El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dijous, 28 de juliol de 2011

Beatrix Potter i el seu conill

No sé si Google deu haver dedicat mai un doodle a Beatrix Potter (1866-1943), però avui seria el dia adient per fer-ho: és l'aniversari del naixement de la creadora de Peter Rabbit. El Conillet Peret és un personatge molt famós en el món anglosaxó que ha fet les delícies de la mainada des de fa més d'un segle. Es va fer també popular en països de parla no anglesa gràcies a les traduccions. Pierre Lapin, el conejo Perico, Pedro o Coelho, Peter Hase, Peter Coniglio, Peter Kanin, Piotrus Królik i Conillet Peret són alguns dels noms que ha rebut en diferents llengües.

Peter Rabbit i altres personatges del món imaginari de Beatrix Potter estan representats també en objectes. La mateixa autora va ser la primera que va fer un nino que reproduïa Peter Rabbit per regalar-lo a una nena. Però aleshores no va trobar cap empresa que volgués fabricar els conillets com a joguina, malgrat que el conillet ja era força conegut.

Si bé Beatrix Potter és molt coneguda com a autora de llibres infantils, poca gent coneix el seu vessant de naturalista. El seu amor per la natura va desenvolupar-se des de la infància, de les llargues temporades que la seva família passava en el camp, on ella i el seu germà --tenia cinc anys menys que ella-- gaudien de la llibertat que no tenien a la casa londinenca. Recollien plantes per col·lecionar-les i duien a casa --d'amagat-- bolets, escarabats, erugues, eriçons, granotes, peixos, ocells que trobaven morts, pells de serp... Els dibuixaven en uns blocs que es fabricaven ells mateixos cosint fulls de paper.

Beatrix Potter era de família benestant i va ser educada a casa, per una institutriu. Això va fer que fos una nena solitària, però potser va ajudar-la a desenvolupar la seva fantasia i imaginació i les dots d¡observadora de la natura. De jove, les úniques sortides que feia sola eren per anar al Museus d'Història natural de Londres, que era prop de casa seva a South Kensignton. Hi passava moltes hores dibuixant animals i ossos exposats a les vitrines. A casa i quan era d'estiueig amb la família, també dibuixava la natura, centrant-se sobretot en coses petites i detalls com ara l'ull d'un esquirol o algun altre animal o les parts més difícils d'apreciar de plantes, molses, fongs, líquens...

Arran d'alguna estades a casa d'uns parents en què hi havia persones interessades per la geologia, començant per l'avia d'aquella família --Sophia Hutton--, que era una famosa col·leccionista de fòssils, Beatrix Potter també s'hi va aficionar i va començar a dibuixar-ne. Tanmateix, la seva predilecció era per als fongs. Es meravellava de la multitud de formes i colors en què es poden presentar i en va dibuixar moltíssims. El fet que fos una dona i que no tingués estudis, va deixar-la al marge de la ciència oficial i el seu treball de naturalista, que fos molt acurat, no va ser reconegut fins bastants anys després de la seva mort.

Potser us interessarà:
- El Conillet Peret de Beatrix Potter (aquest bloc, 02.10.2008)
- Beatrix Potter: molt més que un conill. A: M. Piqueras (2004) Cròniques de l'altra veritat. Ed. Rubes, pp. 26-47
- Beatrix Potter. Victoria and Albert Museum
- Els contes de Beatrix Potter. Projecte Gutenberg. Recull de contes en diversos formats. Per exemple, un en html i amb els dibuixos de l'autora: The Tale of Benjamin Bunny