El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimarts, 22 de desembre de 2009

Brutus

Diumenge vaig conèixer Brutus, el nou membre de la família. Va arribar a casa abrigat, vestit amb un xandall amb caputxa. L'havien dut amb moto, i amb aquell fred que glaçava la sang no podia anar amb el seu vestuari habitual, que no es treu mai, ni per dormir.

Quan l'Aitor va preguntar-me si podien venir acompanyats al sopar familiar, em va sobtar. De seguida em va especificar que la companyia era un gos, però petit. Vaig pensar que seria un cadell, però no; el "petit" feia referència a la mida, no pas a l'edat. L'han adoptat fa poc de la gossera de Badalona. Malgrat que ja té sis o set anys i que havia estat abandonat, l'adaptació a la seva nova llar ha esta molt bona. Semblava com si l'Aitor i la seva companya haguessin estat el seu amo i mestressa de tota la vida. És un gos petaner, sense raça, robust, amb una cara que recorda una mica els gremlins, amb els ulls sortits i les orelles amunt. No és un gos elegant, però és molt simpàtic i manyac.

Mentre sopàvem, Brutus es ficava sota la taula i s'apropava ara a un ara a una altra, per veure si li donàvem alguna cosa. Tot li agradava: pernil, llom, patè, panettone...

La Isis (la gata de casa) se'l mirava com hipnotitzada. No li va bufar, ni fugia d'ell, però l'estona que van ser prop l'un de l'altra no li treia la mirada del damunt. Ell, al principi no li feia ni cas, com si no la veiés. Després va intentar anar a olorar-la pel darrera, però la gata no ho va permetre; no pas per pudor, sinó perquè no volia tenir-lo fora de control.

La primera trobada, ha anat molt bé. Benvingut a la família, Brutus!

Actualització 31.12.2009
Per fi tinc una foto de Brutus, el simpàtic gos petaner de l'Aitor i la Cristina. Quina sort ha tingut de poder deixar la gossera i anar a parar a una casa on el tracten tan bé que fins i tot li posen un xandall per dur-lo en moto i que no passi fred. (I el casc, quan?)

6 comentaris:

merike ha dit...

Volem veure una foto d'en Brutus:-))
Una bona descripció però una foto és més:-)

Bon Nadal!

La lectora corrent ha dit...

Merike, jo també ho he pensat. Però no se'm va acudir de fer-li cap foto. De tota manera, com que algú n'hi va fer, demanaré a la família que me'n passin alguna.

Kris ha dit...

Mercè, l'Aitor en té moltes (inclús del Brutus menjant calçots!, li diré que te'n envii alguna :)

La lectora corrent ha dit...

Kris, i vestit amb el xandall, que en teniu alguna?

Kris ha dit...

Tenim un parell, pero han sortit molt malament pq estaven fetes amb el movil. Li haurem de fer alguna mes!

merike ha dit...

Jejeje!!! En Brutus és agradable amb el xandall:-) Un petit gos captivador! Gràcies per la foto! Els desitjo un feliç any nou!!