Avui, 1r d'abril, fa cent anys del naixement de Rosa Leveroni (1910-1985), poeta, narradora i traductora. Una dona que va passar pel món de la literatura discretament, tot i que la seva obra sigui ben apreciable i que hi hagi un premi que porta el seu nom.
Un tast dels seus poemes:
Testament
Quan l'hora del repòs hagi vingut per mi
vull tan sols el mantell d'un tros de cel marí,
vull el silenci dolç del vol de la gavina
dibuixant el contorn d'una cala ben fina.
L'olivera d'argent, un xiprer més ardit
i la rosa florint al bell punt de la nit.
La bandera d'oblit d'una vela ben blanca
fent més neta i ardent la blancor de la tanca.
I saber-me que sóc en el redòs suau
un bri d'herba només de la divina pau.
En la pàgina web corresponent a Rosa Leveroni de l'Associació d'Escriptors de Llengua Catalana, hi ha molta documentació perquè qui vulgui saber alguna cosa d'aquesta autora.
3 comentaris:
Cada dia em sorprenc del poc ressò que han tingut moltes autores catalanes que estan al mateix nivell o superior que alguns senyors literats i poetes. Tinc un blog dedicat a poetes -dones-, sobre Leveroni:
http://trbolatzur.blogspot.com/2008/12/rosa-leveroni.html
Precisament hi vaig penjar aquest mateix poema...
Júlia, m'agrada molt el teu bloc de dones poetes. Vaig triar aquest poema perquè fa anys --una època en què va donar-me per la poesia-- vaig escriure jo també una mena de testament en vers que podria semblar que va ser inspirat per aquest de Rosa Leveroni, tot i que jo parlava del que voldria que fessin amb les meves cendres. Però jo no vaig conèixer el poema de Leveroni fins uns anys després. Poca originalitat? Coincidència? Els "mems"?
Publica un comentari a l'entrada