El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

divendres, 6 de març de 2009

Georgia O'Keeffee

"Sé que no puc pintar una flor. No puc pintar el sol en el desert en un matí d'estiu brillant, però potser en termes del color de la pintura puc transmetre [...] la meva experiència de la flor o la experiència que fa que la flor tingui importància per a mi en aquell moment particular."
Georgia O'Keeffee, 1930

El 6 de març de 1986 va morir a Santa Fe (New Mexico, EUA) Georgia O'Keeffee, una de les pintores nord-americanes més destacades del segle XX. Durant molt de temps, però, els retrats fotogràfics que va fer-li el seu company Alfred Stieglitz (uns 300, entre 1917 i 1937) eren gairebé més coneguts que la seva pròpia obra, especialment el retrat reproduït aquí, a la dreta.

O'Keeffee va néixer a Sun Prairie (Wisconsin, EUA) el 15 de novembre de 1887, en una família de pagesos. La seva mare (Ida Totto) era filla d'un noble hongarès emigrat als Estats Units el 1848 i s'havia educat a l'Est del país. Potser això va fer que, quan Georgia va mostrar les seves dots artístiques, els seus pares l'animessin a seguir estudis artístics. El 1905 va matricular-se a l'Escola de Belles Arts de l'Art Institute de Chicago. Posteriorment va anar a Nova York, on el 1916 va fer la seva primera exposició individual. El propietari de la sala era Alfred Stiegliz i va quedar impressionat pel seu treball. Es van enamorar i ell, que estava casat, va divorciar-se per casar-se amb Georgia.

L'any 1929 va visitar el desert de New Mexico i va quedar enamorada del seu paisatge i de la seva llum, que van ser font d'inspiració per a la seva pintura durant molts anys. El seu marit va morir el 1946, i el 1949 ella va instal·lar definitivament a New Mexico. De vegades les seves obres semblaven mostrar la realitat deformada a través d'una lent d'augment; per exemple, flors molt grans, potser només una i no semrpe sencera, en tot el quadre. Posteriorment, quan pintava a New Mexico, la seva pintura sintetitzava l'abstracció de paisatges i flors típics d'aquella zona; moltes vegades eren pujols rocallosos i desèrtics, ossos i carcasses d'animals, cases típiques.

A Santa Fe (New Mexico) hi ha el Museu Georgia O'Keeffee.

Obra reproduïda: Primavera, 1923/24, que es troba a l'Art Institute de Chicago.

3 comentaris:

Montse ha dit...

Sempre m'ha encantat O'Keefe i, si em queden ganes de tornar als EUA, és, una mica, perquè m'encantaria conèixer Nou Mèxic.

Lectora corrent ha dit...

Té un estil molt característic, sobretot aquelles flors grans, que semble que estiguin mirades a través d'una lupa. Els tons que fa servir també m'agraden. I per la foto que hi ha en el teu perfil, sembla que a tu també t'agradin les flors grans. 8-)

Carme Puche ha dit...

M'apunto al club de fans de Georgia O'Keeffee, just darrere meu tinc un llibre sobre la seva obra publicat pel Norton Museum of Art, "Circling around abstraction". Jo la vaig descobrir a Madrid, en motiu d'un ARCO (ja no recordo quin) hi havia una exposició seva. Era hipnòtica. L'any passat vaig estar al museu de Santa Fe. És molt petit i no li fa justícia, hi ha poca obra seva exposada i la majoria de parets s'omplen amb exposicions temporals. En canvi, no té preu el documental que hi ha sobre la seva vida, veure-la tan vella enmig d'aquell desert que la va inspirar és reconfortant, encara que no sabria dir per què... Gràcies per donar-li un lloc al teu bloc, Mercè.
Carme Puche.