El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dissabte, 12 de desembre de 2009

Tatuatges científics

Quan jo era petita, els tatuatges eren només cosa d'homes, principalment dels que havien fet la mili a l'Àfrica o a la marina. De vegades, el tatuatge era només un nom de dona, segurament la dona de qui estaven enamorats quan se'l van fer. No sé què devia passar si aquell amor desapareixia. Potser buscar-se'n un altre que portés el mateix nom? D'altres vegades era una sirena o una àncora (especialment els qui havien estat a la marina). A mi, els tatuatges em feien molta angúnia, i em fa l'efecte que no estava gaire ben considerat lluir-ne un. Cal dir que els dibuixos i les lletres eren bastant barroers, com si fossin fets per mans infantils. Potser les eines de què es disposava no permetien fer un traç uniforme.

Avui dia la tècnica ha millorat molt i hi ha tatuatges que denoten una mà d'artista al darrera de l'agulla de tatuar (vegeu-ne aquests). (Com que no n'he vist fer mai cap, qui sap si el traç tan ben fet ho és gràcies a la tecnologia.) Una dona amb qui vaig coincidir en la meva estada en un women's writing resort a Minnesota (ho vaig explicar aquí) duia tatuat un arbre ple de branques i fulles que li ocupava tota l'esquena. Era bonic, però seguia fent-me angúnia (com ara), especialment perquè em costa entendre que hi hagi qui es deixi injectar sota la pell un líquid perquè li facin un dibuix permanent en algun lloc del cos. Per una banda, suposo que si es fa amb una agulla, deu ser dolorós. Per una altra, perquè la tinta de tatuatge és un cos estrany que ens fiquem en el nostre organisme. De fet, s'han descrit reaccions al·lergiques cutànies a la tinta dels tatuatges i també la formació de tumors.

A la literatura mèdica hi ha molts articles de dermatologia relacionats amb els tatuatges. N'hi ha bastants que estan relacionats amb la seva eliminació. Gent que en un moment donat de la seva vida va decidir fer-es un tatuatge i al cap d'un temps no vol seguir tenint-lo. Però això no és com despintar-se les ungles o deixar de dur rastes (per cert, les rastes, amb el temps poden causar la pèrdua permanent del cabell). Hi ha diverses tècniques, la menys agressiva és l'aplicació de làser, però pot tenir efectes secundaris com ara que en quedi una cicatriu, que la pell quedi més clara en la zona on hi havia el tatuatge (hipopigmentació) o més fosca (hiperpigmentació), que no desaparegui del tot, que sagni, que s'infecti i en segons quins colors de tatuatge i que la tinta del tatuatge s'enfosqueixi, amb la qual cosa, l'efecte pot ser molt desagradable..

Els dibuixos dels tatuatges ara són de molts tipus. Fa poc vaig descobrir que n'hi ha de científics. Aquí, se'n poden veure uns quants centenars de molt variats. N'hi ha que reprodueixen àtoms, molècules, fórmules químiques i fins i tot la taula periòdica sencera. D'altres tenen preferència per la zoologia i porten reproduïts un calamar, un escorpí, un peix i el seu DNA, un turbot, una medusa, una estrella de mar, una aranya, una llagosta (l'insecte), una cassola de les Moluques o els pinsans de Darwin, i també animals extingits com ara els trilobits, l'estegosaure, l'arqueopterix. N'hi ha que tenen tirada per la història i han triat l'arbre de la vida de Haeckel o el que va dibuixar Darwin en les seves notes. També hi ha símbols matemàtics, la fòrmula d'Euler o la de l'equació de segon grau. La imaginació a l'hora de triar un tatuatge científic és molt gran: neurones, fins i tot una que reprodueix un dibuix de Ramón y Cajal, l'esquelet humà, el gat de Schrödinger, una estrella binària, el número pi amb un reguitzell de decimals, una cinta de Moebius, el quadre de Punnett, la hipòtesi del món de l'RNA en l'origen de la vida, un microscopi envoltat de dibuixos de les coses que ens pot revelar (impressionant!, ocupa tota l'esquena), el cicle del nitrogen, tot el Sistema Solar, o "el sueño de la razón produce monstruos", que un neurobiòleg lluu en un braç

Al Regne Unit s'ha dut a terme el projecte anomenat Extinked per cridar l'atenció sobre la possible desaparició de moltes espècies d'animals, plantes i fongs. Una empresa d'art i disseny de Manchester va organitzar una exposició de dibuixos d'espècies britàniques en perill d'extinció i el dia de la clausura van organitzar una sessió de tatuatge en què voluntaris i voluntàries van esdevenir ambaixadors de les diverses espècies i ho van fer sortint d'allà amb el tatuatge de l'espècie que a partir d'aleshores representaran. En la foto es veu la papallona nocturna que va triar una dona per ser la seva ambaixadora.

Avui dia, el professors han de controlar que el seus alumnes no portin telèfon mòbil quan van a fer un examen escrit; així eviten que es posin en contacte amb l'exterior per demanar ajut. Quan jo estudiava, com a molt es copiava dels veïns d'aula o de les chuletas que es duien preparades de casa amb els temes més difícils de l'assignatura (mai no he entès això de les chuletas; si alguna vegada me'n feia alguna, després no la necessitava perquè la preparació em servia per aprendre'm allò que estava escrivint). alguns d'aquests tatuatges científics podrien servir de chuletas. De vegades, per fer problemes de química cal recordar la situació d'un element dins la taula periòdica per poder deduir-ne una sèrie de característiques necessàries epr a la resolució del problema. En un cas així, dur una taula periòdica al braç pot ser molt útil.