El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimarts, 7 de juliol de 2009

Cròniques londinenques (III)

Més ocells londinencs
Dissabte passat vaig seure una bona estona a Kensigton Gardens, en un banc a costat de The Long Water, un estany artificial que separa aquell parc de Hyde Park (continua després amb The Serpentine). Tenia a la meva dreta l'estany i a l'esquerra l'estàtua de Peter Pan, on bona part de les persones que passen per aquell indret --mainada i adults-- s'aturen a fer-se una foto.

Més que el personatge de J.M. Barrie, però, m'interessava allò que hi havia a l'altre costat, a l'estany. Hi ha uns pilons de fusta que el travessen i d'altres que sembla que formin un tancat prop de la riba. Damunt de gairebé cada piló hi havia un ocell i eren d'espècies diverses:


En primer pla, un jove bernat pescaire (Ardea cinerea)

L'oca del Canadà (Branta canadiensis, a la dreta), conviu pàcificament amb el collverd (Anas platyrhynchos):


Una fotja (Fulica atra) buscava menjar per a la seva cria, que era mig amagada sota uns matolls que vinclaven cap a l'aigua:


Vaig treure un tros de pa que duia dins la bossa i vaig començar a esmicolar-lo. Quin banquet per a la cria de la fotja! La mare --i fins i tot el pare-- n'agafaven les molles que queien a l'aigua i anaven omplint el pap del pollet. Una gavina vulgar (Larus ridibundus), els contemplava des de dalt d'un piló:


I uns collverds joves volien prendre part en el banquet, però les fotges els impedien d'apropar-s'hi. Finalment, un d'ells va sortir de l'aigua i es va atansar a mi:


Li vaig tirar molles al terra i uns coloms se'n volien aprofitar, però l'aneguet va encarar-s'hi i els va fer fora. Va acabar per menjar directament de la meva mà.

Altres ocells que hi havia pels voltants eren corbs marins (Phalacrocorax carbo), un ànec de plomall (Aythya fuligula) i alguna altra espècie de gavina.

Fotos: M. Piqueras (Kensington Gardens, 04.07.2009)

3 comentaris:

Francesc Mompó ha dit...

Crònica doleceta d'un instant. Molt bonic
Salut i Terra des del sud

Joan Vicenç ha dit...

Excel·lent crònica anàtido-urbano-ornitològica amb la generosa aportació científica exigible en aquest blog. Gràcies.

Salut.

La lectora corrent ha dit...

Francesc, Joan Vicenç, gràcies pels vostres comentaris. Vaig passar una bona estona observant tots aquells ocells i veient com hi ha categories entre ells. De vegades una gavina arribava a un dels pilons ocupat per una altra gavina i la feia fora; en alguns casos, l'expulsada anava a un altre piló a fer-ne fora una altra, però no sempre ho aconseguia. I en alguns casos ja ni ho provava i sortia volant.