divendres, 9 d’abril del 2010

Models per predir la mort d'una llengua

Es pot predir el futur d'una llengua que conviu amb una altra en un mateix territori? Serveixen les matemàtiques per analitzar-ne l'evolució? És cert, com diuen alguns lingüistes, que a la llarga una de les dues llengües desapareixerà del territori on conviuen? D'això ha parlat a l'Institut d'Estudis Catalans Jorge Mira, professor de Física Aplicada de la Universitat de Santiago de Compostela.

Mira, a més dedicar-se professionalment a la física, de ser al front d'un ambiciós programa de divulgació (ConCiencia), d'entretenir-se amb els seus companys de Mensa i de practicar esports, té una gran preocupació per la seva llengua, el gallec. Tot i no ser sociolingüista --ni tan sols lingüista sense el "socio-"-- ha fet estudis sobre el futur que espera al gallec.

Ha esmentat un estudi de dos investigadors de la Universitat de Cornell (Daniel M. Abrams i Steven H. Strogatz) publicat a la revista Nature el 2003 que descrivia un model matemàtic de la dinàmica que segueix l'extinció d'una llengua. Per poder fer les gràfiques, corresponents, però, cal disposar de les dades de parlants de cada llengua en perìodes de temps llargs. Les llengües considerades en aquell estudi eren el gaèlic escocès a Sutherland, el quetxua a Huanuco (Perú), el gal·lès a Monmouthshire i el gal·lès en el conjunt del país de Gal·les.

Mira, amb un company seu, van analitzar com havia estat l'evolució del gallec des de 1875 fins a 1975 per veure si complia el el model matemàtic d'Abrams i Strogatz. Amb les dades que els va proporcionar la Real Academia Galega, van obtenir aquesta gràfica:

L'evolució ha estat diferent i en el periode considerat. Si bé va baixar bastant el nombre de persones que només parlaven gallec, el bilingüisme va augmentar molt. De tota manera, si la corba continués segons la tendència que es veu a la figura, el gallec acabaria extingint-se. Però a Galícia hi ha un factor que caldria introduir en el model matemàtic: la semblança entre les dues llengües, el gallec i el castellà. Altres factors a considerar són l'estatus de cada llengua i el nombre de persones que les parlen. Mira i el seu col·lega van aprofitar la seva formació cientifica per fer simulacions sobre la relació entre dues llengües (crec que encara no està publicat) que mostra unes figures amb uns punts en què la situació s'estabilitza, tot i que un tipus d'estabilització equival a la mort d'una de les due llengües.

La veritat és que hi ha encara més factors que modifiquen la situació de dues llengües que conviuen. Per exemple, una d'elles pot ser fràgil, però ser parlada molta gent; o pot ser forta, però amb molt poques persones que la parlin.

Què pot fer-se per modificar les prediccions d'extinció d'una llengua i evitar-ne la desaparició? Mira diu que es poden modificar les regles de joc. A Galícia hi ha gent que creu que, per evitar que el gallec acabi diluït pel castellà, hauria d'apropar-se de nou al portugués. De fet, a Galícia hi ha el corrent lusista que propugna aquesta unió. Però hi ha perill que aleshores el gallec acabi diluït en aquella llengua. Suposo que és una mica el que deia la pintada que vaig veure a Santiago fa uns mesos, amb una frase de Ricardo Carvalho Calero, que vaig posar en un apunt d'aquest bloc. Hi deia: "O galego ou é galego-portugués ou é galego-castellano." (Torno a posar la foto aquí.)

10 comentaris:

Met ha dit...

Un post molt interessant; per als parlants de llengües minoritzades no és gaire tranquil·litzador, tot i que no dius res que ja no sabéssim ni intuïssim.

Una explicació emprírica i racional de la diglòssia.

Recordo bé la foto que vas penjar fa un temps en tornar de Santiago.

Unknown ha dit...

A frase do professor Carvalho Calero, de quem celebramos este ano o 100 aniversário do seu nascimento, nunca tivo tanta vigência como hoje. A questão afinal é: qual das duas ferramentas, o galego-castelhano ou o galego-português é mais eficaz para conviver com o castelhano?

