El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dissabte, 3 d’abril de 2010

Maria Sibylla Merian (1647-1717), gran naturalista

 (Darrera actualització: 13.01.2015.)

Maria Sibylla Merian va néixer a Frankfurt (Alemanya) l'abril de 1647 en una família de gravadors i il·lustradors, però va passar bona part de la seva vida als Països Baixos.  (La data de naixement no la tinc molt segura; en algun llocs he trobat que va ser el 2 d'abril, però en d'altres indiquen el 4 d'abril.) El seu pare, Matthäus Merian, El Vell (1593-1650), era un conegut gravador i editor, i després de la seva mort, la mare es va casar amb un altre artista, Jacob Marrell (1614-1679). Va ser Marrell qui va animar Maria Sybilla a observar i dibuixar la natura i va encaminar-la perquè esdevingués una gran il·lustradora, principalment de plantes i insectes i coneixedora d'allò que pintava, amb una formació autodidacta. No es va limitar, però, a dibuixar la natura al seu voltant. Molt abans que naturalistes famosos com Alfred Russell Wallace (1823-1913) o Charles Darwin (1809-1882) exploressin la diversitat biològica de països llunyans, Merian va descriure la diversitat d'insectes i plantes a Surinam, a on va viatjar el 1699. Carl von Linné (1707-1778) es va basar en el treball de Merian per a descriure i nomenar moltes plantes en el seu Systema naturae, un intent --força reeixit-- de classificar i posar un nom universal a tots els éssers vius.

Quan Merian ja tenia 52 anys, la ciutat d'Amsterdam va subvencionar-li el viatge a Surinam, i hi va anar acompanyada d'una de les seves filles. Segons va escriure la mateixa Merian, hi van arribar el juny de 1699 i s'hi van quedar fins al juny de 1701, abans del que tenia previst, perquè va contreure una greu malaltia, possiblement la febre groga o la malària. Fruit d'aquell viatge va ser la publicació, el 1705, d'un llibre amb 60 il·lustracions sobre les seves observacions de metamorfosi d'insectes de Surinam (papallones diürnes i nocturnes, escarabats, abelles i mosques), Metamorphosis Insectorum Surinamensium. Les il·lustracions de Merian no es limiten a representar plantes o insectes. Inclouen referents ecològics, amb les relacions entre espècies diverses i en el seu mitjà original, o fins i tot el seu cicle biològic. Fixem-nos en aquest dibuix:


El jacint d'aigua i l'insecte volant dominen la imatge, però allò més interessant és a la part baixa, dins de l'aigua. Els ous de la granota, que ha dipositat a la base de la planta, segurament perquè quedin més arrecerats, els capgrossos nedant prop de la superfície i l'escorpí d'aigua (tot i que se'n digui 'escorpí' és un insecte, Nepa cinerea) devorant una jove granota.

En aquesta il·lustració de la tulipa de pètals arrissats, Merian ens explica el cicle biològic d'una papallona, amb les diverses fases de la seva metamorfosi: ous, eruga, capoll i l'insecte adult:


Merian havia publicat ja altres llibres abans, però el de 1705 sobre la metamorfosis dels insectes de Surinam va fer-la famosa entre els naturalistes de tot el món i se'n van fer diverses edicionsen llatí i en neerlandès. Els últims anys de la seva vida va estar preparant el tercer llibre sobre la metamorfosi d'insectes europeus --abans del viatge a Surinam ja n'havia publicat dos-- que la seva filla va fer publicar pòstumament. Merian va dur una intensa activitat fins al 1715, en què va patir un ictus, del qual ja no es va recuperar. Va morir a casa seva, a Amsterdam, el 13 de gener de 1717,

Avui dia, per menys de 20 dòlars, es possible lluir els dibuixos d'aquesta gran il·lustradora en samarretes, bosses i objectes diversos (fins i tot tangues, si bé la il·lustració està molt reduïda):


Llàstima que Maria Sibylla Merian ja no pugui gaudir dels drets de reproducció de les seves obres!

Potser us interessarà:
- Maria Sibylla Merian, naturalist and artist (1647-171): a commemoration on the occasion of the 350th anniversary of her birth, per Florence F.J.M. Pieters. Archives of Natural History (1999) 26:1-18
- Metamorphosis Insectorum Surinamensium, edició digitalitzada disponible en línia en el web de la Universitat de Göttingen
 
Actualització (02.04.2013)
Google dedica el doodle del 2 d'abril de 2013 a Maria Sibylla Merian:

3 comentaris:

Magda ha dit...

Altre cop l'Art o enginy d'una dona tapat o arraconat. En el teu llibre recordo que cites a Beatrix Potter que si bé és coneguda pels seus contes infantils hauria també de ser recordada com observadora de la natura i que gràcies a aquestes observacions va introduir les bases del que és la reproducció dels fongs que es creia, aleshores, espontànea.

La lectora corrent ha dit...

Magda, Beatrix Potter va ser una gran naturalista i va descriure i dibuixar amb gran detall --entre d'altres-- els líquens, que va deduir que eren una agrupació de fong i alga (ignorava que a un botànic suís se li havia acudit la mateixa idea i els seus col·legues no li feien cas). Avui dia, una persona entesa pot identificar les espècies que va dibuixar Potter.

Quan fa uns anys va estrenar-se "Miss Potter", vaig anar a veure-la pensant que mostraria l'artista també com a naturalista, però la pel·lícula ignora aquest vessant de la seva vida. Llàstima!

ignasi cebrian ha dit...

Fa dos anys vaig anar als Kew Gardens de Londres. Em va sorprendre la galeria de Marianne North. Impressionants les il·lustracions de plantes i paisatges. Era coetània i amiga de Charles Darwin. També és molt poc coneguda.