El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dissabte, 10 d’abril de 2010

Xiclet per al Max



(Aquest apunt va dedicat al Max, que, si no em descompto, avui fa vuit anys.)

Max, t'agrada mastegar xiclet? A mi, quan tenia la teva edat m'agradava molt i després de tants anys encara m'agrada. Però els meus gustos han canviat una mica. Aleshores m'agradaven uns xiclets que servien per fer globus. Te'n ficaves un a la boca, el mastegaves i quan ja estava una mica tou, el posaves com si envoltés la llengua; bufaves amb força i començava a formar-se un globus de goma que es feia gran fins que explotava. Sovint, quan el globus explotava, et quedaven trossets de xiclet per la cara, de vegades fins i tot enganxats en el cabell, d'on costava molt de treure'ls. Jo tenia una amiga que era una especialista fent globus; una vegada a classe, tot i que estava prohibit mastegar xiclets, ella n'estava mastegant un i li va sortir un d'aquells globus enormes que eren la seva especialitat. En petar, va fer un plaffff que es va sentir per tota la classe i la senyoreta (aleshores a la mestra li dèiem "senyoreta") la va castigar. De tota manera, hi ha qui fa els globus de xiclet encara més grans que els que feia la meva amiga. Fixa't aquest:



O els que fa aquesta noia, que en va fent un dins d'un altre:



Però, Max, t'has parat mai a pensar d'on surt el xiclet? Amb què es fabrica aquest producte que és tou i es pot estirar i que la gent gran sempre diuen: "No t'ho empassis!, que se't pot quedar enganxat dins la panxa!" Com tantes matèries que fem servir a la vida de cada dia, el xiclet ens el proporciona la natura. O si més no, ens el proporcionava, perquè des de fa més de quaranta anys el xiclet sol fer-se a partir d'una goma artificial que és més barata que el xiclet original. Però abans es feia amb la goma que s'extreia d'un arbre que creix a Mèxic i altres països de l'Amèrica Central i que els mexicans anomenen chicozapote, sapodilla. La paraula "xiclet" ve d'una llengua molt antiga que es parla a Mèxic, el nàhuatl, i és com anomenaven aquell líquid espès que, fet bullir, encara es feia més espès i servia per mastegar.

Així queda el xiclet després de fer-lo bullir
Foto: periodicodigital.com.mex

Fa uns 150 anys, un comerciant dels Estats Units va començar a comprar xiclet a Mèxic per dur-lo al seu país per usar-lo per fer pneumàtics, botes de pluja i joguines. Però no servia per a fer aquests productes i el negoci que volia fer no li va sortir bé. Un dia de 1869, per casualitat, va posar-se un trosset d'aquella goma a la boca i va adonar-se que tenia bon gust. Aleshores va muntar una fàbrica on van començar a fabricar els xiclets que coneixem, per a mastegar. Per millorar-ne el gust i l'oferta, s'afegia a aquella goma un aroma especial (menta, maduixa, llimona, etc.) i així van aparèixer al mercat els xiclets amb sabors diferents. El 1928, els van afegir altres substàncies que són les que fan possibles que es puguin fer globus amb un xiclet. De fet, en anglès no anomenen de la mateixa manera el xiclet normal (chewing gum, li diuen, és a dir, goma per mastegar) i el xiclet per fer globus, que és anomenat bubble gum (goma per fer bombolles).

Mastegar una mena de goma no era cap novetat quan es van començar a vendre xiclets als Estats Units. Abans ja es venia una goma per a mastegar que es treia d'altres arbres, però el xiclet va fer-se molt més popular que cap altra. A més, el costum es va estendre per molts països. Ara fins i tot hi ha xiclets de farmàcia. A les persones que volen deixar de fumar els recepten uns xiclets per mastegar en comptes de fumar cigarretes. També n'hi ha que duen medicines per al mal de coll i altres infeccions de la boca i hi ha persones que investiguen per fabricar xiclets que portin incorporats altres medicaments, de manera que es puguin prendre amb més facilitat. Ja hi ha xiclets que porten incorporada aspirina.

Avui dia, els xiclets es fabriquen i venen per tot el món i se'n fan milers de varietats, algunes ben estranyes. Hi ha xiclets que poden estar farcits amb un líquid. D'altres poden estar recoberts d'un caramel i quan ja s'ha desfet el caramel ens queda el xiclet a la boca. A més del que tenen els gustos més corrents, com ara maduixa i menta, hi ha xiclets amb gust de mango, de síndria, de meló, de canyella, de magrana i encara d'altres sabors. En aquest web pots veure com es fabrica el xiclet.

Un problema causat pel xiclet, és la brutícia de molts carrers. Molta gent que mastega xiclets, quan troba que el xiclet ja ha perdut el gust els llença. Però en comptes de llençar-los directament a una paperera o d'embolicar-los en un tros de paper per llençar-los quan en vegin una, se'l treuen de la boca i el llencen a terra, sense que els importi si el terra quedarà enganxós, ni que es pugui enganxar a la sabata d'alguna persona.

No sé si a Vilassar la gent deu anar més en compte, però a Barcelona molts carrers són plens de xiclets enganxats, i també n'hi ha molts en les escales i les andanes del metro. Encara que passin màquines per fregar el terra, els xiclets estan massa enganxats i allà queden. En el terra de la Rambla hi ha milers de xiclets enganxats. Un dia vaig veure uns operaris que, amb una màquina que treia vapor, anaven desenganxant els xiclets del terra. Però com que cada dia hi ha gent que hi llença xiclets, les màquines haurien d'estar sempre netejant perquè el terra estigués net. És una feina que costa uns diners que es podrien aprofitar per fer altres coses a la ciutat, si la gent fos més neta i no llencés els xiclets al terra.

Màquina per treure els xiclets del terra (Foto Gumbusters)

Per molts anys Max, i recorda sempre que masteguis un xiclet de buscar després on llençar-lo!

Mural a Seattle, fet amb xiclets usats (Foto Wikimedia Commons)

2 comentaris:

Asun ha dit...

Feia dies que no et llegia i m'ha encantat aquesta "oda" al xiclet, a mi també m'agradaven i em segueixen agradant però ja no els de fer bombolles.
Llàstima que la gent no entén que no s'han de llençar a terra que costa molt de treure'ls....confio que en Max porti sempre un paper per envolicar el xiclet jo també els hi he explicat als meus nets i de momet veig que sempre el llencen envolicat.

Gràcies pel teu blog.

La lectora corrent ha dit...

Asun, gràcies pel comentari. Sí, fa pena com estan alguns carrers de Barcelona.

Hi ha un lloc per on sempre que passo em pregunto quants milers de xiclets hi deu haver enganxats. És l'esplanada de la plaça d'Espanya de Barcelona, a costat de les columnes d'entrada al parc de Montjuïc. De vegades he pensat que, si em dediqués a l'ensenyament, portaria l'alumnat perquè calculessin el nombre de xiclets que hi ha a partir dels recomptes d'uns quant quadrats d'un metre de costat.

També es podria fer a la Rambla, on potser encara n'hi ha més, però hi ha massa gent per poder posar-se a fer recomptes dels xiclets que hi ha enganxats en un metre quadrat.