El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimarts, 24 de setembre de 2013

Els gegants i la festa major



Encara dec conservar alguna cosa de la nena que vaig ser fa moooolts anys, perquè allò que segueix agradant-me més de les festes majors són les desfilades de gegants. Aquest matí hem anat a veure els que, des de la plaça de Sant Jaume, sortien cap al Born. Molta gent deu haver tingut la mateixa idea perquè la plaça i els carrers del voltant eren plens de gom a gom.

Vorejant el palau de la Generalitat i la Catedral i passant per la plaça del Rei i el carrer de la Llibreteria, hem arribat fins a la via Laietana, però encara allà hi havia massa gent per poder veure bé la desfilada. Hem travessat el barri de Ribera i arribàvem al Born just en el moment que els primers gegants començaven a sortir del passeig del Born. Allà no hi havia tant gent i els hem pogut veure sense empentes.

Quan jo era petita, excepte els gegants del Pi, la resta eren tots semblants. Normalment, una figura masculina i una de femenina, que representaven un rei i una reina de temps antics. Es deia que eren Isabel de Castella i Ferran (Fernando, aleshores) d'Aragó, els reis catòlics. Amb la perspectiva del temps, però, dubto que representessin els reis catòlics i em fa l'efecte que aquells noms eren una imposició que anava molt bé amb el "tanto monta" que lluïa l'escut d'Espanya (i que la mainada dèiem "tanto monta monta tanto Isabel como Fernando").

Isabel i Ferran?

Ara hi ha molta més varietat en els gegants, tant de mida, com en els personatges que representen. Dels nobles s'ha passat a la representació del poble, amb figures d'oficis diferents. També n'hi ha que tenen un disseny modern, i la mida és variable: hi ha gegants, gegantons i gegantets. En la desfilada d'avui es podia apreciar aquesta diversitat:

El botiguer i la botiguera?


Pel barret, podria ser Lluís Llach


El forner i la pastissera?


El gegantó bomber

Isabel amb ulls esverats. Potser per les banderes?

Unes figures que solen acompanyar els gegants són els capgrossos, que en altres llocs anomenen 'cabuts' o 'nans' (recordo que fa molts anys, un vailet de l'Ampolla em va dir dels capgrossos: "los nanos no fan temor perqué són xiquets"). Trobo, però, que avui dia hi ha menys capgrossos a les desfilades de gegants. Per què deu ser?

En Patufet?


Algú conegut?

Si, com els darrers anys, a Les Corts també hi ha una trobada de gegants per la festa major, espero gaudir de nou veient-los ballar i desfilar pel barri en un parell de setmanes.

Fotos: M. Piqueras, 24.09.2013 

1 comentari:

Anònim ha dit...

Benvolguda,

a les imatges hi tenim els següents gegants:

Jaume II el Just i Elisenda de Montcada, Gegants de les Corts - Ferran i Isabel segons vostè

Constança de Sicília, Geganta de Sant Pere de les Puel·les

Blauet, del Centre Excursionista Els Blaus de Sarrià (a qui vostè bateja com a Llach)

El nan Cu-cut de la Plaça Nova (Patufet)

i molts d'altres.

Si els vol conèixer tots no dubti en consultar www.gegantsbcn.cat