El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dijous, 31 de desembre de 2009

Per acabar l'any

M'abellia fer alguna cosa diferent per acabar l'any. No és cap caprici dels que costen diners; no es tractava d'anar de cotilló a algun hotel o restaurant, o de fer un viatge. Ha estat una cosa molt més senzilla: tenia ganes de fer un pastís de iogurt.

Fa anys, quan tenia la mainada a casa, de tant en tant feia un pastís de iogurt. De fet, més que pastís és com una coca, però esponjosa i suau i amb un gust de fons de llimona per la pela ratllada que s'hi posa. No recordo quan el vaig fer per darrera vegada, però ja havia oblidat les quantitats dels ingredients. Fa poc, per casualitat, vaig veure'n en un web la recepta: era la mateixa que jo feia, am el recipient del iogurt com a unitat per mesurar els ingredients! I aquest vespre l'he fet:


Fa una estona l'he tret del forn. Després, quan siguin mitjanit, l'encetarem. Fa una flaire!

5 comentaris:

fra miquel ha dit...

Nyam! Si gairebé la sento la flaire!
Feliç any nouuu!

La lectora corrent ha dit...

La flaire era bona, i el sabor... deliciós!

Natxo ha dit...

Quan era petit fou el primer que vai' aprendre a fer amb ma mare.

Quins records!

La lectora corrent ha dit...

Natxo, ara que ho dius, posaria la mà al foc que la recepta va venir de l'escola de les meves filles i fill. I em sembla que repetiré; és fàcil de fer i surt molt bo.

Natxo ha dit...

Jo el recordo com molt senzill, amb possibilitat de fer variacions en els sabors fàcilment i que quedava molt bo.