El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dilluns, 23 de març de 2009

Cròniques alguereses (1)

L'Alguer i l'illa de Sardenya en general és un lloc on sempre m'agrada tornar. Aquesta vegada he combinat aspectes de feina amb turisme naturalista i cultural. I sense tenir res mes programat que la sessió científica coorganitzada per la Fundacio Alsina i Bofill, de Barcelona, i l'Obra Cultural Algueresa, la resta ha estat tot sobre la marxa. Del turisme cultural, en destaco la visita a la casa museu de Grazia Deledda (1871-1936), l'escriptora que va aconseguir el premi Nobel de literatura el 1926. Deledda va néixer a Nuoro (Nùgoro en sard), que en aquell temps era una ciutat de la Sardenya profunda. Ara té uns 37.000 habitants i s'ha estès molt, però el barri antic, dalt d'un turó, conserva l'aire d'una ciutat petita.

Nuoro, balcó amb la bandera de Sardenya.

La casa de Grazia Deledda es troba al carrer del seu nom, i a mesura que t'hi apropes ja se sent l'esperit "deleddià" en unes inscripcions en les façanes amb cites de llibres seus.

Es la casa on va néixer, relativament modesta, i hi ha algunes habitacions que s'han conservat com en els seus temps i altres on hi ha per les parets la seva biografia o que s'hi projecten documentals sobre alguns aspectes de la seva vida. L'entrada és gratuita i regalen un petiti llibret (32 pagines), amb un resum biogràfic de l'escriptora i de la seva obra.

Vaig coneixer l'obra de la Deledda fa molts anys, quan vaig llegir i comentar la seva novel·la Canne al vento durant un curs d'italià; va ser el meu primer contacte amb Sardenya. I en conservo molt bon record perquè, a mes de gaudir amb la lectura del llibre, em va permetre aconseguir una beca per als cursos de la Universitat per a Estrangers de Perugia; el concurs per a les beques consistia a comentar algun llibre i no m'ho vaig pensar gens, vaig triar l'obra treballada a classe durant nou mesos. Per tant, visitar la casa de la Deledda era com anar a casa d'una amiga coneguda fa molts anys.

La novel·la autobiogràfica Cosima, publicada pocs mesos després de la mort de Grazia Deledda, comença amb una descripció d'una casa que és com estar visitant la llar de l'autora fins al seu casament, el 1900: "La casa era senzilla, però còmoda: dues cambres per pis, grans, un xic baixes, amb paviments i sostres de fusta; emblanquinades amb calç; l'entrada dividida al mig per una paret: a la dreta, l'escala, el primer tram amb graons de granit, la resta de pissarra; a l'esquerra alguns graons que baixaven al celler. La porta d'entrada, sòlida, subjectada amb un ganxo gros de ferro, tenia un batent que donava cops com un martell, i un cadenat i un pany amb una clau que era tan gran com la d'un castell."

La literatura de Deledda pot qualificar-se de realista i en les seves obres els personatges i el paisatge i la vida a l'illa de Sardenya, combinats amb els sentiments d'amor, dolor i mort, hi tenen un paper destacat.

Casa de Grazia Deledda: la cuina.

Casa de Grazia Deledda: entrada al pati des del carrer.

Fotos: M. Piqueras (Nuoro, 19.03.2009)