divendres, 18 de maig del 2012

18 de maig de 1781: el martiri de Túpac Amaru

El seu nom oficial era José Gabriel Condorcanqui, però es deia descendent del darrer dels inques (Túpac Amaru I) i ha passat a la història com a Túpac Amaru II. El 18 de maig de 1871 va morir esquarterat a Cuzco. La sentència de mort, signada per José Antonio de Areche, virrei del Perú, indicava tots els detalls de l'execució:
Se le cortará por el verdugo la lengua, y después de amarrado o atado por cada uno de los brazos y pies con cuerdas fuertes de modo que cada una de estas se pueda atar o prender con facilidad a otras que prendan de las cinchas de cuatro caballos, para que puesto de este modo o de suerte que cada uno de éstos tire de su lado, mirando a otras cuatro esquinas o puntas de la plaza, marchen, partan o arranquen a una voz los caballos, de forma que quede dividido su cuerpo en otras tantas partes, llevándose este, luego que sea hora, al cerro o altura llamada de Picchu, adonde tuvo el atrevimiento de venir a intimidar, sitiar y pedir que se le rindiese esta ciudad, para que allí se queme en una hoguera que está preparada, echando sus cenizas al aire, y en cuyo lugar se pondrá una lápida de piedra que exprese sus principales delitos y muerte, para sola memoria y escarmiento de su execrable acción. Su cabeza se remitirá al pueblo de Tinta, para que estando tres días en la horca se ponga después en un palo a la entrada más pública de él; uno de los brazos al de Tungasuca, en donde fue cacique, para lo mismo, y el otro para que se ponga y ejecute lo propio en la capital de la provincia de Carabaya, enviando igualmente, y para que observe la referida demostración, una pierna al pueblo de Livitaca en la de Chumbivilcas, y la restante al de Santa Rosa en la de Lampa...
(En l'article que indico al final, trobareu la sentencia sencera i la descripció de la seva execució, escrita per un testimoni.)

Així es duia a terme l'esquarterament d'una persona

Quin devia ser crim que va cometre Túpac Amaru II, i que li va merèixer aquesta mort tan cruel? Primerament, i tot mantenint-se fidel al rei Carles III, va reclamar justícia i va demanar una millora de les condicions de vida del poble indígena i la fi dels abusos que els dominadors estaven cometent. Després, quan les autoritats del virregnat es van mostrar intransigents, va liderar la rebel·lió d'un poble oprimit i explotat en la seva pròpia terra. Avui dia, Túpac Amaru es recorda com a símbol de llibertat i de lluita contra l'opressió. En la segona meitat del segle XX va donar nom a una organització clandestina uruguaiana (els tupamaros) que, després de la repressió militar de 1985 va convertir-se en un partit polític legalment constituït.

Pablo Neruda va retre homenatge a l'heroi del Perú en el seu Canto General. En copio aquí alguns versos:
Túpac Amaru, sol vencido,
desde tu gloria desgarrada
sube como el sol en el mar
una luz desaparecida.
Los hondos pueblos de la arcilla,
los telares sacrificados,
las húmedas casas de arena
dicen en silencio: "Túpac",
y Túpac es una semilla,
dicen en silencio: "Túpac",
y Túpac se guarda en el surco,
dicen en silencio: "Túpac",
y Túpac germina en la tierra.

Túpac Amaru, l'indígena, l'aborigen, el salvatge --per als seus botxins-- va morir a mans dels espanyols que havien anat a Amèrica a dur-hi la religió, la cultura, la civilització. És una pàgina negra --una de tantes-- de la història de la dominació americana per part de la corona espanyola.

Potser us interessarà:
Túpac Amaru II, sol vencido: ¿El primer precursor de la emancipación?, d'Antonio Gutiérrez Escudero. Araucaria 8:205-223 (2006)

2 comentaris:

Isabel Baixeras ha dit...

Aquesta literatura aterridora és una més de les eines de dominació del Virrei, de l'Imperi, del Poder constituït. Són les instruccions d'un "ajusticiament", és a dir, d'una mort per condemna. És una mostra de com n'és, d'execrable, la pena de mort.
Afortunadament, els versos de Pablo Neruda auguren que la llavor de la rebel·lia roman sota la terra, i que germinarà.
Diguem, amb ell: Túpac!

Mercè Piqueras ha dit...

I eren els que van cristianitzar Amèrica! Sí que va germinar la llavor de Túpac. Però en alguns llocs encara els caldria una nova llavor.