entenc que en el segle XXI encara basin les seves festes --els sanfermines-- en uns costums tan bàrbars com són les curses de braus i els encierros.

Enguany hi ha hagut una mort, un noi d'Alcalà d'Henares. Ahir vaig sentir per la televisió que l'havien incinerat i que els seus amics han demanat a l'alcalde que el consistori posi el nom del mort a una carrer del poble.

No sé què decidirà el grup municipal, però espero que predomini el sentit comú i desestimin aquesta petició. Sento molt la mort d'aquest noi, però suposo que ell va anar a Pamplona per decisió pròpia; sabia on anava i que córrer davant dels braus és un perill. Segurament això era el que l'atreia, l'emoció d'exposar-se a un perill.

Posats a dedicar carrers als morts d'una població, crec que s'ho mereixerien molt més el paleta que mor en caure d'una bastida, el camioner que perd la vida en un accident de carretera, el pescador que un dia no torna a terra, o les moltes dones que moren víctimes d'aquest terrorisme que anomenen "violència de gènere".

2 comentaris:

Josep ha dit...

I als investigadors que busquen medicines per guarir la gent.... i als que s'esforcen en que tots sapiguem una mica mes... (és curiós, no se per que crec que hi hauran carrers "Aznar" o "Rodriguez Zapatero" i no soc capaç de trobar cap "Carrer Stephen Hawking", ni cap carrer "Carl Sagan" -afortunadament hi ha una "Calle Mariano Barbacid" en Boadilla del Monte-)...

La política deu ser més important, suposo. I quedar bé amb la gent del poble...

La lectora corrent ha dit...

A Barcelona, un carrer Stephen Hawking no és possible ara per ara, perquè han de passar cinc anys després de la mort d'una persona per poder-li dedicar un carrer. Però no caldria buscar gent de tan lluny. De moment, jo em conformaria que dediquessin sengles carrers a Ramon Margalef i a Joan Oró.