El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimarts, 5 de juliol de 2011

Un arbre de tres branques, lligam entre el Barça i el periodisme científic

Segons vaig veure a la premsa, la samarreta que duran els jugadors del Barça la temporada 2010-2011 te imprès en la part del davant el logotip de la Qatar Foundation, no sé si tan evident com en aquesta fotografia de futbol.net, que és de desembre del 2010. L'arbre que lluu Messi en el pit és el símbol de la Fundació que pagarà un grapat de milions a l'equip català a canvi de la propaganda a la samarreta.

La Fundació Qatar, nou patrocinador del Barça

La Qatar Fundation és una entitat que fomenta l'educació, la recerca i el coneixement a Qatar, aquest petit país situat en una petita península que sobresurt de la gran península aràbiga, en el golf Pèrsic. Conscients que la gran riquesa actual es basa en recursos no renovables --el petroli i el gas natural-- que a la llarga s'esgotaran, la Fundació Qatar vol preparar el país perquè quan això passi la riquesa es basi en el coneixement. Una manera de difondre pel món el que fan és mitjançant el patrocini. El Barça és un dels equips de futbol mes coneguts del món avui dia i el fet que en la samarreta hi hagi el logotip de la Fundació fa que molts milions de persones per tot el món el vegin en un sol partit retransmès per satèl·lit.

Aquesta fundació ha estat també el patrocinador oficial del Congrés Mundial de Periodisme Científic que va celebrar-se a Qatar del 26 al 30 de juny d'enguany. I el símbol de la Fundació, aquest arbre que es veu a la samarreta de Messi, era molt familiar als participants al Congrés. Però quin és aquest arbre representat amb tres branques principals (com el nostre pi de les tres branques)?:


No el sabia reconèixer i vaig buscar-ne informació. Em van dir que en anglès l'anomenaven sidra tree perquè el seu nom àrab més comú és sidr (naturalment escrit amb signes àrabs). I en buscar l'espècie he trobat que es tracta d'un Ziziphus (de vegades es troba escrit erròneament Zizyphus), exactament el Ziziphus spina-christi, de la família de les ramnàcies.

 
Ziziphus spina-christi (foto Qatar Foundation)

El nom del gènere (Ziziphus) és la versió llatinitzada del mot zizouf, amb què, en àrab, es designa una espècie d'aquest mateix gènere: Ziziphus jujuba, que no és altre que el nostre ginjoler, azufaifo (o azufeifo) en castellà. Com he esmentat més amunt, el nom científic del sidr és Ziziphus spina-christi, i fa referència a les espines de la corona que van posar a Jesús. Perquè aquest arbre és molt freqüent també a Israel, i apareix en diversos passatges bíblics. Aquesta foto del web Flowers in Israel mostra el fruit del sidr; a la base de la branqueta on hi ha els fruits pot veure's una espina:


En el web de la Qatar Fundation s'explica el simbolisme de l'arbre i per què representa la Fundació. És un arbre nadiu de Qatar (de fet, és freqüent en tot l'Orient Mitjà i en països africans), que creix i floreix en el clima extrem del desert. Més que en alçada, aquest arbre --sovint arbust-- creix en amplada; les branques creixen més cap els costats que no cap amunt. Tradicionalment els poetes i els "savis" es reunien sota l'ombra del sidr per fer les seves tertúlies. I les fulles, les flors i els fruits s'empraven per fer-ne medicines; els fruits, també com a aliment.

El sidr representat en el logotip de la Qatar Foundation té tres branques principals que simbolitzen els pilars de l'educació, la ciència i la recerca, i el desenvolupament de la comunitat, que són els objectius que mouen la Fundació. Les seves arrels profundes són com una forta àncora que connecta el coneixement contemporani amb l'herència i la cultura tradicional del país.

Un nou centre de convencions a Doha, encara no inaugurat, ha incorporat el sidr en la seva arquitectura. La façana principal té les tres grans branques de l'arbre representatiu de la Fundació (la foto està presa des d'un autobús, es nota el reflex en el vidre) :


Centre de Convencions de Doha (Foto: M. Piqueras)

Pel que fa a les propietats medicinals d'aquest arbre, a part dels seus usos tradicionals per tractar diverses afeccions, estudis recents han mostrat l'efecte inhibitori que alguns extractes d'aquesta planta tenen en el creixement d'alguns bacteris. De fet, tradicionalment es feia servir una decocció de les seves fulles per tractar les ferides. Altres usos d'aquest arbre són: les fulles com a farratge, les branques per fer tancats i la fusta com a llenya per a cremar.

Com he esmentat abans, el sidr és un arbre proper al ginjoler, que és Ziziphus jujuba, una espècie que, segons diu Pius Font i Quer en el llibre Plantas medicinales. El Dioscórides renovado, podria ser originària del nord de la Xina, però va ser introduïda en els països mediterranis en temps remots. Diu que els fruits són laxants per la gran quantitat de mucílag que formen en el budell (el mucílag contribueix al desplaçament del contingut dels budells, perquè el fa lliscar): també són un ingredient del "cocimiento pectoral, que se prepara con cada una de estas cuatro especies: azufaifas, pasas, higos secos y dátiles, ablanda la tos y facilita la expectoración. Dichos ingredientes se hierven en 1,5 l. de agua, hasta que se reducen a 1 l. Y se toma bien caliente, cuanto se quiere, o, por lo menos, una buena taza al acostarse."

