El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

divendres, 15 de juliol de 2011

Mirant enlaire per Salamanca

Coses vistes mirant enlaire per Salamanca:

Església de San Martín

Calle San Blas

La casa de las conchas

Catedral nova, cúpula

Voltes del transsepte i cúpula de la Catedral nova

Fray Luis de León

Detall del claustre del Colegio Fonseca

Colegio Fonseca, sostre del vestíbul d'entrada
Fotos: M. Piqueras (12-14.07.2011)

2 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

No em voldria equivocar, però em sembla que va ser el senyor Espinàs qui, en una ocasió, va escriure que no sabríem on som si només ens ensenyessin les parts altes de les cases. Suposo que no es referia a edificis singulars com els que ens mostra, és clar.

Mercè Piqueras ha dit...

Xiruquero, a mi m'agrada mirar enlaire, tot i que de vegades pot ser perillós perquè no t'adones dels fanals o les persones que hi ha en el teu camí o de les cagades de gossos en el terra. A l'Eixample de Barcelona hi ha cases en les quals han anat afegint pisos i es nota el canvi a les façanes a cada afegitó. M'agrada mirar-ho. Com dius, és possible que, mirant només amunt, no reconeguéssim on som.