El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimarts, 12 de juliol de 2011

Una atzavara... un mar ben blau... una blavor de cel


Voldria que el perfum de blanca rosa
ofegués la luxuria d'aquell nard.
Voldria que el meu cor que ja no gosa,
per l'amor no cregués que és massa tard.

Una vela només, i una atzavara;
un mar ben blau i una blavor de cel;
una joia callada i ben avara,
i l'aquietament de tot anhel.

Rosa Leveroni (de Desig)

L'atzavara (Agave americana) és una planta molt habitual a la Mediterrània, tant de manera feréstega com cultivada per a usos diversos. Tanmateix, és originària d'Amèrica, segurament de Mèxic, on es cultiva per a produir tequila. (De les plantes que s'aclimaten a llocs diferents d'aquells dels quals provenen. se'n diu que són 'naturalitzades'.)

Una característica de l'atzavara és que només floreix un cop a la vida, però ho fa de manera molt espectacular, amb una panícula que pot fer 6 o 7 metres d'alçada o encara més (una panícula és una inflorescència formada per un eix amb branques que es ramifiquen de nou formant raïms). Després la planta mor.

El maguey, nom que donen a l'atzavara en diversos països del continent americà, està considerada una planta medicinal. El cubà Juan Tomás Roig, en el llibre Plantas medicinale, aromáticas o venenosas de Cuba (Ed. Científico-Técnica, La Habana, 1992) cita un altre botànic (Drury) que deia que les arrels d'aquesta planta són diürètiques i antisifilítiques i que una llesca de les seves fulles carnoses es un bon cataplasma. De les fulles, també se n'aprofita la fibra per fer-ne cordes, xarxes i objectes diversos.

Aquesta atzavara de la foto es troba en el Jardí Botànic de Barcelona. El cim de la inflorescència, que sobresurt molt per damunt de les plantes que té al voltant, és un bona talaia per a les garses. No vaig fotografiar-ne la part inferior de la roseta de fulles, perquè el que em va cridar l'atenció va ser la verticalitat de la panícula, que destacava en aquell mar tan blau i aquella blavor de cel.

Foto: M. Piqueras, 11.07.2011