dimarts, 15 de desembre del 2009

Vaques per l'autopista


No m'imagino un paisatge gallec sense vaques. Però tan com trobar-me-les per l'autopista...! Doncs bé, segons La Voz de Galicia, els vehicles que ahir, a les cinc de la matinada, circulaven en direcció a A Coruña des de Santiago es van topar amb tres vaques que passejaven en direcció contraria per aquella via. La presència dels animals va originar una sèrie d'accidents en els quals una de les vaques va perdre la vida. Finalment, la guàrdia civil va poder atrapar les altres dues bèsties.

Un altre ensurt devia ser el que es va endur el conductor d'un cotxe que, en circular per una via propera a un centre comercial d'El Ferrol, va veure com un home es deixava caure damunt del seu cotxe i com, en aturar-se per veure què havia passat, l'agressor començava a colpejar el cotxe i també a ell. També segons La Voz de Galicia, l'home no en va tenir prou i es va dirigir a un parell de botigues properes, on va fer moltes destrosses, i encara va tenir forces per repartir cops de puny i colpejar els policies que el van detenir i els facultatius que intentaven assistir-lo. La causa d'aquest comportament eren les copes de més que s'havia pres l'agressor.

Em fa l'efecte que, posats a triar, per la carretera preferiria topar-me amb una vaca, encara que circulés en sentit contrari, que amb un individu com el del Ferrol.

Foto: vaca rossa gallega (Miguel Bugallo, Wikimedia Commons)

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Benvolguda Mercè,
Jo també m'estimaria més topar-me amb la vaca!
Aprofito aquesta anècdota per recordar la important fragmentació d'hàbitats que provoquen moltes de les nostres infraestructures, que sovint són barreres impermeables al moviment de la fauna. Només cal pensar en les 2 poblacions d'ós bru al Cantàbric, aïllades per barreres com l'autovia A-6. De tant en tant se n'atropella algun.

Aquí a Catalunya tenim 2 temes damunt la taula: la nova gran carretera de Comiols, una zona rica en ungulats, la qual preveu 10 cops menys passos de fauna que els que recomana el Ministerio de Medio Ambiente; i la futura autovia Lleida - Viella, que acabarà connectant amb França. Al seu pas pel Baix Aran entrarà de ple en territori d'óssos.

bon dia!

La lectora corrent ha dit...

Tens raó Annette, els humans sovint oblidem que som una espècie més a la natura i la modifiquem per al nostre benefici del moment sense adonar-nos que, a la llarga, els canvis que hi fem poden tenir repercussions en l'ecosistema, i que aquestes repercussions poden acabar afectant-nos també a nosaltres.

Em pensava que avui dia, quan es projectaven autopistes que divideixen el territori, ja es tenia en compte això i s'hi dissenyaven els espais adequats perquè els animals puguin desplaçar-se d'un costat a un altre. Per altra banda, és necessari sempre disposar de grans carreteres?

Anònim ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

No tinc informació sobre tots els projectes d'infraestructures que es fan al país, però els pocs que conec no disposen de suficients passos per a fauna, fins i tot projectes ben recents. El cas que esmento, és una nova carretera que travessa una zona rica en fauna i el que dic sobre l'escàs nº de passos de fauna és ben cert. Conec el cas per que des de Depana es va estudiar detalladament el projecte i s'en van fer al·legacions: http://www.depana.org/public/noticia/DEPANA_considera_desmesurat_i_innecessari_el_projecte_de_nova_carretera_del_pas_de_Comiols/

Sovint el públic resta tranquil·litzat o "enganyat", pels estudis d'impacte ambiental, els quals sovint són molt dubtosos. Sovint els paga la pròpia promotora, la qual cosa dificulta que les consultories que el realitzen siguin plenament independents.

Els herpetòlegs del Dept de Vertebrats de la UB han fet estudis sobre les quantitats descomunals d'amfibis i rèptils que moren cada any a les nostres carreteres.

La lectora corrent ha dit...

Annette, doncs és una llàstima que no es tingui en compte. No és únicament que un animal o un altre no pugui desplaçar-se a llocs on abans ho feia. És possible que allà on ja no podrà arribar tingués una funció. Per exemple, com a depredador, com a presa, en la dispersió de llavors. La pèrdua de la presència d'una espècie en un lloc pot causar desequilibris en tot l'ecosistema.