La lectora corrent ha dit...

Ouznerol, no sóc lingüista, però crec que quan les dues llengües que conviuen s'assemblen, és més probable que la poderosa acabi eliminant la més feble. En les condicions actuals, em sembla més fàcil la supervivència del galego-portugués.

Anònim ha dit...

Estimats,

és impossible que el gallec acabi diluït al portuguès ... perque SÓN LA MATEIXA LLENGUA.

És com dir que el murciano acabés diluït al castellà o el lleidatà al català.

Recordeu que estem parlant de llengües, no d'accents ni de certes paraules que s'utilitzen a una zona i a d'altres no!

En això, que cadascú mantigui el seu, no?

I els gallecs, evidentement el nostre!

Salutacions / Saudações da Galiza!!

Anònim ha dit...

Per que entengueu millor el que vol dir la frase del Prof. Ricardo Carvalho Calero i el dilema al qual es troba la nostra llengua a Galícia, podríem fer aquest símil amb el català de València:

"el valencià o és valencià-català-balear o és valencià-español (blaver)"

Salut / Saúde!

Anònim ha dit...

“Existe entre o galego e mais o português tam estreita afinidade que quanto mais português é o português e mais galego é o galego, mais venhem a se assemelharem”

Rafael Dieste

La lectora corrent ha dit...

Benvolgut anònim, gràcies per l'aclariment. Tens tota la raó i segurament estaria bé que el gallec acabés diluït en el portuguès perquè seria tornar a les arrels, a allò que era en un principi. Però tinc entès que també hi ha el corrent integracionista, que defensa la grafia històrica, però admet les peculiaritats de la llengua parlada a Galícia.

El que ha passat amb el gallec i el portuguès és el que podria passar amb el valencià i el català si els blaveros se sortissin amb la seva.

Quan jo era petita, el meu pare passava temporades a Galícia per feina i una vegada va dur un diccionari castellà gallec que amb el temps he entès que devia ser lusista perquè feia servir les grafies "lh" i "nh".

Anònim ha dit...

Non se pode obviar a realidade sociolinguistica. Os galegos nunca falarán galego por ser extenso, senón por ser galego. É dicer, non falarán "portugués" porque non non portugueses. Non me imaxino a un arxentino falando castelán de Madrid en Buenos Aires

rubenpermuy ha dit...

El gallec no és el mateix que el portuguès, ja que hi ha diferències evidents des del segle XIV. Seria similar amb l'aranès: llengua semblant al català però diferent (occità). Per això existeix una filologia gallega i per això el 99% de la població no creu aquesta afirmació que, segons la meva opinió, és una forma de menysprear la meva llengua materna, que és i serà anomenada gallec. Hi ha una part marginal que defensa aquesta teoria i fins i tot escriuen directament en portuguès ple de faltes d'ortografia i de castellanismes que fins i tot no figuren a la llengua gallega.

No cal caure en catastrofismes. És clar que la llengua va viure moments millors, de més suport social i polític (sobretot), però la seva supervivència depèn dels seus parlants i per això jo confio a la seva més que plena supervivència.

Lingua proletaria do meu pobo
eu faloa porque si, porque me gusta
porque me peta e quero e dame a gana
porque me sae de dentro, alá do fondo
dunha tristura aceda que me abrangue
ó ver tantos patufos desleigados,
pequenos mequetrefes sen raíces
que ó pór a garabata xa non saben
afirmarse no amor dos devanceiros...
(Deitado fronte ó mar. Celso Emilio Ferreiro).

La lectora corrent ha dit...

Rubén, gràcies pel teu comentari, que afegeix un altre punt de vista. Des de fora, és difícil fer-se una opinió, especialment si a Galícia hi ha diversos corrents. És cert que la supervivència d'una llengua depèn dels seus parlants, però hi ha molts factors que poden influir en la població, de vegades sense que la mateixa població se n'adoni o amb pocs recursos per frenar l'avançament de la llengua dominant.

I gràcies pel poema.