dimecres, 4 de març de 2009

Miriam Makeba, Mama Afrika

La cantant i activista en favor dels drets civils Zenzile Miriam Makeba va néixer el 4 de març de 1932 a Johannesburg (República de Sud-àfrica). Per la seva lluita en favor dels drets dels negres, va haver de marxar del seu país, on se li tancaven les portes en el món de la cançó.

A Londres va conèixer Harry Belafonte, que la va ajudar a establir-se als Estats Units. Algunes de les seves cançons més conegudes de l'època en què va estar-se als Estats Units ("Pata Pata", "Malaika", "The Click Song") estan inspirades en la música africana. A més dels Estats Units, va viure en diversos països i va tornar a Sud-àfrica el 1990, quan l'apartheid va acabar-se i Nelson Mandela va ser alliberat. Havia estat exiliada durant 30 anys.

El 9 de novembre de 2008, després d'haver participat en un concert de denúncia de la Camorra i en suport de l'escriptor italià Roberto Saviano, que va fer-se a Castel Volturno (Caserta, Itàlia), Míriam Makeba va patir un atac cardíac, del qual no es va recuperar i va morir poques hores després a la clínica on l'havien ingressada. Estava ja retirada professionalment del món de la cançó i la seva salut no era molt bona, però va voler participar en aquell concert que seria el darrer per a ella.

A Youtube hi ha moltes cançons seves. He triat "Under the African Skies" (Sota els cels d'Africa), potser menys coneguda que les que van fer-la famosa, però la seva veu amb la de Paul Simon, amb qui canta, fa un duo que m'ha impressionat; també pel que significa d'unió de cultures tan diverses com són les dels pobles africans i nord-americà. M'agrada molt el cant com un xiuxiueig amb que Miriam Makeba acaba la cançó.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Impressionant Miriam Makeba. Quan vaig saber de la seva mort, i a més prop de Nàpols i en un concert proSaviano, em va saber un greu terrible.

Gràcies per recordar-la, Mercè.

Cristina Junyent ha dit...

Míriam Makeba va fer el que era el seu concert de comiat el gener del 2008 a Barcelona, al palau. Era dins el seu Farewell tour. Vaig tenir el privilegi de ser-hi.

Makeba no volia o no podia fer un bis, havia fet un concert llarg. Va trigar més d'un quart d'hora a retornar a l'escenari, i ho va fer ja sense el vestit de gal·la. El bis va ser el Pata-pata, marxós.
Quan ja es retirava, acusava els anys en el seu deambular. Desprès vaig saber que havia fet un altre concert per la causa de Saviano, i que hi havia deixat la pell.

Mandela, a les seves memòries, va escriure una cosa així: "la música africana, m'agrada perquè encara que descrigui moments tristos, sona alegre."

Anònim ha dit...

Quina sort haver-la sentit en la seva gira de comiat!