Anna Morandi Manzolini: art i ciència

Al Museu de les Ceres Anatòmiques de la Universitat de Bolonya hi ha una valuosíssima col·lecció de peces de cera que es feien servir per ensenyar anatomia als estudiants de medicina. En aquesta col·lecció destaquen les peces fetes el segle XVIII per una dona: Anna Morandi Manzolini (1716-1774) [Nota: algunes fonts n'indiquen el 1714 com a any de naixement.]

Com que no sempre era possible disposar de cadàvers humans frescos per a les classes d'anatomia que es feien a la Universitat, els morts es momificaven, es conservaven en líquids com ara l'esperit de vi o es tractaven amb sublimat corrosiu. Aquests mètodes de conservació, però, alteraven moltes característiques morfològiques i es va començar a reproduir el cos humà i les seves parts amb materials diversos com ara bronze, ivori, guix, fusta i cera.

Anna Morandi, nascuda a Bolonya el 21 de gener de 1716, va estudiar modelatge amb els escultors Giuseppe Pedretti i Francesco Monti. Del seu marit, Giovanni Manzolini, catedràtic d'Anatomia, va aprendre anatomia i a fer les figures de cera per a les classes que ell impartia. A més, ella mateixa feia també classes d'anatomia a casa seva per a estudiants i afeccionats a aquesta matèria. Quan el seu marit va morir, el 1755, la fama d'ella ja s'havia estès per Europa.

Ja vídua, el 1758 va ingressar a l'Acadèmia Clementina, i el 1760 el Senat de la ciutat de Bolonya va nomenar-la «modeladora» de la càtedra d'Anatomia, i li va assignar un sou de 300 lires bolonyeses , amb l'encàrrec de fer classes a l'estudi públic o, si ho preferia, a casa seva. El papa Benet XIV --molt estimat a Bolonya-- li va concedir també un sou vitalici per «alleugerir-la de les seves circumstàncies domèstiques», i per ajudar-la en el seu treball. Va rebre ofertes de treball d'altres universitats italianes i també d'estrangeres; fins i tot de la Royal Society de Londres i de Caterina de Rússia. Ella, però, va preferir romandre a Bolonya, on va morir el 9 de juliol de 1774. Va ser enterrada a l'església de Sant Procolo de Bolonya i va rebre uns funerals solemnes, d'acord a la seva categoria de ciutadana il·lustre. En la inscripció a la seva làpida mortuòria, les primeres línies  indiquen que va ser una «amant esposa» i «mare» (va tenir sis fills). Després, «artista culta investigadora ensenyant brillant».

El treball d'Anna Morandi Manzolini combina perfectament art i ciència. Les seves obres reprodueixen molt fidelment els òrgans i parts del cos que representaven, i seguia una tècnica que «despullava» les parts del cos representades, és a dir, en mostrava els diferents estrats des de l'exterior cap a l'interior. El model d'orella que va fer es podia desmuntar, de manera que els estudiants de medicina poguessin veure millor les diferents parts de l'interior de l'orella

Basat en l'article «Hi ha més cera de la que crema» (M. Piqueras, Mètode, núm. 25).

Procedència de les fotos: Web del Museu de Ceres Anatòmiques de Bolonya.