El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimarts, 12 de juliol de 2011

"Paren que aquí vive gente"

Si fa poc vaig descobrir els lipdubs, avui he descobert els flashmobs.Aquest matí, a l'estació de Chamartín, de Madrid, m'he trobat amb un espectacle inesperat.  En el vestíbul, un home d'accent argentí donava instruccions  un grup de persones al costat d'un munt de caixes apilades. Era clar que es tractava d'una filmació i he pensat que potser preparaven un lipdub, tot i que em semblava que per a un lipdub era molt poca gent.


A un costat del vestíbul he vist una taula amb uns cartells on hi havia gent --periodistes-- que recollien unes carpetes. La noia de la taula m'ha explicat de què es tractava: era un flashmob, una mobilització espontània convocadaa través de xarxes socials per cridar l'atenció per algun motiu. En aquest cas, el flashmob tenia nom, "Paren que aquí vive gente", i volien cridar l'atenció sobre la fam en el continent africà mentre que els seus recursos naturals són explotats per empreses de països rics.

Després que el director del flashmob expliqués als participants que havien de fer, ha començat la performance. S'han dispersat per l'estació i se'ls podia veure fent coses diverses, que cridaven l'atenció. Al mateix temps hi havia càmeres que els anaven filmant i també els feien fotos. Abans d'agafar el meu tren cap a Salamanca, encara me n'he trobat uns quants participants en el flashmob:






Aquest flashmob ha estat convocat per l'ONG Vetertinaris Sense Fronteres i té presència a Facebook, amb el nom Paren que aquí vive gente.

Fotos: M. Piqueras, 12.07.2011