Els darrers mesos, per diversos motius, no he anat massa al cinema. He de tornar als bons costum d'un film la setmana en pantalla gran. Avui, divendres, a la sessió de les quatre, a la sala del Renoir-Les Corts només érem onze persones. Divendres passat, a les sis de la tarda, un nombre semblant. Fins i tot el dia que vaig anar a veure el darrer film de Woddy Allen, érem quatre gats a la sala. I era la primara projecció que es feia del film, que s'estrenava aquell dia!
Conec gent que no va mai o gairebé mai al cinema. Entenc que hi hagi a qui no li agradi i per això no hi va. El que no comprenc és que hi hagi qui en té molta afició i no hi va, però es descarrega les còpies pirates dels films populars més recents, per veure'ls a casa gratis. En primer lloc, no ho entenc perquè no és el mateix veure un film a la pantalla del televisor, ni que sigui una pantalla gran --de vegades, ni això, ho miren a la pantalla de l'ordinador-- que veure'l en la pantalla del cinema. En segon lloc, perquè si tothom fes el mateix, les sales de cinema haurien de plegar i el cinema s'acabaria.
També hi ha qui diu que el cinema és car. Jo procuro anar-hi en els horaris que a les persones grans ens fan descompte; i per als qui tenen la sort de tenir menys de seixanta anys, hi ha el dia de l'espectador. De tota manera, em pregunto: i no es car el futbol i malgrat això el Camp Nou s'omple gairebé sempre? Com em deia una seguidora de twitter, potser la diferència sigui que, de cinema, no se'n parla cada dia a tots els informatius.
No deixem morir el cinema! Anem al cinema!
2 comentaris:
Una de les coses que mes trobo a faltar estant fora, ai el cinema! Pero certament si abaixessin una mica els preus en temps de crisi, ni que fos un o dos euros, potser les sales estarien mes plenes...
Hi ha qui, per raons econòmiques, no pot anar al cinema, ni a prendre's un cafè o un refresc a un bar i molt menys dinar o sopar fora de casa. Però hi ha qui diu que no va al cinema perquè és car, i en canvi esmorza en un bar en comptes de fer-ho a casa. Crec que tot és relatiu i que, excepte en situacions molt apurades --qui no pot gastar en res--, el preu d'una entrada de cinema el dia de l'espectador es pot pagar amb el que costen uns quants cafès. I amb el que costa una entrada al Camp Nou, es poden veure bastants films en el cinema.
Entenc que hi hagi qui prefereixi gastar-se els diners en el bar, en el futbol o en altres coses, però que no diguin que no van al cinema perquè és car.
Publica un comentari a l'entrada