Gínjols, el fruit de Ziziphus jujuba (Foto: F.C. Müller, Creative Commons 2.5)

M'ha cridat l'atenció la semblança del nom àrab sidr amb la beguda que es prepara amb el suc de poma fermentat, la sidra. Especialment perquè, en el cas del gínjol, molt semblant al sidr, he llegit que el gust del fruit, que té l'aspecte d'una poma molt menuda, també recorda el gust d'una poma. Caldrà veure què deia Joan Corominas sobre l'etimologia de 'sidra'.

Quan vegi els propers anys la samarreta del Barça --malgrat la meva escassa per no dir nul·la afició al futbol, és impossible que no la vegi-- recordaré que la Fundació Qatar i l'equip català estan units per aquest arbre, el sidr, que ver a ser el ginjoler de Qatar. Tenint en compte els resultats del Futbol Club Barcelona els darrers anys, podem dir que els seus socis i seguidors estan més contents que un gínjol. Per tant, serà molt escaient que els jugadors portin aquest arbre a la samarreta.

Actualització, 06.07.2011
Anna May m'ha deixat un comentari amb un enllaç al bloc del centpeus, que va tractar del gínjol fa algun temps. El centpeus anomena aquesta espècie Ziziphus zizyphus i com que jo la coneixia com a Ziziphus jujuba, he volgut esbrinar si el nom havia canviat.

Una cerca a Google Scholar (el cercador d'articles científics o capítols de llibre) m'ha donat 36 resultats pr a la forma Ziziphus zizyphus, mentre que per a Ziziphus jujuba han estat uns 1600. Això no vol dir que la forma Ziziphus jujuba sigui la correcta; podria ser que el canvi de nom fos recent. Però he trobat un article que he pensat que potser m'aclariria els dubtes i l'he descarregat. És el de Kirkbride, Wiersema i Turland del qual he posat la referència més avall.

Aquest article descriu detalladament la història del nom d'aquesta planta, que Linné va descriure com a Rhamnus zizyphus. Més tard, un altre botànic va descriure-la de nou, i va anomenar-la Ziziphus jujuba. Segons les regles de la nomenclatura, el nom correcte és el primer amb què s'ha descrit una espècie.

De tota manera, sembla ser que la forma que hauria de ser correcta és la que indica el centpeus: Ziziphus zizyphus, que va adoptar-se el 1977 i que un segle abans ja havia estat publicada. Segurament el canvi és perquè el nom de gènere que va donar-li Linné no era adequat (hi ha altres plantes del gènere Rhamnus i no poden considerar-se que pertanyin al mateix gènere que el ginjoler) Malgrat que aquesta sigui la forma que avui es considera correcta, la majoria d'autors segueixen usant la forma més arrelada Ziziphus jujuba. Que n'és de complicada la nomenclatura biològica!

Actualització, 20.07.2011
Mirant fotos de l'època predigital, n'he trobat aquesta, feta a Israel el febrer de 2001 (la qualitat no és bona; la botiga on revelava les fotos em regalava un disquet amb la versió digital, però amb molt poca resolució).


Penso si es pot tractar d'un ginjoler d'aquella zona. En té l'aspecte. Però sense poder-ne veure els detalls, és impossible afirmar-ho.

Per saber-ne més:
- Seyyednejad SM, Motamedi H (2010) A review of native medicinal plants in Khuzestan, Iran with antibacterial properties. International Journal of Pharmacology 6:551-560
- Nutritional study on Ziziphus spina-christi. Eden Foundation (1992)
- Ziziphus spina-christi, Jujube, Christ's thorn, Atad. Flowers of Israel
- Kirkbride Jr JH,Wiersema JH, Turland NJ (2006) Proposal to conserve the name Ziziphus jujuba against Z. zizyphus (Rhamnaceae). Taxon 55:1049-1050

5 comentaris:

amay ha dit...

En Dan, centpeus, un dia va escriure sobre aquest fruit:
http://centpeus.blogspot.com/2010/01/content-com-un-ginjol.html

Els haurem de tastar!

Lectora corrent ha dit...

Anna, el centpeus diu que el gínjol és /Ziziphus zizyphus/, mentre que Pius Font i Quer i d'altres diuen que és /Ziziphus jujuba/. Faré una actualització de l'entrada per comentar-ho.

Fina ha dit...

Jo tenia entés que ,suposadament, la corona d'espines de Crist s'havia fet amb les branquetes de /Paliurus spina-christi/.Segons E.Bayer,K.P.Buttler,X.Finkenzeller i J. Grau, autors alemanys de la "Guia de plantes de la Mediterrània".

Lectora corrent ha dit...

(La segona vegada que ho escric; Blogger està fallant.)
Fina, en el registre arqueològic d'Israel hi ha descrites 15 espècies d'arbres amb espines. Podria haver estat qualsevol d'ells. No hi ha fotgrafies de la corona... 8-) En parlen en l'article http://bit.ly/rmxxU0

Fina ha dit...

Com que no hi ha fotografies de la corona,mira-la aquí i veuràs que queda ben clar que la van fer amb branquetes de /Paliurus spina-christi/. :-)