dimarts, 27 d’abril del 2010

Seients reservats?

El metro de la línia 3. Hi pujo a l'estació de Les Corts un matí a les 10.45. A aquella hora hi ha poca gent. Una noia i dos nois que han pujat a Les Corts i que no van junts ocupen tres dels quatre seients reservats a "persones que mereixen una atenció especial". En el vagó, hi ha molts altres seients que encara estan disponibles. A la següent parada, puja un noi i seu en el quart seient reservat. Quan arribem a Espanya ja no hi ha seients lliures i algunes persones que "mereixen una atenció especial" han d'estar-se a peu dret.

Això no és una excepció, ho veig gairebé cada cop que agafo el metro. Hi trobo algunes possibles explicacions: a) el jovent d'avui dia té una salut molt feble i és mereixedor d'una atenció especial; b) el jovent d'avui dia va pel món indiferent al que passa al seu voltant i ni veu els cartells que indiquen que són seients reservats ni s'adona de la presencia de persones que mereixen l'atenció especial de poder seure en el metro; c) el jovent d'avui dia només pensa en si mateix i tant li fa si els seients estan reservats i potser pensa que les persones que mereixen una atenció especial més val que no surtin de casa o que, si ho fan, agafin un taxi.

Quan la persona jove que ocupa un seient reservat és una noia recordo una escena viscuda al metro quan el meu fill tenia uns cinc o sis anys. Tot mirant una dona jove que seia en un seient reservat, va preguntar-me: "Mama, aquesta dona està embarassada?" (devia estranyar-li que no fes panxa). La seva deducció, senyalant-me les icones darrere dels seients reservats va ser: "Si seu aquí i no porta cap nen a braç, ni va amb crosses ni és una velleta, ha d'estar embarassada, oi?"

6 comentaris:

Raquel ha dit...

Tens molta raó. Justament la setmana passada, de camí a la facultat, estava asseguda a un dels seients no reservats, davant dels reservats (ocupats per estudiants que anaven a la facultat). Jo, que anava llegint, vaig adonar-me que havia entrat una senyora força gran i li vaig cedir el seient. La senyora, molt agraïda, quan va baixar em va cridar perquè tornés a seure.

Em pregunto com pot ser que els joves del meu davant no s'adonessin de res -o no els interessés- i jo, que acostumo a anar llegint, m'adoni tot sovint. És curiós si més no.

Sempre intento no seure als seients reservats, i si m'hi assec sempre deixo el seient lliure quan veig que algú ho necessita més que jo. No costa tant. I jo estic dins del grup dels joves.

També em trobo sovint amb les persones que, no sent grosses, ocupen 2 seients. Si vull seure sempre els faig moure.

L'anècdota del teu fill ho diu tot.

La lectora corrent ha dit...

Raquel, és cert que de tant en tant et trobes amb gent jove que, sense estar asseguda als seients reservats, cedeixen el seu seient a persones grans. Però és ple de gent que s'asseu als seients reservats encara que n'hi hagi d'altres lliures. Alguna vegada he dit a algun noi o noia que seria millor que seguessin als altres i així no hauran d'aixecar-se quan entri una persona que necessiti seure allà.

I alguna vegada, sobretot quan feia poc que m'havien operat del menisc, vaig demanar a joves que seien en el seients reservats que, si no tenien cap problema de salut que els impedís d'anar a peu dret, que per favor em deixessin seure perquè jo sí que el tenia.

tupperware ha dit...

Mercè i Raquel, em sembla que hi ha de tot.

Jo m'he sorprès de veure persones joves que cedien el seient i també persones grans que el cedien a d'altres en "pitjors" condicions.

Malhauradament també he vist el contrari. He vist mares fent seure els seus/seves fills/filles i defensant aferrissadament aquest seient davant de persones de més de 65 anys.

També he vist persones "grans" passar sense "picar" el bitllet i, quan el conductor els ho ha demanat, respondre de mala manera.

Tinc 53 anys. Sóc professora de secundària i us asseguro que no sóc de les que creu que tots els "nens" són bons. Però hi ha molts/moltes adults/-es (mares i pares, avis i àvies) que són, SIMPLEMENT, maleducats/des

Raquel ha dit...

Sí, hi ha de tot. Això està claríssim.

La lectora corrent ha dit...

Estic segura que hi ha de tot, i de vegades jo també he vist alguna mare defensant el seient ocupat per una criatura (jo feia el revés; quan pujava una persona gran els deia que s'aixequessin i li cedissin el seient). Però la línia 3, en la seves primeres parades en l'extrem de Pedralbes es nodreix bàsicament d'estudiants. I si coincideix amb hores de sortida de classe, són una gran majoria dins dels vagons.

Ahir a la tarda vaig agafar-lo a una hora en què a Les Corts era ja força ple i de nou els seients reservats eren ocupats per gent jove aparentment sense problemes de salut. A mi, quan m'estic aturada a peu dret, em fan mal els genolls i de buscar un lloc on repenjar-me; cosa que vaig haver de fer ahir. Potser el noi que es va alçar devia endevinar que jo sí que "mereixia" aquell seient --ni que fos per l'edat. De tota manera, no es va aixecar per deixar-me'l expressament a mi; suposo que va veure que ja hi havia algunes persones que podien "optar" al seient i senzillament es va alçar i va posar-se a costat d'una porta.

Anna ha dit...

Ui sí! Jo agafo poc el metro, però quan ho faig és amb la criatureta penjada amb la motxilla, i sap greu veure tanta gent que a primera vista no diries que està fotuda ;-) Però val a dir que em deixen seure força sovint (fins i tot alguna vegada que no ho necessitava, i sabia com greu frustrar l'oferiment de la gent).