Fa anys, quan tenia la mainada a casa, de tant en tant feia un pastís de iogurt. De fet, més que pastís és com una coca, però esponjosa i suau i amb un gust de fons de llimona per la pela ratllada que s'hi posa. No recordo quan el vaig fer per darrera vegada, però ja havia oblidat les quantitats dels ingredients. Fa poc, per casualitat, vaig veure'n en un web la recepta: era la mateixa que jo feia, am el recipient del iogurt com a unitat per mesurar els ingredients! I aquest vespre l'he fet:
Fa una estona l'he tret del forn. Després, quan siguin mitjanit, l'encetarem. Fa una flaire!
5 comentaris:
Nyam! Si gairebé la sento la flaire!
Feliç any nouuu!
La flaire era bona, i el sabor... deliciós!
Quan era petit fou el primer que vai' aprendre a fer amb ma mare.
Quins records!
Natxo, ara que ho dius, posaria la mà al foc que la recepta va venir de l'escola de les meves filles i fill. I em sembla que repetiré; és fàcil de fer i surt molt bo.
Jo el recordo com molt senzill, amb possibilitat de fer variacions en els sabors fàcilment i que quedava molt bo.
Publica un comentari a l'entrada