El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimarts, 24 de març de 2009

Cròniques alguereses (3)

Curiositats alguereses

La primera vegada que vaig visitar l'Alguer ja em van cridar l'atenció algunes portes molt diminutes d'entrada a les cases en la ciutat vella; semblaven fetes per als nans de Blancaneus. Vegeu aquestes dues portes:

A la porta a la dreta de la fotografia, jo hi hauria entrat justet i pel centre. I sóc una persona d'alçada corrent. I n'hi ha encara de més petites. Semblen aquelles portes per a la mainada de les botigues Imaginarium.

Aquesta placa està situada a costat d'una de les entrades a la Casa Circondariale de l'Alguer:


Tan fàcil --i comprensible-- que seria dir-ne carcere!

Un altre eufemisme. Els gossos tenen prohibida l'entrada a uns jardins públics molt cèntrics excepte per anar a un indret del parc:

... A l'oasi canina! En altres ciutats italianes, l'oasi dels gossos és un lloc on els recullen i que sol estar regentat per associacions de voluntaris, allò que aquí seria el 'refugi' de la Societat protectora d'Animals. A l'Alguer, però, és el lloc on es duu els cans a fer les seves necessitats.

A moltes ciutats i pobles d'Itàlia és freqüent veure anunciades pels carrers les esqueles dels morts. Aquesta era el recordatori d'un aniversari.

Em va cridar l'atenció el matrimoni tan 'fructífer' de l'home del qual es recordava l'aniversari de la mort; i si en dic 'fructífer' no és pas pel nombre de fills. El cognom del difunt era Mela (poma) i el de la seva vídua, Meloni (melons).

Fotos: M. Piqueras (març 2009)

6 comentaris:

Met ha dit...

Jo farà un parell d'anys que vaig estar a l'Alguer. recordo bé les esqueles a les partes d'algunes cases.

La recordo com una ciutat encantadora i amb una gent magnífica. val a dir que hi vaig anar al gener, quan allà és la temporada baixa i el català es pot escoltar sense gaire problemes.
Ja van dir-nos que a l'agost la cosa canvia molt. A l'estiu, la massificació deu ser la mateixa que a Lloret de Mar.

Lectora corrent ha dit...

A l'estiu, jo hi he estat, però de visita (estava en un altre lloc de Sardenya) i ja fa molts anys. Les altres vegades han estat sempre fora d'estació turística, i és quan més m'agrada anar-hi, quan no hi ha aglomeracions, pots passejar tranquil·lament.

Una cosa em sobra en la ciutat antiga: els cotxes. Aquests dies passats a l'Alguer pensava quant guanyaria la ciutat si es prohibís la circulació en el barri antic, si es convertís en una "slow city", com Orvieto, per exemple, on passeges tranquil·lament pels seus carrers sense trobar cap cotxe.

Met ha dit...

Ai, els cotxes... però pensa que és Itàlia... potser aquest és l'encant decadent que vaig respirar-hi.

Montse ha dit...

Mercè,

mil gràcies per aquestes magnífiques cròniques alguereses. Ja em conèixes la "sardomania" i tot va començar aquí, a l'Alguer, per a mi una espècie de pàtria xica.

Sento haver-me passat poc per aquí darrerament: classes disteses però altres embolics professionals...

Petons enormes i ci sentiamo!

Anònim ha dit...

en (bon) català és : "blancaneu" i no "blancaneus" (plural típicament espanyol)

Mercè Piqueras ha dit...

Gràcies de nou, corrector anònim. Suposo que es nota que, en la meva infantesa, el conte que jo vaig llegir era "Blancanieves y los siete enanitos". I quan me'l van explicar en català, era la 'Blancaneus' i els set 'enanitus', que això de 'nans', ho vaig aprendre més tard.