El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

diumenge, 6 de desembre de 2009

Parlant de caca...

Relacionat amb l'escrit que vaig fer ahir sobre la censura de l'alcalde de Roma a l'exposició sobre la caca, avui he vist que entre els productes que venen a la botiga del Museu d'Història Natural de Londres hi ha unes caixes que contenen... caca de diversos animals!

Elefants, rens i rinoceronts són els animals la caca dels quals pot servir per cultivar plantes de jardí. Cada caixa conté els excrements d'un d'aquests animals i també unes llavors per plantar a la mateixa caixa, on la planta podrà créixer fins que es trasplanti al jardí. Els excrements han estat tractats de manera adequada per eliminar-ne els possibles microbis patògens i les males olors.

La caca d'elefant va acompanyada de llavors de roser, la de rinoceront conté llavors de bananer mentre que la de ren ve amb les llavors d'un arbre molt en consonància amb aquest animal de latituds nòrdiques: un avet. Tant l'elefant com el rinoceront i el ren tenen una alimentació variada, cosa que fa que els seus excrements siguin un substrat ric en nutrients per a les plantes.

És una altra manera de reciclar els residus i pot ser un regal de Nadal o Reis original. Cada caixa costa 4,89 lliures esterlines i el mateix cost té la seva tramesa dins del Regne Unit. No he vist indicat si també ho envien a l'estranger. Com els altres productes de la botiga d'aquest Museu, els beneficis de les vendes es destinen a diversos projectes de recerca per a la conservació de la biodiversitat del planeta i de la lluita contra malalties com ara la malària.

Foto: Natural History Museum, Londres

4 comentaris:

Júlia ha dit...

Quan estudiava per mestra vaig fer un curs sobre nutrició i alimentació, de cara als menjadors escolars i va venir un senyor gran, em sap greu no recordar qui era, tot un expert de l'època, recordo que ens va fer una apologia molt interessant sobre la utilització dels excrements i també va parlar d'història, de com molts indrets, crec que d'Itàlia, havien estat molt fèrtils en l'època romana a causa de la utilització dels excrements de molts romans residents a les vil·les properes, adobs que modernament havien desestimat.

Un veí de l'escala tenia un parent que treballava al zoo i li portava caques diverses, les seves flors i plantes eren esplèndides.

Encara recordo quan per Barcelona hi havia molts carros amb cavalls i la recollida de la femta de les bèsties es subhastava.

amparo ha dit...

Quan jo era xicoteta, al meu poble hi havien burrets, ases, matxos, que la gent major tenia als corrals i que els feien serveir per a les eines del camp.

Ara ja no en queda cap.

A ma mare li encantaven, i segueixen agradant-li les plantes i el fem que utilitzava era el procedent dels excements d'estos animals. No hi havia plaga que atacara a cap planta. Els geranis, els rosers, els gessamins,.. estaven preciosos i no necessitaven cap abonament afegit, només que sol i aigua.

Be, la questió és que recorde perfectament que el que més m'agradava era anar a arreplegar els excrements acabats de produir per estos animals, amb l'ajuda d'una granera, un recollidor i un cabacet i donar-li-los a ma mare per a les seves plantes.

Recorde que tot el carrer estava ple de geranis, era la planta més abundant, i una de les més vistoses i fortes, però des de fa uns 10 anys aproximadament han anat desapereixen com a conseqüència d'una plaga. Una espècie de papallona que posa els seus ous en les rametes més tendres del gerani, per a que serveixca d'aliment al futur cuquet que neixerà, i acaba per matar a la planta.

Podria ser que els excrements d'estos animals tant rics en nutrients actuaren com a protecció contra estes plagues ?

La lectora corrent ha dit...

Júlia, m'ha fet gràcia això que dius de l'aprofitament de les caques del zoo. I he pensat com les hi devia dur, en una caixa? en una bossa? T'imagines que li haguessin caigut alguna vegada en el metro o l'autobús?

La meva família tenia una casa a Arenys de Mar i en el jardí hi havia dos llimoners. Un no vas fer mai gaire llimones, però l'altre no parava en tot l'any de fer-ne. La diferència entre els dos: un es trobava prop del pou negre, on anaven a parar els residus de la casa (no hi arribava el clavegueram del poble). També hi havia una figuera prop del llimoner ufanós; feia les figues una mica tard, però en sortien també moltes.

Amparo, m'ha agradat molt aquesta imatge de la xiqueta que surt al carrer a recollir en un cabasset fems per a les plantes de la mare.

Pel que fa a la papallona dels geranis, dubto que adobant els geranis amb fems pogués solucionar-se la plaga. És una espècie invasora que va arribar potser fa uns deu anys, com dius; per això abans no l'havies vista. És una papallona sud-africana i casualment els geranis són plantes d'origen sud-africà, però ja tan arrelades aquí, que les considerem ben nostres. D'alguna manera va arribar aquesta papallona (en vaixell? en avió?) i ves per on va trobar una planta del seu país on poder pondre els ous.

A mi, m'han destrossat molts geranis i alguna altra planta (deuen anar provant espècies diferents): ponen els ous a l'interior i quan te n'adones, la tija ja és tota seca, perquè se la van cruspint les larves. Normalment quan ho descobreixes és ja massa tard i ja han sortir les noves papallones. L'interior de la tija queda buit i tota negra com si hi tingués sutge. Si el gerani té moltes branques, vaig podant fins que veig que la tija ja és neta.

Magda ha dit...

Trobo interessant això de les capses amb les femtes podriem dir-ne exòtiques, i les llavors.

Moltes vegades la vida urbana ens fa oblidar -i sobretot als més joves que han tingut poc contacta amb la Natura- que formem part d'un cicle.

Molt interessant!