Per commemorar el naixement de Charles Darwin, dedicaré un record a la casa en què va viure, des de 1842, a Downe, un poble no molt lluny de Londres que pertany ja a Kent (en temps de Darwin el nom del poble era Down, sense la e final, i la casa conserva el nom tradicional). Hi he estat dues vegades, en la mateixa època de l'any, a voltants de Tots Sants. La primera vegada que hi vaig anar, el temps era rúfol i fred. La segona vegada, en canvi, feia un temps assolellat, més propi d'un país mediterrani que d'Anglaterra.
Down HouseMalgrat que, després de la mort de Darwin, Down House va ser una escola i l'interior va canviar molt, quan se la va quedar l'English Heritage, el 1996, van restaurar algunes habitacions de manera força fidel. Això va ser possible perquè un dels fills de Darwin tenia molta afició a la fotografia i havia fet moltes fotos de la casa i del seu interior. Per altra banda, els mobles i objectes personals també s'havien conservat, tot i que crec que estaven escampats per llocs diversos. Quan es visita la casa, a l'entrada et deixen una guia sonora amb les explicacions per a cada habitació i espais de la finca. La planta baixa reprodueix la casa com era quan Darwin hi vivia. On hi havia la cuina, ara hi ha una cafeteria en la qual es pot prendre sopa --aquests sopes angleses espesses i consistents que tant s'agraeixen els dies de fred--, pastissos casolans i naturalment, te. L'estudi és el punt central de la visita, el lloc on Darwin va escriure bona part de les seves obres. Està tan ben restaurat i amb tanta cura en tots els detalls, que hom té la impressió que Mr. Charles no hi és en aquell moment perquè ha sortit a donar un cop d'ull a les seves plantes o passejar pel jardí.
La visita al jardí i a l'hivernacle també retreu el visitant al temps de Darwin. Es pot resseguir el camí en forma de quadrat, que era el recorregut que feia diàriament; visitar l'hort i l'hivernacle --reconstruïts-- on cultivava orquídies i plantes carnívores que va estudiar amb tanta atenció; i veure el piló de pedra que va posar en el sòl del jardí per comprovar com en baixava el nivell a causa de l'activitat dels cucs de terra que vivien colgats en aquella part del jardí (va calcular que la pedra s'ensorrava 2,2 mil·límetres cada any). Els cucs el fascinaven, i els va dedicar el darrer llibre de la seva vida, publicat el 1881 (Darwin va morir el 1882). També va escriure un llibre sobre les plantes carnívores: Insectivorous Plants (encara que la majoria de bitxos que 'mengen' aquestes plantes siguin insectes, també n'hi ha alguna, com ara Aldrovanda, que menja crustacis). He vist moltes vegades plantes carnívores (o insectívores), però no les havia vist mai en ple àpat. A Youtube podem veure com actuen algunes d'aquestes plantes:
De l'insecte que hi ha atrapat en la primera, només es veuen les seves potes llargues que es van agitant intentant --inútilment-- escapar de la trampa on ha quedat retingut. Una altra de les que hi surten és una Dionaea, com les que es poden veure a l'hivernacle de Down House:
Dionaea sp., Down HouseLa casa de Darwin es troba als afores del poble, envoltada de camps. Val la pena fer-hi cap quan es visita Londres. No sols pel significat històric del lloc, sinó per gaudir del paisatge relaxant i tranquil, típicament anglès (he de dir que no vaig coincidir amb cap visita escolar o de grup turístic nombrós; potser la meva apreciació de 'lloc tranquil' no seria la mateixa si me n'hagués trobat algun). Com la guia Michelin, podríem dir: Mérit le detour!
Ramats pasturant a costat de Down HouseFotos: M. Piqueras, novembre 2006
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada